Món Empresarial
Revista d'Anàlisi Plural
Sense resultats
Veure tots els resultats
  • Identificar-se
  • es ESP
  • ca CAT
  • Inici
  • Empresa
    • Referents
      • Líder d´opinió
      • Empresarials
      • Mundials
      • Entitats
    • Casos
      • Emprendre
      • Autònoms
      • Pimes
      • Multinacional
  • Economia
    • Internacional
      • Tribuna
      • Indicadors
      • Europa
      • Mundial
    • Informes
    • Conceptes
  • Sostenibilitat
    • Econòmica
    • Social
    • Ambiental
  • Formació
    • Direcció
    • Estratègia
    • Marketing
    • IT
    • Finances
    • Globalització
    • Operacions
    • Laboral
    • Altres
Comprar Revista
Subscriure
Món Empresarial
  • Inici
  • Empresa
    • Referents
      • Líder d´opinió
      • Empresarials
      • Mundials
      • Entitats
    • Casos
      • Emprendre
      • Autònoms
      • Pimes
      • Multinacional
  • Economia
    • Internacional
      • Tribuna
      • Indicadors
      • Europa
      • Mundial
    • Informes
    • Conceptes
  • Sostenibilitat
    • Econòmica
    • Social
    • Ambiental
  • Formació
    • Direcció
    • Estratègia
    • Marketing
    • IT
    • Finances
    • Globalització
    • Operacions
    • Laboral
    • Altres
Sense resultats
Veure tots els resultats
Món Empresarial
Sense resultats
Veure tots els resultats
Inici OLD-CA Món Econòmic

Les finances islàmiques s’obren pas

Món Empresarial per Món Empresarial
2014-02-24
Temps de lectura:7 min llegint
I Cimera de Finances Islàmiques

Barcelona ha estat la seu de la primera Cimera de Finances Islàmiques      /A.C.

La banca islàmica està capejant la crisi amb més facilitat que la tradicional gràcies als principis que la regeixen, que estan basats en la xaria (la llei islàmica) i inclouen la prohibició de l’especulació i dels tipus d’interès. En els darrers anys les finances islàmiques s’han expandit i s’apliquen ja a més de 70 països, incloent-ne alguns d’europeus. Per a Espanya obrir-s’hi podria significar una bona oportunitat, però encara no hi ha hagut moviments clars en aquesta direcció.

 

Ariadna Cortés

I Cimera de Finances Islàmiques
Barcelona ha estat la seu de la primera Cimera de Finances Islàmiques      /A.C.
ACCID

La crisi econòmica que ens afecta des del 2008 té una clara arrel financera i, malgrat les greus repercussions que està tenint en la vida quotidiana de milions de persones, no sembla que l’opció de replantejar-se el funcionament del sistema financer sigui majoritària. Un dels principals motius per no pensar en un canvi probablement sigui la creença que no hi ha alternatives. Però n’hi ha, i una d’elles són les finances islàmiques. Com molts experts en la qüestió reconeixen, als països occidentals el terme “islàmic” d’entrada aixeca més barreres que no pas portes obre, però una mirada en profunditat a aquest tipus de finances sovint modifica aquesta primera impressió.

caixabank

En les finances islàmiques el banc i el client es converteixen en socis, així que ambdós comparteixen el risc i també els beneficis o pèrdues que generi el projecte

Actualment els fons islàmics representen només un 1% dels actius financers mundials, un percentatge, però, que es preveu que es dupliqui cada cinc anys. Segons un estudi d’Ernst&Young sobre la competitivitat de la banca islàmica realitzat el 2013, els vint bancs islàmics més importants han crescut un 16% anual en els últims tres anys, una dada molt superior a la de les entitats occidentals. I és que la banca islàmica està capejant molt millor la crisi que la que podríem anomenar banca tradicional. Els motius els va apuntar l’economista Najia Lotfi, presidenta del Centre d’Estudis i Investigació en Economia i Finances Islàmiques (CEIEFI), durant la primera Cimera de Finances Islàmiques, celebrada a Barcelona el passat novembre en el marc de la VII Setmana Mediterrània de Líders Econòmics. Segons Lotfi, els factors d’estabilitat de la banca islàmica són alhora les seves principals característiques, que es basen en la xaria, la llei islàmica:

A Europa ja es poden trobar productes financers islàmics
A Europa ja es poden trobar productes financers islàmics en molts països, però és el Regne Unit qui ja mostrat més interès.

– Prohibició dels tipus d’interès: la legislació islàmica prohibeix els beneficis injustos, i això inclou els tipus d’interès, ja que es considera que amb aquest sistema el prestatari assumeix tot el risc mentre que el prestador només es preocupa de recuperar el seu capital inicial més uns interessos i, per tant, no aporta valor afegit. Així, en les finances islàmiques la rendibilitat funciona amb uns altres mecanismes: el banc i el client es converteixen en socis, així que ambdós comparteixen el risc i també els beneficis o pèrdues que generi el projecte.
– Prohibició de l’especulació: tota transacció financera ha d’estar recolzada per algun actiu real; d’aquesta manera les finances es mantenen lligades a l’economia real i s’evita la creació de bombolles. Aquesta prohibició, basada en el principi que “els diners no generen diners”, també afecta la comercialització de deute.
– Prohibició de l’ambigüitat: les transaccions han de ser transparents, és a dir, no es permet que hi hagi informacions incompletes o errònies, clàusules lligades a l’atzar o articles condicionats a esdeveniments futurs desconeguts. En definitiva, les dues parts han de conèixer perfectament les contraprestacions de la transacció: d’aquesta manera es busca protegir els dèbils de l’explotació dels poderosos.
– Prohibició del finançament d’activitats pecaminoses: no està permès invertir en qualsevol producte o activitat que es consideri que perjudica l’ésser humà o la societat en general. Així, en consonància amb la xaria, està prohibit finançar els negocis relacionats amb el tabac, l’alcohol o la pornografia, entre d’altres.

Un model en expansió

Malgrat que els principis de les finances islàmiques ja s’aplicaven fa segles, no va ser fins la dècada del 1980 quan van néixer els primers bancs exclusivament islàmics. Actualment es desenvolupen activitats financeres d’aquest tipus a més de 70 països arreu del món: el golf Pèrsic i Malàisia són els punts geogràfics amb una major implantació d’aquest model, que també s’ha estès pel nord d’Àfrica, Àsia, Amèrica del Nord i alguns països d’Europa. En aquest sentit, segons els experts, la tendència de les finances islàmiques a penetrar en els països occidentals continuarà per diversos motius; entre ells, la creixent acumulació de riquesa per part dels països exportadors de petroli, la bona resistència de la banca islàmica a la crisi i l’augment de la població musulmana en països no islàmics degut als fluxos migratoris.
A Europa ja es poden trobar productes financers islàmics en molts països, però és el Regne Unit qui hi ha mostrat més interès. A finals d’octubre de l’any passat el seu primer ministre, David Cameron, va anunciar que el tresor britànic estava preparant-se per emetre sukuk (bons islàmics) per valor de 230 milions d’euros durant aquest 2014; el britànic es convertirà, així, en el primer govern occidental que ho faci. Al país, a més, hi ha instal·lats 22 bancs islàmics, el doble que als Estats Units. A Espanya, en canvi, tal com van assenyalar els experts durant la cimera de Barcelona, encara està tot per fer. La mateixa celebració d’aquesta jornada, però, demostra l’existència d’un interès per aquesta tipologia de finances.

Publicacions relacionades

El món empresarial:
canvi radical, arquitectura i urbanisme TIC

Entrevista a Andreu Vilamitjana
CEO de Cisco

Entrevista a Antoni Cañete, president de Pimec y vicepresident de Conpymes

Una proposta interessant és la finestreta islàmica a les oficines bancàries per oferir aquest tipus de productes, una iniciativa que ja s’aplica a molts països

Durant la seva intervenció, Omar Rochdahou, membre de COFFIS (Consell Francès de les Finances Islàmiques), va detallar les oportunitats que ofereixen les finances islàmiques a Espanya en base al que ha passat a França, on estan més implantades. A nivell macroeconòmic, “els sukuk permetran finançar l’economia i els fons d’inversió, les empreses, tot afavorint l’emprenedoria”, va explicar. Quant a la microeconomia, Rochdahou va afirmar que “els productes de la banca islàmica donaran l’oportunitat als clients minoristes d’accedir a la propietat, i les microfinances permetran finançar la gent exclosa del sistema.”
En la mateixa línia, Josep Marsal, soci del bufet d’advocats Cuatrecasas, Gonçalves Pereira, va afirmar que “el nostre país pateix una manca de liquiditat, i grans inversors d’Orient Mitjà s’hi estan acostant per veure si els tractem com al Regne Unit, que ha liderat la captació d’aquests fons.” Quant a la microeconomia, una proposta de Marsal va ser compartida per la majoria de ponents: la finestreta islàmica, és a dir, incorporar una finestreta a les oficines bancàries que ofereixi productes islàmics, una iniciativa que ja s’aplica a molts països.

Reptes de futur

A més d’aportar beneficis, però, obrir-se a les finances islàmiques planteja molts reptes. Angela Di Maria, del departament d’Anàlisi Econòmic Internacional i de Relacions del Banc d’Itàlia, va assenyalar algunes de les dificultats: “L’heterogeneïtat dels productes financers islàmics pot suposar un problema a l’hora d’internacionalitzar- se, així com també la manca de dades fiables en l’àmbit de l’economia islàmica i la falta de formació sobre aquest sector.” Tant Di Maria com la majoria de ponents, a més, van coincidir en què, ara per ara, el que més li urgeix a Espanya, si no vol quedar fora de joc quant a finances islàmiques, és un marc legal que les reguli. Que aquestes s’estan obrin pas arreu del món és una evidència, si Espanya reaccionarà a temps encara està per veure.
 

  PRODUCTES FINANCERS ISLÀMICS
A.C.
Tal com es va explicar durant la Cimera de Finances Islàmiques, celebrada a la Casa Llotja de Mar i organitzada per la Cambra de Comerç de Barcelona i l’ASCAME (l’Associació de Cambres de Comerç i Indústria del Mediterrani), la banca islàmica ofereix productes molt similars als de la banca tradicional, tot i que amb algunes diferències. Els principals són els següents:
– Wadia: són dipòsits i n’hi ha de dos tipus. En el primer el client no obté cap interès i pot retirar els diners quan vulgui, mentre que el banc pot utilitzar els diners per a operacions financeres mentre els tingui. En el segon, el banc ofereix al client una compensació en forma de regal pel temps que ha tingut els diners en aquella entitat.
– Ijara: el banc compra un actiu per llogar-lo posteriorment. Inicialment no hi ha opció a compra, però es pot arribar a acordar.
– Musharaka: consisteix en la participació conjunta del banc i l’empresari en el capital d’una empresa o projecte. Els socis hi posen el treball i el capital i es reparteixen els beneficis o assumeixen les pèrdues
segons les seves aportacions.
– Mudaraba: és una variació del contracte musharaka en la que una part aporta tot el capital i l’altra només el treball. En cas de pèrdues, el soci capitalista perd els diners i l’altre el seu treball. Els beneficis es reparteixen segons un percentatge acordat.
– Murabaha: és un contracte de compra-venta. El banc compra un producte a petició d’un client per revendre-li amb un marge de beneficis acordat prèviament.
– Sukuk: són equivalents als bons tradicionals, però, en lloc de vendre’s un deute, l’emissor ven una porció de l’actiu que el comprador pot llogar-li.
– Takaful: són les assegurances islàmiques. Els clients interessats en assegurar-se davant d’una contingència fan una contribució al banc, que actua d’intermediari i administrador. Si quan acaba el període acordat sobren diners, els contribuents poden recuperar-los o reinvertir-los amb altres socis. Si falten diners per compensar les contingències ocorregudes, els socis els aporten.
ShareTweet
Món Empresarial

Món Empresarial

RelacionatPublicacions

El món empresarial: canvi radical, arquitectura  i urbanisme TIC
IT

El món empresarial:
canvi radical, arquitectura i urbanisme TIC

2025-04-17
Entrevista a Andreu Vilamitjana  CEO de Cisco
Empresarials

Entrevista a Andreu Vilamitjana
CEO de Cisco

2025-03-25
Entrevista a Antoni Cañete, president de Pimec y vicepresident de Conpymes
Entitats

Entrevista a Antoni Cañete, president de Pimec y vicepresident de Conpymes

2024-10-02
Entrada següent
Un Tramvia de Barcelona

Barcelona, per terra, mar i aire

Els bancs continuen posant condicions molt estrictes a les empreses que els demanen liquiditat i prefereixen prestar diners a l’Administració

La crisi triplica el tancament de ‘pimes’

Publicacions recomanades

Julian King, comissari europeu d’Unió de la Seguretat">
Entrevista a Julian King, comissari europeu d’Unió de la Seguretat

Entrevista a Julian King, comissari europeu d’Unió de la Seguretat

2017-07-28
La internacionalització del comerç de mercaderies de Catalunya">

La internacionalització del comerç de mercaderies de Catalunya

2015-12-28
Joves talents: Juan Carlos Rivero i Elisenda Bou">
Joves talents: Juan Carlos Rivero i Elisenda Bou

Joves talents: Juan Carlos Rivero i Elisenda Bou

2020-01-08
GenCat
ACCID

Publicacions més llegides

  • El primer ferrocarril Barcelona-Mataró, 1848">
    El primer ferrocarril Barcelona-Mataró, 1848

    El primer ferrocarril Barcelona-Mataró, 1848

    0 shares
    Share 0 Tweet 0
  • Alexander Osterwalder i el Business Model Canvas (BMC)

    0 shares
    Share 0 Tweet 0
  • Intel.ligència Artificial DAFO

    0 shares
    Share 0 Tweet 0
  • El sector de les telecomunicacions DAFO

    0 shares
    Share 0 Tweet 0
  • Grup Alimentari Guissona Un model integrat únic al món

    0 shares
    Share 0 Tweet 0
Món Empresarial

Revista d'Anàlisi Plural

Edita: Mon Editorial

Atenció al lector:
moc.lairaserpmenom@atsiver

Publicitat:
moc.lairaserpmenom@laicremoc

Redacció:
moc.lairaserpmenom@oiccader

Publicacions recents

  • Tecnologia i estratègia:
    les receptes de la direcció general
  • Estratègia i escalabilitat en intel·ligència artificial:
    claus per a la industrialització i èxit empresarial
  • Enfocaments globals de la IA generativa:
    Iniciatives estratègiques i impactes

Amb el suport de

  • Categoríes

    • Empresa
      • Referents
      • Casos
    • Economia
      • Internacional
      • Informes
      • Conceptes
    • Sostenibilitat
      • Econòmica
      • Social
      • Ambiental
    • Formació
      • Direcció
      • Estratègia
      • Marketing
      • IT
      • Finances
      • Globalització
      • Operacions
      • Laboral
      • Altres

Subscriu-te a la newsletter

Seràs el primer a rebre articles de l'àrea que triïs en la teva safata d'entrada i contrastar la teva opinió amb experts.

Tria les teves àrees d'interès

© 2022 Komunica Kit, passion to improve.

Benvingut de nou!

Inicieu la sessió al vostre compte a sota

Heu oblidat la contrasenya?

Recupera la contrasenya

Introduïu el teu nom d'usuari o adreça de correu electrònic per restablir la contrasenya.

Inicia la sessió
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la seva experiència. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Accepto Podeu canviar la configuració o obtenir més informació aquí Més info.
Politica de Cookies i més info.

Privacy Overview

This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary
Sempre activat
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Non-necessary
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
DESA I ACCEPTA

Si todavía no estás suscrito ¡a qué esperas para hacerlo ahora! Descarta

Sense resultats
Veure tots els resultats
  • Inici
  • Empresa
    • Referents
      • Líder d´opinió
      • Empresarials
      • Mundials
      • Entitats
    • Casos
      • Emprendre
      • Autònoms
      • Pimes
      • Multinacional
  • Economia
    • Internacional
      • Tribuna
      • Indicadors
      • Europa
      • Mundial
    • Informes
    • Conceptes
  • Sostenibilitat
    • Econòmica
    • Social
    • Ambiental
  • Formació
    • Direcció
    • Estratègia
    • Marketing
    • IT
    • Finances
    • Globalització
    • Operacions
    • Laboral
    • Altres

© 2022 Komunica Kit, passion to improve.

Newsletter


Newsletter


Segur que vols desbloquejar aquesta entrada?
Cancelar desbloqueo : 0
Segur que voleu cancel·lar la subscripció?
  • CAT