“Seguimos reivindicando un régimen sancionador”
El 30 de juny passat, el Congrés dels Diputats va aprovar el projecte de llei de creació i creixement d’empreses, conegut com a ‘llei crea i creix’. Aquesta normativa pretén facilitar la constitució de noves societats i fomentar-ne l’expansió, reduint els obstacles reguladors i financers, així com combatre la morositat comercial des de la contractació pública. Repassem amb Antoni Cañete, president de PIMEC i de la Plataforma Multisectorial contra la Morositat (PMcM), les llums i les ombres d’aquesta norma i com afectarà els interessos de pimes i autònoms.
Fotos: Pimec
Possibilitat de crear una societat de responsabilitat limitada amb un capital inicial d’1 euro davant dels 3.000 actuals, finestreta única per constituir de manera íntegra una empresa i ampliació de les activitats econòmiques exemptes de llicència. La nova ‘Llei crea i creix’ neix realment amb un pa sota el braç per a pimes i autònoms?
Aquesta és, sens dubte, una llei que va en la direcció correcta i que pren decisions correctes. Que es constitueixi en 24 hores una empresa amb 1 euro i amb una tramitació única és quelcom molt benvingut perquè significa simplificació administrativa, cosa que reclamem cada dia. Però hi ha altres elements importants per afavorir el creixement empresarial de les pimes —i que la llei tampoc no recull perquè no li són propis— com tenir capacitat de finançament, no pagar impostos fins que no tinguis beneficis o simplificar les ajudes focalitzades en sectors d’activitat prioritaris.
Creuen, aleshores, que es podrien haver legislat mesures més ambicioses per facilitar el creixement empresarial?
Tal com deia, nosaltres considerem molt positivament aquesta simplificació administrativa i la facilitat per constituir una empresa, ja que són una condició necessària, però per aconseguir que una activitat triomfi es requereixen accions de finançament, suport i condicions fiscals. Des de l’inici del nostre mandat, a PIMEC sempre hem demanat que es legisli pensant primer en els petits perquè puguem créixer i fer-nos grans. I aquesta llei en té molt, d’això: és una llei que per primera vegada ha contemplat les nostres propostes perquè es pensi primer en els petits per poder permetre que creixin. En aquest cas concret, s’ha pensat en els petits a l’hora de constituir una societat, però falten aquestes altres mesures complementàries en finançament perquè les pimes puguin créixer i que nosaltres continuem reclamant.
“Sempre hem demanat que es legisli pensant primer en els petits perquè puguem créixer i fer-nos grans. I aquesta llei en té molt d’això […], però falten aquestes altres mesures complementàries en finançament perquè les pimes puguin créixer i que nosaltres seguim reclamant.”
La norma sí que suposa un gir per a la morositat a Espanya, en reduir, com vostès reclamaven, els terminis de pagaments i controlar millorar les empreses que no els compleixin. Des de PIMEC i la PMcM se senten satisfets amb aquest resultat?
Si comparem el projecte de llei tal com es va presentar amb el que finalment s’ha aprovat, hi ha una gran diferència. Els partits polítics han tingut en consideració les esmenes que vam proposar perquè la llei fos eficaç i efectiva en aquest sentit. S’ha avançat significativament sobretot en dos eixos. En primer lloc, per poder accedir a una subvenció, tota empresa del nostre país que tingui més de 50 treballadors tindrà l’obligació de presentar un certificat conforme està complint correctament els terminis de pagament als seus proveïdors. D’una banda, això és pensar primer en petit perquè no imposa més obligacions a les pimes amb menys de 50 empleats, que són les que no poden enganyar o generar morositat, ja que no tenen capacitat d’imposar terminis de pagament superiors perquè o paguen en termini o no els serveixen els productes. Amb això hem aconseguit un gran avenç, perquè abans hi havia empreses molt grans que cobraven subvencions i no pagaven en termini, tal com nosaltres vam denunciar. A més, per altra banda, en aquesta llei, per evitar trampes, s’ha eliminat la possibilitat d’usar com a justificants documents canviaris, com ara el confirming. És una esmena, doncs, que pensa primer en petit i que controla que les empreses que reben subvencions paguin dins del termini. Per tant, és una qüestió que valorem molt positivament.
I el segon eix?
És el que fa referència a la part de la contractació pública. Tenim un greu problema, que nosaltres venim denunciant des de ja fa temps, que és que hi ha grans empreses que guanyen un contracte públic i cobren bé, però alhora subcontracten pimes per dur a terme la seva activitat a les quals paguen malament. Per a nosaltres era absolutament essencial que el contractista principal pagui bé el subcontractista perquè els diners públics tinguin efecte en tota la cadena de valor. I això que pot semblar fàcil, no ho era tant, ja que hi havia empreses que cobraven a 30 dies i pagaven a 200. Amb la nova llei, però, en les contractacions de més de 5 milions d’euros, el contractista principal haurà de presentar a l’administració la documentació que garanteixi que ha pagat els subcontractistes per poder cobrar. Perquè, a més, en un context de dificultats de finançament i amb interessos alts com l’actual, en què la inflació provoca que 1.000 euros al gener es converteixin en 900 al desembre, pagar tard és pagar cada vegada menys. Per això, lleis com aquesta, que permeten controlar que les grans empreses paguen i que obliguen a pagar per cobrar, permeten construir condicions perquè no es produeixin abusos i perquè no es tanquin empreses ni, sobretot, es perdin llocs de treball.
Així, doncs, aquestes són dues mesures que valorem molt positivament perquè han canviat clarament l’avantprojecte. I això és un valor positiu.
“Lleis com aquesta, que permeten controlar que les empreses grans paguen i que obliguen a pagar per cobrar, permeten construir condicions perquè no es produeixin abusos i perquè no es tanquin empreses ni, sobretot, es perdin llocs de treball.”
La llei també promet transparència i una llista negra de grans morosos.
Efectivament, les empreses [de més de 250 treballadors i més de 8 milions de facturació o 4 milions d’actius] que no tinguin la declaració simplificada, ara tindran l’obligació d’informar a la seva pàgina web i en un informe de comptes anual no només de quin és el termini mitjà de pagament als seus proveïdors sinó també de quin percentatge de factures paguen fora de termini. A més, la llei preveu la creació de l’Observatori de la Morositat, una llista de morosos anual [que identificarà les companyies amb més de 600.000 euros de deute endarrerit amb els proveïdors o més d’un 5% de factures fora de termini] i imposa la obligatorietat de la facturació electrònica, millorant així el control i la traçabilitat. I això, sens dubte, significa un gran avenç en transparència.
Però això no ho soluciona tot quan parlem de morositat.
No, aquestes mesures poden solucionar una part dels problemes, però no n’hi ha prou per acabar amb el problema de la morositat. Nosaltres seguim reivindicant un règim sancionador. I, a més, seguim denunciant que la Llei d’ordenació del comerç al detall, la LORCOMIN, permet, a través de l’article 17, que les empreses d’aquest àmbit puguin pagar els productes que no són ni frescos ni peribles (aquests sí que s’han de pagar a 30 -60 dies) sense terminis marcats. Una gran superfície, per exemple, pot pagar a 2.000 dies i estaria dins de la legalitat. I això és una cosa inexplicable i injustificable.
Vostès formaran part del futur Observatori de la Morositat?
Entenem que, si la PMcM, que és la que està reconeguda per llei com l’organització que representa els interessos en l’àmbit de pagaments, no estigués en el desenvolupament reglamentari de la llei i, per tant, a la taula en què es participa en aquest sentit per poder debatre i fer-ne el seguiment i al mateix Observatori, seria com no tenir el vigilant encarregat del compliment de la llei dins dels òrgans de control.
Quan n’està prevista la posada en marxa?
Això depèn del Ministeri. Però nosaltres confiem que, quan estigui aprovada la llei, i atesa la situació en què ens trobem, es posarà en marxa amb la màxima urgència.
“Per a moltes pimes l’adaptació a la factura electrònica suposa un cost i un temps, per tant, necessiten aquest període d’adaptació que nosaltres vam proposar i que s’ha acceptat. A més, ara aquesta transició la podran fer coincidir amb la tramitació del bo Kit Digital, el programa d’ajuts a la digitalització que els pot permetre assolir el finançament necessari per fer-ho.”
Un altre punt destacable d’aquesta llei que, com vostès diuen, “pensa en petit per permetre créixer després”, és el termini d’adaptació de pimes i autònoms per adequar els sistemes a la factura electrònica. Començarà amb el tram d’empreses que facturen més de 8 milions d’euros; d’aquí a dos anys, ja serà d’aplicació general. En quin punt es troben les petites i mitjanes empreses?
Per a moltes pimes l’adaptació a la factura electrònica suposa un cost i un temps. Per tant, necessiten aquest període d’adaptació que nosaltres vam proposar i que s’ha acceptat. A més, ara aquesta transició la podran fer coincidir amb la tramitació del bo Kit Digital, el programa d’ajuts a la digitalització que els pot permetre assolir el finançament necessari per fer-ho.
