Quan una empresa deixa de créixer, la reacció habitual sol ser mirar cap a fora. Falta finançament. Falta inversió. Falta mercat. Falta productivitat. Falta talent. Tots aquests factors són reals. Però potser convé fer-se una pregunta menys habitual: i si una part del talent que necessitem ja fos dins de la mateixa organització?
MATILDE MARTÍNEZ CASANOVAS. Directora general d’IGEMA Business School
En els darrers anys hem repetit moltes vegades que falta talent. I és cert que en alguns sectors costa trobar determinats perfils. Però no sempre el problema comença fora. En moltes empreses hi ha una reserva oculta de talent formada per persones que podrien aportar més, assumir nous reptes o impulsar millores, però que no han estat prou identificades, desenvolupades o escoltades.
No parlem només de grans directius ni de perfils altament especialitzats. Parlem també de persones que coneixen bé els processos, que detecten ineficiències abans que ningú, que tenen criteri, experiència i iniciativa, però que romanen limitades per llocs massa rígids, lideratges poc atents o cultures que no solen preguntar.
El creixement empresarial no depèn únicament de contractar més persones. Depèn d’aconseguir que les persones que ja formen part de l’organització puguin aportar més valor, desenvolupar tot el seu potencial i connectar la seva feina diària amb els reptes reals de l’empresa.
Moltes iniciatives de transformació digital fracassen no per falta de tecnologia, sinó per manca de preparació, acompanyament i aprenentatge
Aquí apareix una de les grans contradiccions de moltes organitzacions: busquen fora el que no han sabut descobrir dins. Inverteixen temps i recursos a captar talent mentre desaprofiten capacitats que ja tenen a prop. I quan els resultats no arriben, conclouen que falten professionals adequats, quan potser la dificultat rau en com s’està gestionant el talent disponible.
Estudis recents sobre gestió del talent apunten precisament en aquesta direcció. Les empreses que obtenen millors resultats no són necessàriament les que incorporen més professionals, sinó aquelles que creen entorns on les persones poden aprendre, créixer, comprometre’s i aportar de manera continuada. El talent, per si sol, no genera creixement. El creixement apareix quan aquest talent troba una cultura que l’impulsa, líders que el desenvolupen i una organització capaç d’aprendre.
De fet, darrere de molts dels obstacles que associem al creixement apareix el mateix denominador comú. La baixa productivitat sol estar relacionada amb persones que podrien aportar més del que estan aportant. Les dificultats per innovar sorgeixen quan no s’escolta els qui són més a prop dels problemes i dels clients. Els processos de successió es compliquen quan no s’ha preparat lideratge intern. I moltes iniciatives de transformació digital fracassen no per falta de tecnologia, sinó per falta de preparació, acompanyament i aprenentatge.
En més ocasions de les que pensem, el problema visible no és més que la manifestació d’un talent que roman ocult, bloquejat o desaprofitat.
Per això, parlar de talent no és parlar només de recursos humans. És parlar de productivitat, innovació, competitivitat i sostenibilitat empresarial. Activar talent exigeix formació contínua, desenvolupament professional, mobilitat interna, lideratge proper i una cultura capaç de reconèixer el potencial més enllà del càrrec que apareix en un organigrama.
Un exemple d’aquesta tendència és Mastercard, que amb la seva plataforma interna Unlocked busca connectar habilitats, interessos i oportunitats de desenvolupament dins de l’organització. Abans de sortir a buscar fora, convé saber quines capacitats existeixen a dins.
Aquest repte és especialment important en les pimes i en les empreses familiars. En organitzacions on els equips són més reduïts, cada persona pot marcar una diferència enorme. Descobrir capacitats internes, donar oportunitats, preparar el relleu i desenvolupar lideratge propi pot ser tan important com accedir a finançament o obrir nous mercats.
Potser ha arribat el moment de canviar la pregunta. En lloc de preguntar-nos únicament si trobem el talent que necessitem, ens hauríem de preguntar quant talent tenim ja dins de les nostres organitzacions i què estem fent per aprofitar-lo.
Perquè el veritable problema no sempre és la falta de talent. De vegades, el fre més gran al creixement empresarial és el talent que existeix, però que ningú no ha sabut veure.
