La certificació d’una norma proporciona una clara evidència que l’organització compleix amb els requeriments recollits al corresponent estàndard, proporcionant confiança als grups d’interès.
Silvia Urarte Gómez. Directora Divisió Conética de STRATEGYING.
Cal puntualitzar, però, que la norma ISO 26000 pretén ser una guia per a totes aquelles companyies que desitgin incorporar la responsabilitat social empresarial (RSE) a la seva estratègia, i per tant no inclou requeriments sinó orientacions. La seva principal aportació és proporcionar una referència vàlida i fiable (consensuada per una organització internacional reconeguda) del concepte de la RSE, unificant tots els aspectes rellevants per tal d’apropar-la d’una manera directa tant al sector empresarial com a la resta de la societat.
Les companyies treuen profit de l’estàndard mitjançant la comprensió del concepte de RSE i la seva materialització en actuacions concretes dins de la seva activitat. Així, proveeix a les organitzacions amb criteris per tal d’avaluar el seu alineament, tant en termes d’estratègia com de gestió i operativa. Per a aquelles interessades exclusivament en la millora de l’ètica en la seva activitat, el fet que la norma no sigui certificable no hauria de ser un problema, ja que la seva motivació serà principalment interna. En els casos en els que la imatge de marca pugui dependre de l’associació d’aquesta amb la gestió responsable (reclam publicitari) o en els que la justificació de la RSE sigui un requeriment del client, la certificació es convertirà en una necessitat.
En aquest segon cas, existeixen altres normes de responsabilitat social que ens poden ser de gran utilitat, com són: SGE21 (Forética), IQNET SR10 (AENOR) o SA8000 (SAI), entre les més reconegudes i implantades. Totes són normes que tenen a veure amb la RSE, però tenen matisos que les diferencien entre elles, per això caldrà analitzar-les prèviament.