Revista d'Anàlisi Plural

“Els nostres empresaris han de superar més obstacles que els de països veïns”

0

Entrevista a Oriol Amat, catedràtc de la UPF, economista i president de l’ACCID, i Pilar Lloret, economista

Oriol Amat i Pilar Lloret.
Oriol Amat i Pilar Lloret.     / CEDIDA.

Emma Bouisset

La seva darrera publicació té un títol prou eloqüent: Avançant. L’últim informe de la OCDE, però, no recull xifres gaire engrescadores, ja que afirma que la recuperació econòmica, per ella mateixa, no esborrarà els efectes d’aquesta crisi tan llarga. Segons Oriol Amat i Pilar Lloret, cap a on avancem?
Oriol Amat i Pilar Lloret: Com diu la frase: “Al barri hi ha de tot”. Amb la crisi hi ha moltes empreses que han avançat. En general, són les empreses que tenen molta capacitat d’adaptació i han sabut innovar. És veritat que es tracta d’empreses que tenien una situació financera sanejada abans de que punxés la bombolla immobiliària i comencés la crisis financera global. Si ens centrem més en les persones, el que sí s’ha posat de manifest és que aquesta crisi ha contribuït a augmentar les desigualtats. Les distàncies entre rics i pobres s’han eixamplat. En aquest punt, no som gaire optimistes, ja que no hi ha voluntat –en l’àmbit internacional- d’acabar amb els paradisos fiscal i tampoc no hi ha voluntat en el nostre país de reduir de veritat el frau fiscal i l’economia submergida.

Per a molts, la solució a la xacra de l’atur de llarga durada ha estat l’emprenedoria. però aquesta no és una aventura gens fàcil. el seu llibre promet compartir les estratègies i les tàctiques que expliquen l’èxit de les empreses que aconsegueixen generar més riquesa. Quins són aquests factors clau?
O.A. i P.Ll.: Cada sector i cada empresa és un món, però hem trobat factors que augmenten l’èxit de les empreses així com la seva capacitat de creixement i la seva esperança de vida. N’hi ha que es refereixen a la personalitat dels emprenedors (passió, humilitat i resiliència). També és important comptar amb una cultura organitzativa forta en la qual predominen valors tals com la responsabilitat social corporativa. Un altre aspecte diferencial és que aquestes empreses aposten més per les persones, la innovació, l’excel·lència, el màrqueting i la internacionalització. Finalment, també destacaríem les finances prudents.

“Cal que el crèdit arribi als projectes viables i que l’Administració Publica deixi de ser una teranyina que ho posa molt difícil a les empreses i als emprenedors”

I quins són els principals esculls amb què solen topar les organitzacions empresarials?
O.A. i P.Ll.: Segurament no tot es redueix a la manca de crèdit… Costos salarials, sistema tributari, balances fiscals… Les principals malalties de les empreses es poden resumir en tres: no apostar per les persones, manca d’innovació i finances no prudents.

Fa quinze dies, la patronal pimec va organitzar un acte multitudinari per exigir mesures als governs central i autonòmic que fomentin la reactivació econòmica de les petites i mitjanes empreses, les grans damnificades per la crisi. Quines mesures proposen vostès?
O.A. i P.Ll.: Tot i que hi ha excepcions, l’Administració Pública hauria de posar-ho menys difícil a les empreses. En l’informe Doing Business 2014 del Banc Mundial que s’acaba de presentar, l’estat espanyol segueix empitjorant la seva posició. Si l’any passat ocupava el lloc 42, ara ha baixat fins al número 52, d’un total de 189 països. Les causes són l’excés de burocràcia, els terminis i els costos dels tràmits amb l’Administració. Per exemple, en l’obtenció de permisos de construcció Espanya ocupa el lloc 98 ja que es necessiten 9 procediments que triguen 230 dies. Tot i que en els darrers temps alguns ajuntaments (com el de Barcelona, per dir-ne un) i altres administracions han aconseguit importants millores, en conjunt no acabem de fer net i els nostres empresaris han de superar molts més obstacles que els que hi ha en països del nostre entorn.
Un altre apartat amb resultats negatius és la dificultat per a obrir un negoci, ja que Espanya ocupa el lloc 142. Moltes administracions encara no han entès que s’han de transformar de manera radical per convertir-se en agents dinamitzadors de l’activitat empresarial, enlloc de ser un llast que fa perdre competitivitat.
En definitiva, cal augmentar el nombre de servidors públics que entenen que ells poden ajudar molt. Solament així podem aspirar a que el sector públic sigui un puntal del procés de recuperació de l’economia.

Probablement, un dels encerts d’Avançant sigui tant la facilitat en la seva lectura com el fet que s’acompanyi de casos pràctics d’empreses d’aquí. Els empresaris espanyols i catalans, doncs, estan preparats per ser competitius?
O.A. i P.Ll.: Per descomptat que sí. La clau es que s’aconsegueixi que el crèdit arribi als projectes viables i que l’Administració Publica deixi de ser una teranyina que ho posa molt difícil a les empreses i als emprenedors.


Avançant

Com ho fan les millors organitzacions

Un hipotètic escenari independent, faria variar els factors claus de l’èxit que ens proposa el seu llibre?
O.A.: No. El que sí és possible és que, en cas d’independència, es puguin millorar alguns dels problemes greus que pateix l’economia catalana: el dèficit fiscal i el dèficit d’infraestructures. S’han publicat molts estudis sobre l’impacte econòmic de la independència. Personalment, no em crec massa els que són catastrofistes. Trobo més fiables els que ha publicat la Comissió d’Economia Catalana del Col·legi d’Economistes o el de la Cambra de Comerç de Barcelona, que preveuen que als pocs anys de la independència, el PIB català tindria un augment del voltant del 7%.

Per acabar, com ha estat l’experiència d’escriure a quatre mans? Repetiran?
O.A. i P.Ll.: Ha estat una experiència molt enriquidora. La veritat és que amb la gran quantitat d’entrevistes, enquestes i estudis que hem fet, ha anat molt bé treballar en equip. Ens ho hem passat molt bé en els quatre anys que ha durat el procés i segur que repetirem.

Avançant. Com ho fan les millors organitzacions
Oriol Amat i Pilar Lloret
264 pàgines
ISBN: 978-84-15735-87-8
Profit Editorial

 

 

Els comentaris estan tancats.