Revista d'Anàlisi Plural

Entrevista a Jaume Tort, director de l’Organització Catalana de Transplantaments (OCATT)

0

JAUME TORT, director de l’Organització Catalana de Transplantaments (OCATT)

Text: Emma Bouisset

Han passat més de 30 anys des dels inicis de l’OCATT, com ha evolucionat el mercat de donació i trasplantaments d’òrgans a Catalunya?
Bàsicament ha canviat molt el tipus de donant. Al començament, la majoria de donants eren joves morts en accidents de trànsit. A dia d’avui, aquests donants quasi no existeixen -i és una bona notícia-, per tant, quasi la meitat dels donants actuals tenen més de 60 anys i la principal causa de mort és l’accident vascular cerebral. També s’han iniciat nous programes de donació i trasplantament com és el de donació d’asistòlia controlada.

En quin model es van basar per establir el sistema d’aparellament entre òrgan i receptor?
El model es basa en dos criteris: clínic i geogràfic. Aquests criteris son objectius, públics, acceptats per tots els equips de trasplantament i es revisen cada any. Pel que fa als criteris clínics, en el cas del ronyó són: la identitat del grup sanguini, la compatibilitat HLA*, l’edat, el sexe i el pes. I es prioritzen per sobre de tots, els pacients hiperimmunitzats i els pacients pediàtrics. Els criteris clínics per a la resta d’òrgans són: el grup sanguini, l’edat, el sexe i el pes. Hi ha dues prioritats sobre totes. La urgència “0”, que és una urgència de caràcter vital i té nivell nacional,i que vol dir que el primer òrgan compatible, independentment de l’hospital on estigui el donant, es destinarà a aquest pacient que està en urgència. La segona és l’estat crític, que és una prioritat a nivell autonòmic.
Els criteris geogràfics s’apliquen quan no hi ha cap pacient prioritzat. Primer es busca un receptor compatible a l’hospital on es genera el donant, si no n’hi cap de compatible o és un centre sense programa de trasplantament, s’ofereix a la resta d’hospitals de la ciutat, després a la Comunitat Autònoma, a la resta de l’Estat, i per últim, a la resta de països. En el cas de la resta de països, els primers països als quals s’ofereix l’òrgan són Itàlia i França, perquè hi tenim signat un acord que es diu Aliança del Sud per Trasplantaments per fomentar la cooperació entre els tres països.

“Catalunya té una gran potencialitat per fer transplantaments.”

Quins han estat els seus principals encerts/errors?
El principal encert de Catalunya és la gran potencialitat per fer trasplantaments que tenim gràcies, en part, a l’expertesa dels nostres professionals. Catalunya té una de les taxes de trasplantaments més alta del món. Fins i tot per sobre del Estats Units, Alemanya i Austràlia. Però encara tenim persones esperant un trasplantament; necessitem més donants. Si tinguéssim més donants, faríem més trasplantaments. Les institucions hem de treballar, juntament amb els professionals, per fomentar la conscienciació social per disminuir les negatives a la donació i augmentar el nombre de donants.

Com es valora l’efectivitat del procés de donació i trasplantament?
A nivell d’efectivitat, Catalunya té un índex molt alt de trasplantament. Si analitzem el nombre d’òrgans trasplantats per donant vàlid, l’índex de Catalunya és de 2,8 òrgans per donant. En canvi, aquest índex a la resta de l’Estat és de 2,4. Tenim també supervivències molt altes. Per donar algunes dades, la supervivència dels pacients que han rebut un trasplantament de ronyó de donant cadàver als cinc anys és del 88%, i la de cor i fetge estan per sobre del 70% també als cinc anys. Encara hem de millorar, però, el tractament immunosupressor dels pacients trasplantats, per evitar el rebuig i altres complicacions secundàries que aquest tractament té en els pacients que els reben. També estem treballant en màquines de perfusió per testar la funció dels òrgans extrets abans d’implantar-los.

Al febrer van tenir una reunió tècnica de pilotatge per a la Iniciativa Global sobre Vigilància que implica la col·laboració entre l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i el Nacional de Trasplantaments d’Itàlia (CNT). Quines conclusions es van extreure?
A la reunió es va presentar la Notify Library, una biblioteca pública de l’OMS i de la CNT que recull els efectes adversos en els processos de donació, transfusió i transplantament dels productes d’origen humà. La biblioteca ajudarà a tenir una major qualitat i seguretat, tant per als donants com per als receptors.

*HLA: compatibilitat immunològica entre donant i receptor.

Llegeix també:
La donació d’òrgans, sang i teixits: un mercat de cerca i aparellament –gairebé– perfecte, per Aurora Masip, directora de Comunicació del Banc de Sang i de Teixits de Catalunya.
El mercat de donació i transplantament d’òrgans a Catalunya

Enviar Comentari