Quina és la recepta d’una nissaga per convertir una fleca creada el 1906 per un repartidor de carbó en una de les empreses pastisseres de més renom del continent? Han calgut diversos ingredients: Christian Escribà ens en parla.
NEUS DURÁN
Si l’avi de Christian Escribà va revolucionar el sucre i el pare, la xocolata, ell és l’artífex de la pastisseria performance. La marca Escribà ha superat el centenari passant per èpoques dures, de les quals “la Guerra Civil va ser, sens dubte, la pitjor”, explica l’actual propietari del negoci, que afegeix que “cada generació ha viscut moments complicats”. I és que a Escribà “som una raça de supervivents, amb les mateixes ganes o més que quan vam començar”.
Més ingredients que expliquin la seva longevitat? Una mentalitat empresarial més enllà dels números: “Si haguéssim mirat de tenir sempre beneficis econòmics, Escribà ja no existiria”, afegeix.
DEL CARBÓ A LES HAMBURGUESES DE XOCOLATA
Un repartidor de carbó, Mateu Serra, va ser l’iniciador de la saga el 1906. Va obrir la primera fleca a Barcelona, a la Gran Via de les Corts Catalanes número 546, on els pastissets de Tortosa van donar fama al negoci que van acabar portant una filla i el seu marit, Antoni Escribà, El rei del sucre. En esclatar la Guerra Civil, la fleca va ser col·lectivitzada, però els empleats van permetre als Escribà seguir vivint a la rebotiga, on aquests van sobreviure venent fruites, verdures i sabó. En acabar el conflicte, les tropes franquistes els van tornar l’empresa, i en menys de 24 hores, la família ja tornava a vendre pa (mantenint tots els empleats).
L’Especialització en performances pastisseres i grans produccions ha dut a aquesta empresa barcelonina nascuda fa 108 anys a treballar a tot el món
Posteriorment, un gir del destí –la mort de dues germanes- va fer que fos el fill Antoni qui prengués el relleu al capdavant del negoci, tot i que la seva veritable passió –s’havia matriculat a la Llotja- era l’escultura; ja des de petit feia escultures amb pa (“amb el pa no s’hi juga”, deia el seu pare, però ell en va acabar fent un art). A la fleca, Antoni començà a treballar artísticament amb material comestible fins al punt d’inventar la mona de xocolata. Després, casat amb la filla d’un premiat pastisser francès, va unir tradició xocolatera francesa i barcelonina i el van arribar a guardonar com a Millor Pastisser d’Europa. Quant als seus tres fills, Christian, Jordi i Joan, també s’han dedicat a la pastisseria, i el 1986 van obrir una nova pastisseria a l’antiga Casa Figueras de Les Rambles i, en plena febre olímpica, el Xiringuito a la platja del Bogatell.
MULTIDISCIPLINARIS
Actualment, a les pastisseries Escribà hi conviuen creacions totalment personalitzades (“és vital en qualsevol empresa escoltar el client i interpretar els seus desitjos”, assenyala Christian) amb invents com sabates de xocolata o pastissos en forma d’hamburguesa i, és clar, les tradicions: “Cap país al món té tantes especialitats pastisseres durant l’any com el nostre”, puntualitza.
El mapping aplicat a la pastisseria, pastissos de tela i en 4D són algunes de les creacions amb què Escribà es continua posicionant com a empresa avantguardista
Pel que fa a la clau de l’èxit de l’empresa, rau en el fet de treballar amb altres disciplines artístiques: si Antoni va fusionar aquest món amb l’escultura, Jordi aplica la informàtica i Christian col.labora amb fotògrafs, floristes i arquitectes. Van ser els pioners a utilitzar la tècnica del mapping en pastisseria, han creat pastissos de tela i en 4D. Un últim consell d’aquests mestres pastissers: “Les idees diferents, trencadores, vénen quan observes professions diferents a la teva”.
| Fantasies made in Escribà | |||
| Pastissos explosius, murals comestibles o anells de caramel són algunes de les bogeries dels Escribà. Pel comiat d’El Bulli, van crear un impressionant buldog cobert de merenga de 180×80 metres, i per la firma Tous van reproduir l’osset emblema de la marca –feia sis metres d’altura- amb 40.000 brotxetes de trufa negra. | |||
 |
|||
