Revista d'Anàlisi Plural

Gènesi d’un compromís ecològic tardà

0

A la cimera del Clima de 2022, la COP27, celebrada a Xarm al-Xeikh, Egipte, es va declarar formalment el final de l’era del carbó. No havia estat possible aconseguir-ho en la de l’any anterior a Glasgow per les pressions de l’Índia i els tripijocs de Rússia i la Xina. Des de la COP28 a la COP36, que s’acaba de celebrar ara, al 2030, s’han encadenat una sèrie de passos definitius a la UE i a tot el món per reduir substancialment la producció de les energies fòssils. Alhora, s’han complert amb escreix els objectius plantejats per augmentar l’ús de les energies renovables que les substitueixen. Hi ha hagut diners i s’han fet servir correctament. D’aquesta manera, es comença a tancar un parèntesi de fort desequilibri energètic, forjat durant els darrers dos-cents anys des de la Revolució Industrial.

JOSEP-FRANCESC VALLS. Director de la Càtedra Escenaris de futur, retail, turisme i serveis de la BSM-UPF.


—Em pregunto pels avenços en matèria energètics realitzats a la dècada del 2020-2030 —obro el col·loqui, un cop els cinc ponents s’han assegut al voltant de la taula presidencial i els assistents s’han incorporat a la sala.
—Han estat més de dos segles de creixement econòmic exponencial els que han passat entre la Revolució Industrial i l’actualitat. Durant aquest període tot s’ha basat en energies no renovables que han generat contaminació atmosfèrica a través de les emissions de CO2 i han escalfat el planeta —introdueix el tema la convidada especial, física nuclear—. La màquina de vapor -alimentada amb carbó-, l’electricitat -emanada de les hidroelèctriques-, i el petroli i el gas natural -de combustió fòssil-, han protagonitzat aquest temps, millorant extraordinàriament l’àrdua força humana, animal, el foc, el vent i les onades dels milers d’anys pretèrits de la humanitat. Gràcies a la gestió d’aquestes energies, van néixer els conceptes de treball, salari, productivitat, riquesa, classes mitjanes, estat del benestar i molts altres beneficis per a una gran part de la població; és clar que, juntament amb ells, es van esgotar també les reserves de combustible, es va provocar l’efecte hivernacle i va augmentar alhora la contaminació local, la pluja àcida i la desforestació. A més, les pugnes per accedir a les matèries primeres van comportar més desigualtats entre els pobles, fins al punt que s’ha arriscat moltes vegades la pau mundial.

COMENÇA EL COMPTE ENRERE
Juntament amb la física que ha pres la paraula en primer lloc, han estat convidats al col·loqui dos líders dels Verds, un exdirector general d’Energia de la UE i un empresari energètic. Ple al Paranimf: alumnes interessats, professors de facultats diverses, directius de les empreses que participen en projectes energètics amb la universitat i polítics de gran espectre.

Intervé la primera de les dues líders dels Verds:
—Hi ha dues maneres de viure: la basada en el malbaratament de matèries primeres, que condueix a la sobreproducció creixent i a la destrucció del planeta; i la fonamentada en l’ús d’energies netes, que encamina cap a l’equilibri ecològic. Des del 2010, es tractava d’evitar que el 2050 l’escalfament de la Terra superés els 1,5 o 2 graus i el nivell d’aigua seguís elevant-se. Al ritme que anàvem, la primera cosa resultava inevitable; respecte a la segona, entre el 1900 i el 2018, les aigües havien pujat ja 20 centímetres i, sense actuacions dràstiques, s’elevarien entre 40 o 80 centímetres més. Calia frenar en sec l’augment de les emissions de CO2 i d’altres gasos d’efecte hivernacle al primer món i, alhora, ajudar la resta de països a complir també els compromisos del clima aportant quantitats moltes vegades repetides i finalment desemborsades: uns 100.000 milions de dòlars.
—Des de la dècada de 1990 —afegeix la segona membre dels Verds—, el Club de Roma i altres institucions multilaterals impulsen un gran nombre de cimeres i reunions per cridar l’atenció davant d’aquests estats catastròfics que s’acosten. Els objectius es mostren cada cop més clars: 1) continuar creixent econòmicament; 2) reduir la producció i l’ús de les energies contaminants; i 3) substituir-les per energies renovables.

Des de la dècada de 1990, el Club de Roma i altres institucions multilaterals van impulsar un gran nombre de cimeres i reunions per cridar l’atenció davant dels estats catastròfics que s’acostaven. Unes trobades que van resultar una mica dubitatives fins que, el 2024, es va produir la mutació i la UE i la majoria dels organismes multilaterals van insuflar sumes voluminoses en la transformació energètica

L’EFECTE 2024 DEL CLIMA
L’holografia del moderador de l’acte es passeja per sobre de l’escenari, mentre que, a la pantalla 3D, hi apareixen gràfics i animació diversa que complementen les explicacions:
—Durant el decenni 2020-2030 —afirma el moderador—, s’han accelerat totes tres tasques. La primera, les renovables han passat de representar el 13% el 2020 a prop del 18% el 2030, dos punts per sobre de les previsions. Això ha augmentat el PIB mundial un 0,4%, superant els millors pronòstics. La implantació massiva d’energies renovables i alternatives ha generat la creació de milions de nous llocs de treball al seu voltant, i alhora s’han reduït despeses, com ara en l’àmbit sanitari. La segona, la gran majoria dels països han pres mesures dràstiques —fins i tot en el cas de la Xina, Rússia i l’Índia des del 2024— per redreçar l’empremta ecològica; alhora, el mercat de CO2, que penalitza l’ús de les energies brutes, ha esdevingut el motor financer de la transformació. I la tercera, es disparen les energies renovables –eòlica, nuclear, solar, biomassa–, es redueix el transport aeri, circulen molts menys cotxes per les carreteres i autopistes, s’han precintat gairebé totes les centrals de carbó del món, el 70% dels automòbils són elèctrics i els humans han pres consciència del cost energètic de la majoria dels productes que consumeixen.
Música de fons, petillant de te per a tots, moments de relax.
—En el cas espanyol —prossegueix el moderador—, en el Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima, PNIEC 2021-2030, s’hi van fixar els objectius següents: reduir totes aquelles fonts que generen efecte hivernacle en un 21%; incrementar l’energia renovable sobre el consum total d’energia un 42%, sobretot pel que fa a la solar, tant tèrmica com fotovoltaica, i l’eòlica; millorar l’eficiència energètica en un 39,6% i insuflar un 74% d’energia renovable a la generació elèctrica.
Es van assolir totes les metes.
A la taula, hi arriba una pregunta des del públic:
—Quan es percep efectivament el canvi de mentalitat cap a la transformació energètica?
—Durant els primers anys de la dècada —respon l’exdirector general d’Energia de la UE—, les cimeres del clima van resultar una mica dubitatives, però la UE i la majoria dels organismes multilaterals van insuflar sumes voluminoses en la transformació energètica. Va ser el 2024 quan es va produir la mutació. A més de l’esquerra, gairebé tots els partits conservadors ho van veure clar. Només van quedar fora del consens la dreta radical i els feixismes, just en el moment que van començar a perdre vots per tot arreu. Per això, a marxes forçades, aquests darrers sis anys s’han superat amb escreix els objectius que l’Agència Internacional de l’Energia preveia per al 2040. Entre reconduir l’energia o entrar en un cicle fosc de decadència per dècades o segles, es va optar per el primer.


Un antic rector assistent a l’acte descriu l’efecte 2024 del clima com un moment d’“eufòria i la sensació d’iniciar una nova etapa històrica”; el mateix, expressa, que quan es van signar els Tractats de Roma o els Acords de Bretton Woods.
—Si no hagués estat per la consciència popular —postil·la la segona representant dels Verds—, no s’hauria produït la transformació energètica. Em refereixo a la llum natural davant de l’artificial, les bombetes de baix consum, la desconnexió dels aparells, el canvi d’hàbits alimentaris, el reciclatge de residus, el trasllat al lloguer i els cotxes elèctrics…
—… i si no hagués estat per la consciència empresarial —afegeix el quart ponent, director d’una empresa que participa en un projecte de la universitat—, tampoc no s’hauria aconseguit l’efecte 2024 del clima. En molts casos, ens vam posar al capdavant de la transformació, nosaltres i les nostres associacions patronals.

TRENS NOCTURNS ENTRE LES CIUTATS EUROPEES PRINCIPALS
El moderador prossegueix amb el seu informe i a les pantalles s’hi avança una nova profusió de dades i imatges:
—Els partits Verds —afegeix— lideren avui gairebé tots els governs de la UE o els tinten d’aquest color. Són el grup hegemònic al Parlament Europeu. L’alemany, que governa a Berlín des del 2021, va aconseguir impulsar el 2024 els trens ràpids nocturns entre les grans ciutats europees. Aquesta mesura per si sola ha reduït el 15% dels vols dins d’Europa i el 10% dels fluxos automobilístics.
Apareixen a les pantalles nombroses escenes d’esforços pel clima i les conseqüències.
Una altra pregunta des del públic:
—Antoine Lavoisier, el pare de la química moderna, va dir que “l’energia no es crea ni es destrueix, només es transforma…”. Però alguna part d’ella es perd pel camí, no?
—L’eficiència energètica consisteix a facilitar el procés de la transformació, sense minva. La digitalització exerceix un paper fonamental en la perfecció del procés. D’altra banda, la física quàntica —respon el físic nuclear— obre oportunitats infinites a l’energia dels àtoms i els subàtoms. Tècnicament estem en condicions de no perdre gens ni mica d’energia.

Els partits Verds lideren el 2030 gairebé tots els governs de la UE o els tinten d’aquest color. Són el grup hegemònic al Parlament Europeu. L’alemany, que governa a Berlín des del 2021, va aconseguir impulsar el 2024 els trens ràpids nocturns entre les grans ciutats europees. Aquesta mesura per si sola ha reduït el 15% dels vols dins d’Europa i el 10% dels fluxos automobilístics

De fons sona la cançó de Jorge Dresler, “Todo se transforma”: “Tu beso se hizo calor/ Luego el calor, movimiento. Luego gota de sudor/Que se hizo vapor, luego viento. Cada uno da lo que recibe/Y luego recibe lo que da. Nada es más simple/ No hay otra norma. Nada se pierde/Todo se transforma”…
Una enquesta publicada la setmana passada confirma que els ecologistes i els empresaris del sector, cadascú per la seva banda, es consideren força satisfets dels èxits; la majoria dels ciutadans, també.
Tanco l’acte. Agraeixo als ponents i als assistents la seva presència i interès. Passem al còctel compost de Nolodrinks, hidromels i kombutxes, les begudes de moda.

 

Enviar Comentari