En una societat
en la que és habitual fer més d’una cosa alhora però on l’estrès representa el 50% de les baixes laborals (a Europa), ara més que mai convé fixar-se en la pràctica del mindfulness.
Mery Viñas. Coach i psicòloga experta en comunicació. Fundadora de Beecome (Coaching & Mindful Communication).
Mirar el mòbil quan caminem, parlar amb algú mentre escrivim o contestar e-mails durant una reunió són pràctiques habituals que pensem que ens estalvien temps. Però ja hi ha estudis que classifiquen el multitasking com un mite. És a dir, el nostre cervell no pot fer dues coses al mateix temps. I si les fa, és perquè una d’elles és automàtica o bé no li estem posant atenció. Fer masses coses alhora fa que la nostra eficàcia disminueixi, augmenti l’estrès i els problemes de concentració i es perdi l’atenció als detalls. És a dir, ens fa menys conscients.
Des de fa uns anys, tècniques de mindfulness (consciència plena) s’han introduït a les grans i mitjanes empreses per millorar la concentració i productivitat dels seus empleats. El mindfulness és, segons el seu precursor, Jon Kabat-Zinn: “parar atenció de forma deliberada a allò que estàs fent, en el moment present, sense jutjar”. Els seus beneficis ja han estat contrastats a diversos estudis, demostrant: augment de la capacitat de regular les emocions, augment de la creativitat, disminució de l’estrès i augment de focus i de la capacitat d’escoltar, entre d’altres.
Hi ha dues maneres de practicar-lo:
1. La formal contempla dedicar uns minuts al dia a la meditació, posant el focus de la nostra atenció en la respiració, per exemple.
2. L’altra és la informal, que tracta de fer les activitats quotidianes amb presència plena. Per exemple: fer una reunió amb atenció plena, escoltant a tots els que parlen sense estar pensant en el que farem després, sense jutjar, parant atenció a la comunicació no verbal dels altres, no suposant coses (no jutjar), etc. També es pot practicar mindfulness de forma informal amb una passejada, una dutxa o un àpat. Ambdues pràctiques (formal i informal) són necessàries per tal que el cervell comenci a canviar, per tal que el “múscul de l’atenció” es faci més gran i puguem començar a experimentar canvis tant emocionals com conductuals.