Què tenen en comú el vicepresident de la Comissió Europea, Jyrki Katainen, la comissària de Comerç, Cecilia Malmström, i el comissari de Recerca i Innovació, Carlos Moedas? No només que els tres han acabat treballant sota la batuta del president de l’Executiu comunitari, Jean Claude Juncker. Tots tres han tingut també una experiència similar que uneix milers d’estudiants a l’any des del 1987: el Programa Erasmus.
Text: Esther Herrera
Insígnia de la integració europea, el Programa Erasmus permet que milers d’estudiants d’universitats, formació professional i docents puguin viatjar a una altre centre educatiu per complementar la seva educació. L’estada varia entre un semestre o tot un curs en què els estudiants reben una beca, provinent del pressupost europeu i complementada amb una ajuda de l’estat membre del sol·licitant. Per ara, hi formen part 33 països: els 28 estats membres de la UE, més Noruega, Liechtenstein, Islàndia, Suïssa i Turquia.
Canvi de rumb
L’objectiu és que puguin ampliar la seva experiència vital i professional. “És una experiència única”, reconeix el Dani, un periodista que va marxar a Berlin ara fa nou anys. Recorda la seva estada a la capital alemanya com una de les millors etapes de la seva vida. Ara és corresponsal a Brussel·les i considera que la seva estada Erasmus va ser “determinant”. “Va ser allà on vaig tenir un primer contacte amb la política europea, gràcies a una assignatura que em va ensenyar moltes coses que després he pogut posar en pràctica a la meva feina com a periodista”, explica.
Una experiència similar explica la Runa, una noruega que va fer l’Erasmus a Espanya ara fa 20 anys. Va estudiar l’últim any de Dret a Bilbao i allà va tenir contacte amb assignatures de Comerç Internacional i Estudis Europeus. Ara treballa pels serveis jurídics de l’Associació Europea de Lliure Comerç (EFTA, en anglès) a Brussel·les. Considera que la seva experiència va ser important, no només a nivell personal, sinó també perquè gràcies als seus estudis va enfocar el seu futur.
Nascut fa 29 anys, i impulsat per la llavors Comunitat Econòmica Europea, en els últims sis anys, més de quatre milions d’estudiants europeus (coneguts com la Generació Erasmus) han gaudit del programa. Cada curs, s’ha batut un nou rècord.
Tot en un
El Programa ha anat mutant amb el pas del temps, però manté una bona forma física. Nascut fa 29 anys, i impulsat per la llavors Comunitat Econòmica Europea, en els últims sis anys, més de quatre milions d’estudiants europeus (coneguts com la Generació Erasmus) han gaudit del programa. Cada curs, s’ha batut un nou rècord.
Fa poc més d’un any, es va aplicar el nou programa, anomenat Erasmus+. A diferència de les anteriors versions, no es fa distinció entre alumnes universitaris, de formació professional, o aquells que volen fer pràctiques. Ara tot s’integra en un mateix programa, amb l’objectiu que tothom tingui les mateixes oportunitats i no hi hagi diferències entre les ajudes. Pels set anys entrants, la UE destinarà 14.700 milions d’euros, un augment del 40% respecte al programa anterior. Brussel·les es mostra orgullosa que el Programa Erasmus sigui una de les grans fites de la construcció europea i una eina “vital” en la creació d’ocupació. Segons les estadístiques comunitàries, l’atur juvenil de llarga durada (més de cinc anys després de la graduació) es redueix en un 23% pels estudiants Erasmus. I ningú no nega l’ampliació d’horitzons personals de l’experiència en si: noves amistats i canvis personals. Fa uns 12 mesos, l’Executiu comunitari anunciava orgullós que més d’un milió de nens a Europa han nascut gràcies a la unió de parelles que es van conèixer durant la seva estada Erasmus.
Llegeix també: Entrevista a Tibor Navracsics, comissari europeu d’Educació, Cultura, Joventut i Esport.
