Cadascun de nosaltres aspira a sentir-se únic i irrepetible. Una convicció que supera el sentit gregari que també tenim els humans. Però ser únic no només és una veritat de la naturalesa, també hauria de ser una aspiració positiva en la realització personal que comença per triar el tipus de feina que farem per guanyar-nos el pa, realitzar-nos o donar-li un sentit a la vida.
M. ÁNGELES TEJADA BARRIO. Directora general de Public Affairs i consellera de la Fundació Randstad.
PROBABLEMENT UN DELS MAJORS REPTES que ha d’afrontar el món laboral en l’actualitat es concreta en la recerca i retenció de talent. Vivim un inici de segle on la tecnologia i la digitalització ens ofereixen noves possibilitats de desenvolupar el nostre talent amb noves professions i canvis de paradigma, i on tenim l’oportunitat de ser valorats en funció de la nostra capacitat per posar de relleu el que sabem (en la mesura que sigui de l’interès del mercat global).
Així, en aquest escenari laboral, cadascú hauria de ser capaç de convertir-se en la seva pròpia marca i transmutar en experiència allò que ha après en la teoria, formant-se constantment per mantenir la seva ocupabilitat, assumint les seves habilitats i competències com a treballador d’equip, solucionador de conflictes i comunicador empàtic, convençut, multilingüe, amb autoestima i capaç de compartir el que sap.
No és tasca fàcil. Possiblement l’èxit individual quedarà reservat a aquelles persones que siguin capaces de fer de la seva vida la seva professió, d’estimar el que fan, de saber triar, i també d’acceptar els fracassos i els canvis. Les empreses han de gestionar equips de tres generacions amb motivacions diferents entre si i, a més, incorporar equips diversos, ja que en la diversitat està l’aprenentatge continu de les persones.
L’oferta universitària no sempre respon a les necessitats del món empresarial. Tampoc ho fa el sistema educatiu en general o la forma d’aprendre, que hauria de canviar radicalment cap a un model basat a ensenyar amb la pràctica i amb projectes interdisciplinaris. Perquè així seran els treballs que precisin de valor afegit i coneixement en el futur. I el que volen les empreses són persones amb valors individuals i actitud positiva que, a més de coneixements, habilitats i competències, sàpiguen aprendre a aprendre i tinguin l’actitud per ensenyar-ne als altres i així poder construir el futur.
