Text: Manel Domene.
Mida i terminis limitats
–Dificultat per créixer. Passar d’autònom o pime a empresa mitjana o gran és difícil. És un sector al qual li costa aconseguir una mida empresarial prou gran com per desenvolupar-se.
–Dificultat per segmentar un mercat i posicionar-s’hi. A causa de la complexitat de les accions empresarials i diferents sectors que intervenen en el desenvolupament sostenible.
–El benefici percebut per l’empresa receptora d’un servei tècnic i, per tant, la gestió dels projectes, normalment s’orienta cap al curt termini. És més difícil aconseguir accedir a encàrrecs que requereixin un benefici a mitjà o llarg termini, atès que els clients potencials d’aquestes empreses no perceben els beneficis amb aquesta temporalitat. Les accions en línia amb el desenvolupament sostenible generalment tenen una connotació d’RSC o bé es realitzen únicament quan es tracta de donar resposta a sancions i, per tant, es realitzen amb una temporalitat immediata. En el cas de les empreses multinacionals, el sector es pot beneficiar de les polítiques internes que solen superar la normativa local en alguns països.
Respectar el medi ambient no és gratuït
–Pobra consciència ecològica a les empreses. A Catalunya –com a molts indrets– encara perviu la idea errònia que pagant es pot contaminar.
–Costos elevats. La gestió mediambiental comporta haver de fer inversions relativament importants.
–Mala gestió (malbaratament) del medi/recursos naturals. Quan no s’ha entès la potencialitat de l’economia circular (producció-utilització-reciclatge), la tendència és al malbaratament del medi i dels recursos naturals, polítiques gens sostenibles que passen per alt que el medi ambient té una capacitat de regeneració limitada, i que està sent sobrepassada en molts casos.
–Dificultat per aconseguir recursos humans i financers. En un entorn econòmic crític i competitiu, les empreses catalanes deuen compatibilitzar el dia a dia amb la gestió mediambiental: aigua, aire, soroll, emissions, gestió de residus i deixalles… Aquesta gestió és consumidora de recursos, que cal finançar, i que es treuen del que l’empresa pot entendre com la seva activitat productiva principal.
El medi pot abaratir el costos de l’activitat i generar riquesa
–Font d’estalvi. Els recursos renovables són una font d’estalvi. Mogudes pels incentius de l’estalvi econòmic, cada cop més les empreses contemplen alternatives ecològiques, com ara l’aprofitament de l’energia solar, plantes de co-generació (i d’altres) orientades a l’autosuficiència energètica. Aquesta comporta un doble estalvi: reducció del cost energètic i un possible ingrés per venda de l’energia excedentària a les companyies distribuïdores.
–Motor econòmic. Les empreses convencionals (qualsevol sector d’activitat) i les específiques de l’àrea mediambiental constitueixen un motor econòmic real, que ja s’ha fet realitat. El benefici que se’n deriva és la creació de nombrosos llocs de treball qualificats i semiqualificats (‘feines verdes’) en activitats ‘noves’ que palesen una reconnexió de les empreses d’arreu del territori amb els seus hàbitats. Catalunya, amb 28.000 llocs de treball només al sector del reciclatge, compta amb més de 1.000 empreses de gestió de residus. Aquest sector va generar el 2015 el 6% del producte interior brut (PIB).
‘L’ÀREA VERDA’ NO ÉS EL FUTUR, SINÓ EL PRESENT
–Complexitat. El medi ambient és un concepte transversal que inclou aigua, sòl, atmosfera, biodiversitat, residus, canvi climàtic…
–Amenaça de sancions. La resistència al canvi, juntament amb l’enduriment de les polítiques autonòmiques de conservació mediambiental, pot conduir a la imposició de sancions administratives per delictes contra el medi ambient, un risc que algunes empreses (especialment pimes) encara no defugen.
–Creixent preocupació per l’impacte mediambiental i la producció sostenible de béns de consum. El canvi de mentalitat està transformant el que ha estat un dèficit o debilitat empresarial en un punt fort: l’empresa sostenible genera beneficis pel medi, la societat i l’economia, amb potencial de futur.
–Impuls a la Recerca, Desenvolupament i Innovació (R+D+i). El model ‘d’economia circular’ basat en el respecte i gestió del medi ambient posa a l’abast de l’empresa convencional i/o de nova creació noves línies de negoci/activitat, com ara les fonts d’energies alternatives (solar i eòlica, principalment), els bio-combustibles, la recuperació-valorització de residus industrials de tota mena, incloent els valuosos metalls de la ferralla electrònica.
–Aparició i diversificació de nous models de negoci dinamitzadors de l’economia. La reconnexió de la societat i l’empresariat català amb el medi natural propicia els negocis relacionats amb l’ecoturisme, l’agricultura ecològica, la recuperació-conservació de la natura i els espais naturals, etc. També sorgeixen noves oportunitats del disseny de productes ecològics, des de vehicles d’emissió zero a aparells i dispositius electrònics que es poden reciclar al 100%.
–Increment de les facilitats per accedir al crèdit. L’expansió de la consciència mediambiental i el desenvolupament paral·lel de les tecnologies relacionades fan possible un tractament favorable per part del sector financer que, interessat en projectes innovadors d’un nou model productiu, aixeca més fàcilment les restriccions del crèdit com sol·liciten molts emprenedors. Els projectes relacionats amb la gestió del medi també es poden beneficiar de subvencions o desgravacions fiscals.
–Millora de la competitivitat empresarial. Les empreses catalanes que certifiquen la seva empremta de carboni, o ‘petjada ecològica’ estan ratificant el seu compromís amb el medi ambient i la sostenibilitat, fet que es pot traduir en un avantatge competitiu respecte de la seva competència per una part creixent del mercat que rebutja els productes ‘bruts’ (fabricació no ecosostenible). Les empreses també augmenten el seu prestigi amb certificacions como la ‘Ecolabel’ (Targeta Ecològica) o la ISO 14001 (gestió mediambiental).
