Els informes de perspectives mundials publicats a la primavera del 2018 coincideixen a indicar una evolució una mica més favorable del conjunt de l’economia mundial, accentuant a l’alça la trajectòria iniciada a mitjans del 2016. Hi apareixen, però, uns riscos a mitjà termini que requereixen atenció i mesures més decidides que les adoptades fins ara.
JOAN TUGORES QUES. Catedràtic d’Economia de la UB.
“Assolint més força, però amb tensions creixents” és el títol explícit del document de l’OCDE de març del 2018. Als temes ja més coneguts, com ara els canvis demogràfics, l’evolució de la productivitat, els dubtes sobre el grau d’efectiva correcció de les fragilitats financeres i les friccions sociopolítiques i geoestratègiques, se li afegeix, ara, el temor a una escalada proteccionista.
El quadre adjunt resumeix els trets més destacats de les previsions pel 2018 i 2019 presentades per l’FMI l’abril del 2018. S’hi destaca com la continuïtat de la recuperació es fa més ferma (sense assolir, però, les taxes de creixement d’abans de la crisi, que, cal recordar, tenien un fort component insostenible) i, a més, està àmpliament difosa entre països i regions de l’economia mundial. Una expansió sincronitzada és el qualificatiu que es fa servir. Encara que també s’hi apunta que calen mesures per a evitar que la millora sigui transitòria. “Reparar la teulada”, aprofitant la millor situació macroeconòmica global, hi és, també, un símil molt repetit.
El diferencial a favor de les economies emergents i en desenvolupament respecte del conjunt de les avançades es preveu que s’ampliï, continuant la tendència també iniciada el 2016, passant de 2,5 punts a prop de 3. Ja no són només les economies asiàtiques les que van a l’alça –compensant, fins i tot, la lleugera desacceleració de la Xina–, sinó que també l’Amèrica Llatina sembla sortir d’uns anys d’estancament, amb millors dades per al Brasil i Mèxic. Les dades del conjunt d’Àfrica subsahariana i de la regió de Nord d’Àfrica i Orient Mitjà es preveuen, així mateix, a l’alça.
Ja no són només les economies asiàtiques les que van a l’alça –compensant, fins i tot, la lleugera desacceleració de la Xina–, sinó que també l’Amèrica Llatina sembla sortir d’uns anys d’estancament, amb millors dades per al Brasil i Mèxic.
Pel que fa a les economies avançades, les perspectives per als Estats Units es situen per sobre de les d’Europa, encara que en ambdós casos les estimacions pel 2019 són una mica inferiors a les referides l’any 2018. A la zona euro, les xifres d’Alemanya i Espanya destaquen, amb revisions a l’alça pel 2018, encara que no són tan optimistes per a l’any següent. La necessitat d’estratègies a mitjà termini per a evitar que la millora de la recuperació sigui només transitòria és, doncs, especialment important per a Occident.
