La Comissió Europea té entre els seus objectius en educació que d’aquí l’any 2020 un 15% de la població adulta participi en activitats de formació contínua. L’organització i legislació relativa a l’educació a la Unió Europea és competència dels estats membres, però la UE dona suport a la formació contínua a través de la coordinació entre els països, amb l’objectiu que la fomentin com una forma clau d’enriquiment de la societat. “L’aprenentatge no està només limitat a un de sol ni a una fase vital específica, es produeix durant els anys de l’etapa escolar, però també en altres contextos al llarg de la vida”, recorden des de Brussel·les.
Text: Esther Herrera
L’any 2009, els països de la UE es van comprometre a elaborar una estratègia sobre formació contínua. Forma part del programa Erasmus+, que permet a joves d’universitats, de formació professional i docents seguir-se formant a l’estranger, tot i que també hi ha altres programes sota aquest paraigua. Entre ells, els projectes de formació contínua als quals s’ha augmentat la dotació en l’últim any; en formen part 197 organitzacions que busquen identificar les necessitats que té el mercat laboral perquè connectin amb la formació de les persones.
En la reunió de ministres d’Educació de la UE del passat mes de maig, els titulars van incidir en la importància de la formació contínua com un dels pilars bàsics en l’educació. “Per abordar un desenvolupament de les competències en una perspectiva de formació contínua, s’ha de donar suport a tots els nivells d’educació (…) desenvolupar una educació primària de qualitat, enfortir l’educació a les escoles i assegurar un ensenyament excel·lent”, van demanar els ministres en les seves conclusions.
L’any 2009, els països de la UE es van comprometre a elaborar una estratègia sobre formació contínua. Forma part del programa Erasmus+, que permet a joves d’universitats, de formació professional i docents seguir-se formant a l’estranger, tot i que també hi ha altres programes sota aquest paraigua com ara els projectes de formació contínua dels quals en formen part 197 organitzacions
Un dret que no sempre es pot exercir
La formació contínua està present en la legislació de les institucions europees, també en les diferents resolucions que ha votat l’Eurocambra on apunten que l’educació “és un dret fonamental, un bé públic que ha de tenir els recursos adequats i ha de ser accessible per a tothom”. Amb tot, no sempre es compleix: el Parlament Europeu lamenta que encara hi ha “problemes persistents” en la qualitat i l’accessibilitat en l’educació, i que continua la discriminació socioeconòmica en aquest camp; per això demana “polítiques coordinades més ambicioses i efectives, tant a la UE com en l’àmbit nacional”.
Segons l’Agència Europea d’Estadística (Eurostat), els adults amb educació superior representen a la UE un 84,8%; aquells que només han cursat educació secundària són un 54,3%. Moltes d’aquestes persones van patir més agudament les conseqüències de la pitjor part de la crisi econòmica (entre els anys 2008 i 2013) amb una disminució de la taxa d’ocupació del 5,1%. En aquest sentit, els estats membres tenen entre les seves prioritats millorar la formació contínua entre els grups amb menor educació, tot i que això no sempre s’aconsegueix. Així ho assegura un informe de la Comissió Europea (2015), que lamenta que tot i que se sap de la importància d’aplicar eines per a l’aprenentatge al llarg de la vida, les administracions públiques “rarament estableixen objectius concrets”.
L’aprenentatge en l’etapa adulta és essencial pel desenvolupament personal i per una ciutadania activa”, insisteixen des de l’Executiu comunitari
Per manca d’interès i d’oportunitats
A més, segons les últimes dades aportades per l’Eurocambra, el 80% dels adults que no tenen cap activitat relacionada amb la formació contínua —especialment adults amb baixos nivells d’educació—, tampoc no mostren cap interès a canviar la seva situació. “Els treballadors amb baixa qualificació són menys proclius a participar en activitats de formació i educació, un fet que es pot relacionar amb una actitud negativa cap a l’educació, però també a la falta d’oportunitats”, assegura l’Eurocambra. Davant d’aquesta situació, la UE vol potenciar en la seva estratègia d’aquí l’any 2020 com millorar l’equitat en l’educació adulta. En l’estratègia, la UE vol que tots els adults tinguin l’oportunitat d’estudiar i aprendre, d’obtenir i mantenir una feina, però també de progressar durant la seva vida laboral. “L’aprenentatge en l’etapa adulta és essencial pel desenvolupament personal i per una ciutadania activa”, insisteixen des de l’Executiu comunitari.
L’antic model ‘escola-feina-jubilació’ ha deixat de ser la norma. Ara es tracta de promoure una visió “holística” d’allò que és la formació contínua i que no es limita a l’educació formal: també integra l’aprenentatge formal i no formal
Per aquesta raó, també la Unió Europea està en contacte amb diferents organitzacions que fomenten la formació contínua, com ara la Plataforma per a la Formació Contínua (LLP, per les seves sigles en anglès), que congrega 42 organitzacions i representa a 50.000 institucions educatives. Aquesta dona veu a les preocupacions i qüestions de la societat civil relacionades amb l’educació perquè tinguin visibilitat a Europa. “La idea és que ningú no pot ser apartat, s’han de construir ponts entre els diferents sectors i augmentar l’accessibilitat a una educació de qualitat”, explica la Plataforma. L’organització vol també desterrar la idea de l’antic model ‘escola-feina-jubilació’; “això ha deixat de ser la norma, així que és important ajudar la gent durant les seves transicions vitals”. Es tracta de promoure una visió “holística” de què és la formació contínua. Perquè “aprendre no està limitat a una educació formal: també integra l’aprenentatge formal i no formal”.
