Tagged: Erasmus

0

L’aposta per la interdisciplinarietat en el marc de l’Espai Europeu d’Educació Superior pot donar peu a innovacions i a col·laboracions disruptives en l’àmbit transnacional.

Més
0

Hem interromput un parell de mesos la tertúlia. Coses d’agenda. Encara que avui hi participarà menys gent del que és habitual, he preferit convocar-la sense dilació. L’oportunitat és que aquesta setmana hi he convidat un col·lega especial. Va ser el rector europeu més jove que va signar la Magna Charta Universitatum, a Bolonya, Itàlia, el 1988 i que, posteriorment, estamparia la seva signatura com a ministre del seu país a la Declaració de Bolonya el 1999. Trenta anys després de la signatura d’aquesta declaració, sembla un bon moment per comentar amb uns quants amics sobre el compliment dels objectius d’aquest procés de reforma dels sistemes d’educació superior dels països europeus. Ens hi acompanyen les dues tertulianes habituals, els dos doctorands —aquesta vegada, en Educació Superior—, un parell de professors nord-americans i un altre de xinès. Nou, en total; no es tracta d’un nombre bíblic, però un dels seus significats l’associa amb la saviesa i la brillantor.

Més
0

“Com podrem construir Europa si els joves no hi veuen un projecte col·lectiu i una representació del seu propi futur?” La pregunta se la va fer, primer, Jacques Delors, president de la Comissió Europea entre 1985 i 1995, però l’actual líder de l’Executiu comunitari, Ursula Von der Leyen, la va citar de nou fa unes setmanes en el seu discurs sobre l’estat de la Unió. La joventut i el seu futur van ocupar un espai prioritari en el conjunt de missatges que va llançar la mandatària, un gest de complicitat necessari vers una generació a qui la pandèmia també ha robat alguns dels seus millors i més valuosos anys: la seva educació superior. En aquest àmbit, el primer que ens ve al cap quan pensem en Europa és, inevitablement, el programa Erasmus, un èxit europeu indiscutible que té un impacte fins i tot polític a l’hora de forjar el sentiment de pertinença a la UE entre les futures generacions. No obstant això, al llarg del temps, aquest programa ha anat evolucionant i preveu vincular-se a un projecte universitari més ampli al continent.

Més
0

Ja en el primer executiu de Jean-Claude Juncker, Mariya Gabriel (Götz Delchev, Bulgària, 1979) va ser l’encarregada d’Economia Digital durant dos anys. Així doncs, malgrat la seva joventut, acumula una llarga experiència a Brussel·les en la primera línia del braç executor de la política comunitària, ara sota el lideratge d’Ursula Von der Leyen i ocupant l’àmplia cartera d’Innovació, Recerca, Educació i Joventut. La seva batuta condueix un dels segells més valuosos i emblemàtics de la Unió Europea, el programa Erasmus +, pedra angular de l’estratègia educativa europea, clau al seu torn per al desenvolupament de l’educació superior de la Unió.

Més
0

La Comissió Europea té entre els seus objectius en educació que d’aquí l’any 2020 un 15% de la població adulta participi en activitats de formació contínua. L’organització i legislació relativa a l’educació a la Unió Europea és competència dels estats membres, però la UE dona suport a la formació contínua a través de la coordinació entre els països, amb l’objectiu que la fomentin com una forma clau d’enriquiment de la societat. “L’aprenentatge no està només limitat a un de sol ni a una fase vital específica, es produeix durant els anys de l’etapa escolar, però també en altres contextos al llarg de la vida”, recorden des de Brussel·les.

Més
0

Hongarès i llicenciat en Dret, Tibor Navracsics va ser ministre de Justícia i Afers Exteriors en el seu país abans de treballar a l’Executiu de Jean Claude Juncker. Ara està especialment centrat en com l’educació pot ajudar a reduir l’alt nivell d’atur –mitjançant assignatures que fomentin l’esperit emprenedor– i a acabar amb l’abandonament escolar.

Més