Revista d'Anàlisi Plural

La formació universitària de postgrau a Espanya

0

Un cop titulat en un grau universitari, l’alumne pot decidir continuar amb els seus estudis mitjançant la realització de formació universitària de postgrau destinada a la seva especialització acadèmica o professional. N’hi ha de diversos tipus: ensenyaments oficials (màster oficial i doctorat) i no oficials (màsters propis, diplomatures de postgrau, cursos d’especialització i formació permanent en general, que poden ser oferts per universitats i altres institucions). En aquest article ens centrem en els estudis de màster oficial que ofereixen les universitats.

 


CARACTERÍSTIQUES GENERALS I NORMATIVA
Els màsters universitaris oficials tenen una durada d’entre 60 i 120 crèdits ECTS —és a dir entre un i dos cursos acadèmics—, amb validesa oficial en tot l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) i compten amb la verificació de l’ANECA —o d’altres agències similars autonòmiques, com ara l’AQU, en el cas català— que els ha d’acreditar cada quatre anys.
Els màsters oficials tenen dues orientacions: o bé són habilitants per a l’exercici d’una professió regulada o no habilitants i tenen una intenció formativa. D’altra banda, si es vol accedir a estudis de doctorat cal haver realitzat prèviament un màster oficial específicament orientat a la recerca.
Les professions regulades a les quals donen accés els màsters habilitants són: arquitecte, advocat, procurador, professor d’ensenyament secundari obligatori, batxillerat, formació professional o idiomes, psicòleg general sanitari, capità i cap de màquines de la marina mercant, i enginyer, de camins, canals i ports; de mines; de monts; naval i oceànic; de telecomunicacions; industrial; aeronàutic i agrònom.
Pel que fa a la normativa sobre els màsters oficials és relativament recent. El curs d’inici d’impartició a Espanya va ser el 2006-2007. Des d’aleshores, l’increment dels programes, matriculats i titulats ha estat molt notable. Pel curs 2019-2020, segons les dades oficials definitives del Ministeri d’Universitats, hi havia matriculats 237.174 estudiants de màster oficial al sistema universitari espanyol (SUE) dels quals es van graduar 127.388 alumnes. La magnitud d’aquestes xifres ens mostren la importància que té per al país la seva qualitat.

UNIVERSITAT PÚBLICA VS. UNIVERSITAT PRIVADA
Aquest any, el Sistema Universitari Espanyol (SUE) el conformen 50 universitats publiques (47 presencials, 1 no presencial i 2 especials: no disposen de titulacions de grau) i 39 privades (33 presencials i 6 a distància).

Matriculació.La participació de les universitats privades en el total de la matrícula dels màsters oficials és molt significativa. Si bé en el cas del grau representen menys del 20% del total de matriculats en el Sistema Universitari Espanyol (SUE), quant al màster oficial estan per sobre del 40% dels estudiants. D’aquest 40%, més de la meitat correspon a universitats privades no presencials.

 

Oferta acadèmica i modalitat d’estudi.Un cop vista la resposta de la matrícula a l’oferta del SUE, n’analitzem breument la dimensió i distribució. Pel curs 2020-2021, les titulacions de màster oficial ofertes pel SUE va ser de 3.613, de les quals el 77,8% constava de 60 crèdits i el 24,2% s’impartien en universitats privades. Els programes de màster oficial en universitats privades presencials es van poder seguir en major mesura que en les públiques presencials en una modalitat diferent a l’estrictament presencial (híbrida o en línia): 42,5% enfront del 14,4%.

 

Preu..Els preus dels màsters oficials a les universitats públiques estan regulats a nivell estatal: la normativa dona un marge a les comunitats autònomes per fixar-los dins d’uns llindars prèviament establerts. D’aquesta manera, pel curs 2020-2021 els preus dels crèdits de la primera matricula, en el cas dels màsters habilitants, són lògicament diferents per comunitats i van des dels 31,1 euros de Castella i Lleó i els 29,5 de Madrid i Catalunya als 11 de Galícia i els 11,4 de Canàries. I pel que fa als màsters no habilitants, l’import per crèdit va des dels 52,3 euros de Madrid i els poc més de 41 de Castella i Lleó i Catalunya fins als 11,9 euros de Galícia, els 13,4 de Canàries i els 13,7 d’Andalusia.
A les universitats privades els preus de les matrícules no estan sotmesos a les restriccions de les públiques i no cal dir que són més alts. Tanmateix, en general, la diferència entre cursar un màster oficial en una universitat pública o una de privada no és tan significativa com la que es dona en l’àmbit del grau.

La participació de les universitats privades en el total de la matrícula dels màsters oficials és molt significativa. Si bé al grau signifiquen menys del 20% del total de matriculats en el Sistema Universitari Espanyol, al màster oficial estan per sobre del 40% dels estudiants (més de la meitat correspon a universitats privades no presencials)

 

EL VALOR AFEGIT DEL MÀSTER OFICIAL
En comparació amb el grau universitari, en el màster oficial es registren millors indicadors acadèmics: per exemple, el percentatge de crèdits aprovats respecte als matriculats en el curs 2018-2019 va ser de prop del 90% enfront del 78% del grau, o la taxa d’abandonament de l’estudi el primer any va ser del 12,3% (21,8% en el cas del grau). Així mateix, en els màsters d’un any, el 72,3% dels estudiants es graduen en el temps teòric estipulat, mentre que en el grau de quatre cursos (que representa el 94,2% del total de graus) aquesta taxa està en el 36,2%. El 22,3% dels estudiants que es van titular en grau en el curs 2017-2018 van començar el màster el curs següent 2018-2019 (però només el 53,8% d’aquests ho van fer a la mateixa universitat). El fet que els estudiants, en bona part, canviïn d’universitat, i sovint fins i tot de comunitat autònoma, és fruit de comptar amb més i millor informació, del fet que hi hagi una competència més forta entre universitats i una especialització professionalitzadora més acurada.
També els titulats en màsters oficials registren millors indicadors d’inserció laboral que els de grau pel que fa a l’encaix entre el nivell d’estudis i el treball que desenvolupen i el salari percebut. Així, amb dades de la Encuesta de Inserción Laboral de Titulados Universitarios de l’INE, referent als titulats del curs 2013-2014 que treballaven l’any 2019, pràcticament el 62% dels de màster ingressaven a partir de 1.500 euros nets al mes en comparació amb el 54% dels de grau. Pel que fa al nivell de sobrequalificació era uns set punts percentuals inferior: entorn al 87% del titulats en màster treballava en ocupacions d’alta qualificació (directors i gerents, tècnics i professionals científics i intel·lectuals i tècnics i professionals de suport) per menys del 80% en el cas dels de grau. Aquestes dades són una mostra de la millora del sistema quan disposa de més capacitat de decisió i més voluntat d’adequació a la demanda.
En comparación con el grado universitario, en el máster oficial se registran mejores indicadores académicos y de inserción laboral: el 62% de los titulados de máster del curso 2013-2014 que trabajaban en el año 2019 ingresaban a partir de 1.500€ netos/mes en comparación con el 54% de los de grado (fuente: INE)

En comparació amb el grau universitari, en el màster oficial es registren millors indicadors acadèmics i d’inserció laboral: el 62% dels titulats de màster del curs 2013-2014 que treballaven l’any 2019 ingressaven a partir de 1.500€ nets/mes en comparació amb el 54% dels de grau (font: INE)

 

Enviar Comentari