Revista d'Anàlisi Plural

L’impacte dels ODS davant els conflictes bèl·lics Hi havia una vegada una guerra

0

El març del 2022, les tropes russes van envair Ucraïna desencadenant un conflicte armat al país amb importants conseqüències sobre els Objectius de Desenvolupament Sostenible i per a la sostenibilitat del planeta i el nostre futur. En aquest article, els analitzarem.

SILVIA URARTE GÓMEZ. Professora de la UOC. Consultora en Gestió de Persones, Responsabilitat Social, Sostenibilitat i ODS.


Després de vint anys difonent el concepte de sostenibilitat i ajudant les empreses a gestionar-la, m’enfronto al repte de fer visible el gran atemptat que genera un conflicte bèl·lic per a la sostenibilitat del nostre planeta i el futur de la humanitat. I és que, en els conflictes bèl·lics, es veuen afectats els cinc marcs en què treballen els Objectius de Desenvolupament Sostenible: la població, el planeta, la prosperitat, la pau i les aliances.

En els conflictes bèl·lics es veuen afectats els cinc marcs en què treballen els Objectius de Desenvolupament Sostenible: la població, el planeta, la prosperitat, la pau i les aliances

A l’actual marc bèl·lic mundial al qual s’ha incorporat recentment el conflicte a Ucraïna (vegeu el mapa adjunt), incorporem-li ara la crisi pandèmica, la inflació i l’alça de costos i tindrem la tempesta perfecta per treballar el compliment dels ODS.
Però anem per parts. Comencem pel principi.

GÈNESI DELS OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE
Arran de la Cimera Mundial, els estats membres de les Nacions Unides van adoptar per unanimitat l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible el 25 de setembre del 2015. Aquest document conté un total de 17 objectius de desenvolupament sostenible globals i 169 objectius més específics que concretarien cadascun dels 17 ODS principals.
Els estats són els principals responsables de treballar per l’exercici de l’Agenda 2030, amb plans específics, i són interpel·lats a treballar per avançar-ne l’èxit, a més d’establir polítiques coherents encaminades a aquest objectiu. Ara bé, l’Agenda 2030 intenta ampliar l’abast a altres grups d’interès bàsics, com ara les empreses i les organitzacions, perquè el sector privat també s’involucri en el procés.

ELS ODS, LA DESCENTRALITZACIÓ I LES EINES PER A LA SEVA IMPLEMENTACIÓ I CONTROL
Cada país ha d’establir quins són els objectius que requereixen més treball i quins ja compten amb un grau més elevat d’èxit, han de proposar-se objectius i metes, i fixar un sistema d’indicadors per poder avaluar com n’avança l’èxit. En general, depenent del país i de com estigui organitzat, haurà de proposar adjudicar aquests objectius a l’àmbit organitzatiu que permeti ser més eficaç i eficient per implementar-los i seguir-los, descentralitzant l’organització en la mesura que es pugui.

ELS ODS I EL SECTOR PRIVAT, LA IMPORTÀNCIA DE LES EMPRESES
Perquè els ODS es puguin implementar de manera efectiva, el sector privat és imprescindible. Cada objectiu, en certa manera, ofereix a les organitzacions i empreses un nou marc de treball amb què poden treballar perquè les seves estratègies empresarials, i també de responsabilitat social, s’alineïn i se sumin.
Les memòries d’RSC de les empreses han anat incorporant els ODS i els han anat treballant vinculats a les estratègies més àmplies dins de l’organització.

CONTEXT ODS
Els ODS aborden temàtiques molt àmplies, des de la fam, la pau, la salut, les desigualtats, la prosperitat econòmica, la protecció del planeta, la lluita contra el canvi climàtic (o la generació de la justícia climàtica), la inclusió, l’educació, el consum i la producció sostenibles, els pactes mundials per millorar la governança, la pobresa, les ciutats i els territoris, i l’energia.
No tots els ODS tenen el mateix pes en tots els contextos. En un clima de pau i bonança econòmica, amb taxes d’atur baixes, educació universal, etc., els ODS relacionats amb el medi ambient o la sostenibilitat, així com amb la reducció de les desigualtats, van adquirir més rellevància a les agendes de tots els organismes.
Encara que aquesta mentalitat està canviant i ja no es veu de la mateixa manera que anys enrere, gairebé tothom encara considera aquests objectius menys prioritaris que no pas la fi de la pobresa, l’educació o el treball decent, per citar-ne alguns. Aquesta mentalitat fa que, davant d’un context de guerra, els ODS considerats prioritaris prenguin més rellevància. Qui pensa en la vida submarina o els drets de les persones transgènere quan hi ha gent que s’està refugiant en un bombardeig?

En un context de guerra, els ODS considerats prioritaris prenen més rellevància. Qui pensa en la vida submarina o els drets de les persones transgènere quan hi ha gent que s’està refugiant en un bombardeig?

LA GUERRA A UCRAÏNA: MENYS HUMANITAT I MÉS DESIGUALTAT
Pel que fa a l’ODS 1, aquesta guerra té i tindrà efectes en el control de la pobresa. S’estima que el 90% de la població d’Ucraïna es podrà enfrontar a la pobresa si el conflicte continua. Es perdran si més no divuit anys d’èxits socioeconòmics, generant una reculada per als dos països, per al món i, per descomptat, en deteriorament del compliment dels ODS i altres acords internacionals. La ministra d’Economia d’Ucraïna calcula que han tingut pèrdues per sobre dels 500.000 milions de dòlars.
El conflicte ha generat un empitjorament dels drets laborals. Ucraïna ha emès una nova llei laboral que permet la suspensió de salaris, acomiadaments sense liquidació i augment d’hores laborals. En el cas de Rússia, la guerra ha causat costos elevats per l’èxode d’empreses multinacionals com a conseqüència de les dificultats logístiques d’aprovisionament i dels riscos reputacionals que puguin patir. Diverses marques tèxtils i de tecnologia important hi han tancat els seus establiments. La sortida de les multinacionals representa la pèrdua de més d’un milió de llocs de treball.
Pel que fa a la fam i la producció d’aliments, propi del desafiament de l’ODS 2, s’entreveu una fam col·lateral, és a dir, la situació bèl·lica té un impacte en altres regions del món. D’acord amb l’anàlisi del PMA (programa mundial d’aliments de l’ONU), l’alça en els preus mundials dels aliments ha assolit un màxim històric el febrer d’aquest any i la dificultat d’accedir-hi no es fa esperar. La fam que viu Ucraïna arriba a xifres alarmants malgrat les ajudes humanitàries; actualment l’ONU proporciona ajuda alimentària a un milió de persones afectades pel conflicte a diferents zones del país.
Rússia i Ucraïna representen més de la meitat del subministrament global d’oli de gira-sol i prop del 30% del blat mundial. Això, sumat al fet que Ucraïna és el primer proveïdor de blat de moro i qui més blat aporta al PMA, té implicacions en les accions mundials per l’erradicació de la fam i la producció sostenible d’aliments. El blat de moro ha començat a escassejar, i això s’afegeix a l’augment de preus en productes com ara la carn i el pa.

Rússia i Ucraïna representen més de la meitat del subministrament global d’oli de gira-sol i prop del 30% del blat mundial. Això, sumat al fet que Ucraïna és el primer proveïdor de blat de moro i qui més blat aporta al PMA, té implicacions en les accions mundials per l’erradicació de la fam i la producció sostenible d’aliments

Si ens fixem en l’ODS 3, el patiment humà que genera el conflicte té impacte en la qualitat de vida i el benestar de les persones. Si connectem aquest assumpte amb les estadístiques de salut mental de la població mundial, lliurades per l’OMS, els efectes no són gens encoratjadors. Sumem-hi, ara, els danys físics i la salut financera que, per descomptat, estan absolutament alineats amb les altres dimensions de l’ésser humà com a organisme biosociopsicosocial.
Davant de l’ODS 9, en aspectes d’indústria, innovació i infraestructura, s’estima que els danys causats pels atacs armats a la infraestructura d’Ucraïna ultrapassen els 83.000 milions d’euros, segons els càlculs de l’Escola Econòmica de Kíiv. D’aquests, prop de 21.711 milions corresponen a escomeses a centres educatius, edificis d’atenció sanitària i fàbriques, cosa que té una implicació greu en l’estabilitat laboral i l’atenció bàsica en salut. Per descomptat, desencadena afectacions en matèria de salut i educació de qualitat (ODS 4).
Davant la crisi humanitària amb impacte a l’ODS 8, s’estima que més de 2,3 milions de persones han fugit d’Ucraïna, sent la crisi de refugiats de més ràpid creixement des de la Segona Guerra Mundial.
Quant a l’ODS 7, el primer resultat va aplicar a la crisi energètica. Com que Rússia és el tercer productor de gas, el conflicte va impactar en els preus del petroli i el gas. I tot això, sumat als drets d’emissió de diòxid de carboni, té conseqüències per a Europa, que no es pot permetre tallar el subministrament per la deficient oferta d’aquests combustibles.

Cada dia que passa, les empreses russes estan més aïllades. I a causa de les grans sancions imposades pels EUA i la UE, cada cop els resulta més complicat ser sostenibles i complir amb els ODS, cosa que és un gran perjudici per a la resta de la societat

Els impactes ambientals que involucren els ODS 6, 13, 14, 15 tampoc no es fan esperar. La contaminació d’aigua, aire i sòl per explosions i bombardejos que inclouen la destrucció de dipòsits de combustible, oleoductes i infraestructura energètica generen emissions atmosfèriques de material particulat, fum amb compostos tòxics, metalls pesants i residus per enderrocs. La guerra també ha tingut implicacions serioses sobre els recursos naturals, afectant la disponibilitat d’aigua i el sanejament bàsic. La reserva marina ha patit danys a causa de l’enfonsament de vaixells i els bombardejos a la zona que envolta la reserva de biosfera del Mar Negre, malgrat que ara mateix no disposem de gaire informació en aquest sentit perquè no està documentada.
El món està atent a altres implicacions com ara la maximització del conflicte, l’ús d’armes biològiques i els impactes ambientals que posin en suspens la seguretat i el benestar internacional. Esperem que no transcendeixi.
Així mateix, aquesta guerra, igual que tantes altres, atempta directament contra l’ODS 5. Les notícies de violacions a dones i infants i l’aparició de les màfies o grups organitzats que s’aprofiten de la desesperació dels més vulnerables que volen travessar la frontera demostren que una part de la societat no està enfocada cap a l’exercici dels ODS i la millora del món.

UN ALT COST EMPRESARIAL
Els ODS són una guia, un mapa que permet a les organitzacions identificar si el seu impacte social, econòmic i mediambiental aporta valor a la societat i, en conseqüència, permet enfortir la reputació de les companyies i les seves relacions amb els diferents grups d’interès. A Rússia, és clar que, en aquest sentit, cada dia que passa, les empreses estan més aïllades. I a causa de les grans sancions imposades pels EUA i la UE, cada cop els resulta més complicat ser sostenibles i complir amb els ODS, cosa que és un gran perjudici per a la resta de la societat.

El fet que tots els ODS estiguin afectats negativament si hi ha un conflicte bèl·lic ens demostra que TOTS ells són importants i que podrien ser uns bons indicadors per un futur més pròsper i just

A Ucraïna, per la seva banda, la gran majoria d’indústries han suspès la seva activitat i no poden fer front a l’exercici dels ODS. I a les ciutats on encara hi ha teixit empresarial, aquest ha de fer grans esforços perquè l’economia del país no col·lapsi del tot, i això vol dir que, ara més que mai, han de ser més sostenibles i eficients. Quant a la resta de països del món, la guerra ja hi afecta negativament: fa variar les produccions i demandes de productes, augmenta els preus de combustibles i matèries primeres, així com ocasiona escassedat de mercaderies temporals, un fet que provoca grans tensions a les cadenes de subministrament, tant als països que treballen directament amb els dos països implicats com, de manera indirecta, als altres països del món. El que és clar és que, com més s’allarga aquest conflicte, més difícil serà arribar a complir els ODS pel 2030. Cap guerra no té res de positiu en general, i menys si parlem d’aspectes relacionats amb els drets humans, el medi ambient i la salut, entre d’altres.

El fet que tots els ODS estiguin afectats negativament si hi ha un conflicte bèl·lic ens demostra que TOTS ells són importants i que podrien ser uns bons indicadors per un futur més pròsper i just.

Enviar Comentari