Revista d'Anàlisi Plural

El lideratge imperfecte

0

Potser sorprengui, en aquests temps que corren, no reclamar més dones al poder, no insistir en l’existència d’un sostre de vidre i no posar el dit a la nafra quant a les nombroses limitacions amb què avui dia topa una dona en la seva trajectòria professional per a poder gaudir duna carrera plena. Però jo no he vingut avui aquí per parlar d’això. Jo avui he vingut per reclamar una altra cosa: la feminització del poder, la transformació completa de l’ecosistema laboral cap a un entorn més ric, fèrtil i multifacètic.

MARTA CARBALLAL BROOME. Especialista en ocupació i gestió de persones i professora col·laboradora a ESCP Business School Madrid Campus.


De la mateixa manera que ho fa la diversitat de raça, edat, cultura i origen social, la diversitat de gènere enriqueix i la seva inclusió ens permet posicionar-nos en la perspectiva més àmplia. Ens permet integrar punts de vista nous i veure la realitat amb tots els matisos i colors. Ens permet ser millors.

No hi ha dubte que cada líder exerceix la seva tasca amb el seu segell personal, però, tot i així, crec que podem trobar certes pautes d’exercici del poder més típiques a cadascun dels gèneres.

Fa poc, en una conversa amb una jove alta executiva d’una organització amb un gran percentatge de comandaments masculins, sorgia la seva pregunta: Com assumeixo les meves pròpies imperfeccions en aquesta posició en què he de donar exemple, tenir un exercici pulcre i irreprotxable, en definitiva, ser una líder perfecta? Jo li vaig proposar: I si en lloc d’amagar-les, en fem palanques per al canvi? I si en lloc d’intentar adaptar-nos al patró de la suposada perfecció, ens convertim en líders que també saben ser imperfectes, humils i assequibles? I si l’energia que perdem a fer veure allò que no som, tant els homes com les dones, la invertim en saber ser –quan toca– humans sensibles, dubitatius i inexactes?

El nostre model del líder que ho sap tot, que no s’equivoca, que té l’opinió formada i que anticipa el futur amb precisió, podria pujar un nivell, podria ser més imperfecte, no només assumint sinó obertament mostrant tot el que encara li queda per aprendre. Obriríem les organitzacions a un paradigma clau per al nou rumb empresarial, on l’esperit d’aprenentatge continu i la connexió humana ens assegurarien respectivament la innovació i el compromís que avui semblem estar buscant com a bojos per sota les pedres.
A aquest lideratge imperfecte, jo l’anomeno, potser equivocadament, la feminització del poder.

 

Enviar Comentari