“És urgent que Europa intervingui en el mercat de l’energia, com ho va fer amb l’euro, per posar fi a l’especulació”
Amb una llarga trajectòria a la patronal de les pimes catalanes, Antoni Cañete (Barcelona, 1963) ha estat notòriament conegut com un defensor incansable de les petites i mitjanes empreses del país. Lluitador incansable contra una morositat endèmica a Espanya i letal per a les pimes, Cañete fa anys que reclama incloure les pimes al diàleg social espanyol. Per al president de PIMEC, la Transició espanyola encara no ha acabat, i no ho farà fins que “les mipimes no comptin amb una veu forta i pròpia al diàleg social espanyol”. Parlem amb ell sobre els reptes de les pimes del país en un context inflacionari que fa serrar les dents a moltes empreses del país.
ADRIÀ GRATACÓS TORRAS
Fotos: Pimec
Amb una inflació subjacent disparada, una crisi energètica i un augment dels tipus d’interès, el context macroeconòmic global posa en perill l’evolució de la nostra economia. Com valoren des de PIMEC les mesures per pal·liar la inflació adoptades pel govern espanyol?
L’augment de la inflació subjacent és preocupant perquè, si es manté, pot tenir un fort impacte en el teixit productiu i en l’ocupació. Aquest fet també constata mancances en les mesures adoptades, les quals haurien d’anar enfocades a resoldre un dels principals problemes com l’augment dels costos per l’adquisició de determinats productes.
Tot i la rebaixa en el preu de l’energia i en l’IVA d’alguns aliments, cal incloure’n d’altres com la carn i el peix per fer més efectiva la mesura, i afegir més sectors a aquestes rebaixes. Seria bo contenir la inflació en el seu origen. És a dir, en la formació de preus en els mercats majoristes d’electricitat, el gas i la resta de combustibles. Justament en el sector energètic, atesa la seva estructura oligopolística, els preus acostumen a pujar com un coet i a baixar com un globus. En aquest sentit, s’haurien d’adoptar mesures que fomentin l’increment de la competència per atenuar aquesta situació.
Quines mesures creu PIMEC que s’haurien de prendre per protegir les petites i mitjanes empreses del context inflacionari?
No es pot frenar l’augment de la inflació amb un augment de tipus d’interès com a única mesura, ja que pot comportar més perjudicis que beneficis en l’actual situació econòmica. Davant el fet que la inflació subjacent no reverteix les alces dels darrers mesos, des de PIMEC recomanem que els increments de salaris, que són necessaris, s’indexin a cistelles d’indicadors relacionats amb la millora de la productivitat de les empreses (la productivitat, els resultats, l’evolució del PIB, els costos, etc.) i no només a l’IPC per contenir els efectes de segona ronda.
D’altra banda, també apostem per estendre la bonificació del gasoil professional a totes aquelles micro, petites i mitjanes empreses amb vehicles d’ús afectat a l’activitat econòmica. Finalment, és urgent que Europa intervingui en el mercat de l’energia com ho va fer amb l’euro per posar fi a l’especulació.
“Espanya no haurà finalitzat la transició fins que les mipimes no comptin amb una veu forta i pròpia al diàleg social espanyol”
El Fons Monetari Internacional recentment ha donat el vistiplau a la reforma laboral aprovada al Congrés dels Diputats ara fa un any. El mercat laboral espanyol és més fort ara que fa un any?
Partint de la base que la reforma laboral s’ha fet sense tenir en compte el 99,8% de les empreses per la xacra que suposa la seva manca de representació al diàleg social estatal, des de PIMEC hem denunciat en reiterades ocasions que cal vetllar per alguns interessos i reclamacions de les mipimes. Aquests són, per exemple, la necessitat de “flexiseguretat”, la recuperació del finançament parcial de les indemnitzacions per part de FOGASA en situació de crisi empresarial, tornar a participar en la representació dels convenis col·lectius, i prioritzar el conveni automàtic, entre altres qüestions.
En resposta a la pregunta sobre si el mercat laboral és més fort ara, crec que podria ser-ho molt més, ja que la reforma no ha estat integral i, per tant, encara trobem a faltar mesures que ajudin a la recuperació econòmica i que s’adaptin a les necessitats actuals del nostre model productiu i a les exigències de les tendències econòmiques. El que volem posar en valor és que s’hagi produït dins del diàleg social.
PIMEC també ha demanat que l’increment del Salari Mínim Interprofessional (SMI) vagi acompanyat de mesures per assegurar la competitivitat de les pimes. Són optimistes que això succeeixi?
Sempre hem defensat que l’SMI ha de ser al més alt possible, sempre que no faci perdre competitivitat a les empreses, ni destrueixi llocs de treball, i fa temps que treballem per aconseguir una revisió dels contractes públics amb l’objectiu que s’adeqüin a les exigències salarials.
Creiem que les empreses han de poder repercutir en els seus contractes públics i privats aquest augment de costos. Així mateix, considero que cal un gran pacte de país i de corresponsabilitat per millorar la productivitat i la competitivitat; tot i que Espanya és el segon país de l’OCDE que més ha apujat l’SMI, estem a la cua d’Europa pel que fa a la productivitat.
“La productivitat ha de ser la columna vertebral de les mesures econòmiques per garantir un futur marcat per la sostenibilitat, la innovació i la digitalització”
Com valora les relacions entre PIMEC i les administracions públiques?
El desenvolupament de la nostra tasca implica tenir una relació estreta, constant i cordial amb les administracions públiques de tots els àmbits: local, municipal, autonòmic, estatal i europeu.
Sempre oferim el nostre suport i col·laboració a l’hora de dissenyar, posar en marxa i implementar mesures empresarials i econòmiques que siguin beneficioses per a les mipimes i les persones autònomes. Ho fem des del nostre coneixement territorial i sectorial, a través del qual fem arribar propostes i fem sentir les reclamacions, preocupacions i necessitats del teixit productiu. En el cas concret d’Europa tenim l’avantatge de tenir SME United, on tenim una vicepresidència, la consideració de membre de ple dret, al mateix nivell que organitzacions estatals, la qual cosa facilita molt la interlocució amb la Comissió i el Parlament europeus, així com amb el Consell Econòmic i Social, la presidenta del qual hem visitat recentment.
Des de la patronal s’assegura que més de la meitat de pimes de Catalunya i Espanya actualment tenen un nivell de beneficis inferior als del 2019. Què necessiten les pimes del país per recuperar el nivell de beneficis previs a la pandèmia?
Necessiten ser més viables i competitives. Això afavorirà el creixement empresarial i les millores salarials, perquè el nostre objectiu és que les microempreses siguin petites, les petites siguin mitjanes, i les mitjanes siguin grans. Per això, cal tenir present que la productivitat ha de ser la columna vertebral de les mesures econòmiques per garantir un futur marcat per la sostenibilitat, la innovació i la digitalització.
Les Nacions Unides han demanat reduir un 60% el consum global de petroli i un 45% el de gas. En un context de crisi climàtica, és compatible el creixement econòmic amb la defensa del medi ambient?
Les empreses, igual que la societat, són part fonamental en el compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) que marca l’Agenda 2030 de l’Organització de les Nacions Unides.
Aviat hem de transformar el nostre model econòmic perquè sigui més sostenible i respectuós amb el medi ambient, fent passes endavant cap a l’economia circular i la implementació de l’autoconsum i d’energies verdes i renovables. Tot això requereix ajuts i relació públicoprivada per facilitar aquest camí cap a la transició ecològica i l’eficiència energètica de la nostra economia. En aquest sentit, des de PIMEC estem obrint diferents oficines de transició energètica arreu del territori català per assessorar i ajudar les empreses interessades, a banda d’altres accions com jornades informatives.
“L’SMI ha de ser al més alt possible, sempre que no faci perdre competitivitat a les empreses, ni destrueixi llocs de treball”
La morositat és també una deficiència endèmica de l’ecosistema econòmic espanyol. Un informe de Gestió del Risc de Crèdit assegura que el 60% de les empreses ha notat un increment de la morositat el 2022. És necessari un règim sancionador per lluitar contra la morositat?
Sí, és urgent perquè un terç de les empreses a Espanya i, per tant, de llocs de treball, pot tancar si no es redueix la xacra de la morositat. El règim sancionador és una reclamació històrica de PIMEC i de la Plataforma Multisectorial contra la Morositat (PMcM), entitat que presideixo amb altres organitzacions sectorials i intersectorials. Cal posar fi als abusos de les grans companyies, que es financen a costa de les mipimes amb el retard dels terminis de pagament. La situació és alarmant perquè, segons les nostres xifres a finals del 2022 el volum de factures impagades que excedeix dels 60 dies ascendeix a 82.000 milions d’euros només en el mercat continu (borsa).
Per tot això, demano canvis en la directiva europea de morositat per acabar amb el retard dels pagaments, especialment al sud d’Europa. D’altra banda, sobre la morositat empresarial, proposo la creació d’un observatori que aporti xifres en l’àmbit de l’empresa privada. En conclusió, crec que les mesures correctores contra els qui incompleixen i una nova directiva han de ser una prioritat que s’ha de fer realitat aquest any.
Des de PIMEC es van reunir amb diferents personalitats europees per defensar que les pimes estiguin representades amb veu pròpia al Diàleg Social espanyol. Com veuen des d’Europa aquesta anomalia en la representativitat empresarial a Espanya?
En el desenvolupament de la meva tasca com a president de PIMEC, i també com a vicepresident de la patronal europea de pimes SME United, m’he reunit recentment a Brussel·les i a Munic amb diferents personalitats europees. Per exemple, vaig tenir una reunió amb la presidenta del Consell Econòmic i Social Europeu, Christa Schweng, vaig assistir a una trobada amb el cap de la Unitat de Pimes de la Comissió Europea, Bonifacio García, i vaig participar en la sessió de treball amb el gabinet de la vicepresidenta de la Comissió Europea, Margrethe Vestager, entre altres compromisos.
Efectivament, una de les qüestions que els vaig traslladar novament és l’anomalia que existeix al diàleg social d’Espanya, on les mipimes no estan representades amb una veu pròpia. El feedback dels dirigents europeus i internacionals ha estat molt positiu i ens desitgen èxit i mostren el seu compromís en la nostra lluita perquè aquesta problemàtica tingui aviat una solució.
Els tècnics de la Comissió Europea (DG Emploi) són conscients de l’anomalia a Espanya i algun altre estat membre europeu, on el diàleg social no està oberta noves organitzacions i es perpetua un statu quo històric que no representa les mipimes.
És optimista que la representativitat empresarial en el Diàleg Social espanyol s’equilibrarà a curt termini?
Ho desitjo i ho espero perquè, com hem comentat anteriorment, és una qüestió urgent i imprescindible. És inadmissible que el motor de la nostra economia (les mipimes) no estigui representat, tot i que ja fa temps que CONPYMES defensa els seus interessos.
Per això treballem dia a dia, per corregir aquesta situació injusta com més aviat millor. Estem parlant d’una de les mancances més greus del nostre país, un mal endèmic que, en cas de solucionar-se, canviaria el transcurs de tots aquests reptes que tenim al davant. Com ja he dit en reiterades ocasions, crec que Espanya no haurà finalitzat la transició fins que les mipimes no comptin amb una veu forta i pròpia al diàleg social espanyol.
“La Formació Professional pot ser i ha de ser una de les palanques reals per a la competitivitat del mercat de treball”
La Unió Europea ha fixat aquest 2023 com l’any Europeu de les Capacitats. La doble transició ecològica i digital genera nous desajustos de competències en el mercat laboral. Estem preparats per afrontar-les?
Exacte, tenim reptes de futur relacionats amb la transició ecològica i la digitalització, entre altres temes. Hem de ser conscients que qüestions com la intel·ligència artificial dispararà en un futur pròxim la productivitat del treball i reduirà necessitats de mà d’obra i salaris. Per això, és necessari ajustar les competències professionals i que el sistema de formació que tenim a Espanya miri cap a la demanda formativa, i no només cap a l’oferta. S’ha de solucionar la manca de personal professional i qualificat per a tasques concretes, com és el cas dels instal·ladors elèctrics per a panells solars, per exemple.
La Formació Professional és una eina estratègica i de país que ha de donar una resposta flexible i de qualitat a aquestes necessitats, fomentant l’ocupabilitat, la competitivitat i la inclusió social. És l’instrument que pot fer emergir el talent i la capacitat d’assumir els reptes del nostre mercat de treball per afavorir una recuperació de qualitat i competitiva.
Més de la meitat de les empreses té problemes per trobar personal. Com es pot arreglar aquesta disfunció?
Doncs a través de la formació i de les competències professionals. És una reclamació històrica de PIMEC l’ajust entre l’oferta i la demanda formativa, adaptada als requisits del mercat de treball i a les necessitats del teixit productiu. S’ha de reconèixer i impulsar el paper de les empreses com a agents formatius.
Malauradament, a Catalunya la taxa de sortida de l’atur per col·locació es duplica en les persones que compten amb estudis professionalitzadors, respecte a les que no en tenen. Així mateix, la taxa de permanència en l’atur augmenta considerablement a mesura que es redueix el nivell formatiu de la persona. Per això, la Formació Professional pot ser i ha de ser una de les palanques reals per a la competitivitat del mercat de treball, tot sumant esforços i creant sinergies amb les administracions, les empreses i la resta d’agents socials i impulsant mesures concretes per a una formació eficaç, dinàmica i d’excel·lència.
Aquest curs hi ha hagut a Catalunya més de 400.000 places de Formació Professional, un 34% més que al curs passat. És suficient aquest ritme?
Anem pel bon camí amb l’increment de places, però paral·lelament s’ha de treballar la qualitat i l’adequació d’aquesta formació. Tenim una necessitat imperiosa de tenir una prospecció del mercat. Entre altres qüestions a corregir, cal destacar que la solució a la manca de places de Formació Professional no és la segregació, ja que s’ha de garantir la universalitat en l’accés amb orientació professional.
