Si vol superar la baixa densitat i el minifundisme empresarial crònics de la seva economia, Espanya té el repte d’augmentar la taxa de creació d’empreses, la innovació dels nous projectes, la capacitat tecnològica i la generació d’ocupació.
JOSÉ RUIZ NAVARRO. Director del projecte GUESSS a Espanya i catedràtic emèrit d’Organització d’Empreses per la Universitat de Cadis.
El camí s’ha assajat en els darrers vint anys i, tot i que, segons GEM Espanya, s’ha augmentat el nivell de formació de les persones emprenedores amb estudis superiors de més del 20% el 2003 a més del 50% el 2022, cal redoblar esforços. A tot el món, la universitat és un planter de persones emprenedores i de projectes d’alt potencial que cal dinamitzar per millorar la qualitat i la capacitat de creixement de les noves empreses.
El projecte internacional Global University Entrepreneurial Spirit Students’ Survey (GUESSS) hi posa el focus. Va néixer a la Universitat de Berna el 2003 i a la dinovena edició del 2021 van participar 3.000 universitats pertanyents a 58 països (72 eren espanyoles) i 267.000 universitaris (98.226 d’Espanya). L’objectiu de GUESSS és oferir indicadors del fenomen emprenedor universitari amb el propòsit de fer recomanacions que millorin els resultats. Els indicadors i les comparacions entre universitats, territoris i països facilita la gestió, el procés d’aprenentatge, la col·laboració i la transferència de bones pràctiques. A Espanya, GUESSS ès coordinat per l’Observatori de l’Emprenedoria que també fa l’informe GEM. Té el suport d’ENISA, SANFI, COTEC i la Fundació Col·legi Decroly, entre altres organitzacions. Al web (https://guesss-spain.com) s’ofereix una informació àmplia del projecte. Espanya és líder mundial en la participació d’estudiants, fet que indica l’interès dels nostres universitaris i universitats amb l’esperit emprenedor. L’equip GUESSS Espanya involucra més de 150 investigadors i personal tècnic de les universitats que treballen en xarxa amb la resta d´universitats de tot el món.
GUESSS mesura les futures intencions d’elecció de carreres professionals dels universitaris al final dels estudis i les seves perspectives en un horitzó de cinc anys; les iniciatives emprenedores en què estan involucrats mentre estudien; les empreses que han creat i gestionen, analitzant-ne les característiques, i, en el context de la universitat, la formació genèrica i específica en emprenedoria que reben, així com els serveis de suport que se’ls ofereix per emprendre. Aquests indicadors es completen i analitzen per gènere, branques d’especialitat, antecedents familiars, benestar personal i altres variables que poden condicionar el comportament emprenedor. Els informes nacionals són d’accés públic i es poden consultar juntament amb els de les universitats a https://guesss-spain.com/informes-guesss-espana.
Els resultats obtinguts trenquen alguns tòpics. Com s’observa a la Figura 1, una mica més del 70% dels universitaris espanyols escullen ser empleats per compte aliè en acabar els estudis, encara que no és menyspreable que el 13% vulguin emprendre un negoci, percentatge que augmenta fins al 23,1% en un horitzó de cinc anys. A la Unió Europea es donen unes xifres similars en finalitzar els estudis (70% i 12,6%) i són una mica més altes per a l’opció d’emprendre al conjunt dels 58 països que participen en GUESSS (64,9% i 17,8%). En tots els països s’observa que la intenció de crear una empresa augmenta als cinc anys vista.
Un altre dels tòpics que es trenquen és la suposada escassetat d’activitat emprenedora durant l’etapa estudiantil. La Figura 2 mostra que, si el 2014 a Espanya el 9% dels estudiants estaven involucrats en el procés d’iniciar una empresa, aquest percentatge es va doblar fins al 18,9% el 2021. Aquest creixement, que també s’ha observat al conjunt de les 3.000 universitats que van participar en la darrera edició de GUESSS (amb registres superiors), s’ha mantingut amb una tendència continuada a l’alça al nostre país.
Les dades ofereixen molts altres matisos que faciliten a les autoritats, als professors i fins i tot als mateixos alumnes la gestió d’un fenomen complex però modernitzador del país i facilitador de les carreres professionals de les persones. Entre les tasques pendents, destaquen les polítiques de gènere i la formació emprenedora: la participació de la dona amb el compromís d’emprendre és més baixa a Espanya que en altres països del nostre entorn, i el 63,5% dels estudiants no han rebut mai formació emprenedora a les seves carreres.
UNA REFLEXIÓ FINAL
• L’esperit emprenedor s’alimenta del verb emprendre, que implica acció.
• La primera persona del plural, emprenem, repta a treballar junts, a crear comunitat, ecosistemes que propiciïn la modernització del teixit empresarial, social i cultural de la societat.
• És un camí que requereix el coneixement de les universitats per transitar entre les incerteses i la fragilitat de la condició humana cap a societats més robustes, pròsperes i dinàmiques.
