Aura Biosciences és una companyia biofarmacèutica de Boston (Massachusetts, Estats Units), fundada en 2009 per Elisabet de los Pinos (Verges, Girona). El seu objectiu és fer del càncer una malaltia curable i, actualment, treballa en oncologia ocular i urològica.
ESTER OLIVERAS i ORIOL AMAT. Professors de la Universitat Pompeu Fabra i economistes.
“Volem evitar prendre un còctel de fàrmacs que,abans de salvar-nos, ens maten.”
Elisabet de los Pinos,
fundadora i CEO d’Aura Biosciences
1. LA PERSONA EMPRENEDORA
L’Elisabet és la fundadora i CEO d’Aura Biosciences. És una científica, però també una emprenedora, que ha creat l’empresa des de zero. És doctora en Biologia Molecular per la Universitat de Barcelona i MBA per la IE Business School. També ha estudiat emprenedoria al Massachussetts Institute of Technology (MIT) de Boston. Va fer estades postdoctorals a l’Institut de Medicina Molecular de la Mount Sinai School of Medicine de Nova York, a la Georgetown School of Medicine de Washington DC i a l’Institute of Cancer Research de Londres. També va treballar tres anys a la unitat de negoci d’oncologia d’Eli Lilly & Co., on va formar part de l’equip de lideratge responsable del llançament al mercat a Europa d’un fàrmac per al tractament del càncer de pulmó. L’any 2006 va decidir emprendre el seu propi projecte.
És admiradora de Richard Branson, no tant per haver inventat coses, sinó per haver-les reinventat i fer-les més eficients. Del perfil de l’Elisabet destaquem també la seva passió per tenir un impacte que millori el món, la persistència i el no tenir por de ser disruptiva. Als 8 anys, aquesta filla de pediatra i metge de poble, ja somniava a millorar els tractaments del càncer. Ha rebut diversos reconeixements: el 2009 va ser inclosa a la llista “Top 40 under 40” del Boston Business Journal, el 2010 va ser considerada Technology Pioneer pel World Economic Forum i el 2014 Goldman Sachs la va incloure a la llista de les “100 persones emprenedores més fascinants”.
Tenia 37 anys quan va decidir crear Aura Biosciences. Sobre això, podem recordar que les empreses exitoses són creades per persones que tenen al voltant dels trenta anys, ja que això afavoreix, per una banda, que tinguin experiència empresarial i, per una altra, que hagin tingut la possibilitat d’identificar oportunitats de negoci que permetin disposar de la idea que inspirarà el projecte empresarial. En paraules de Robert Scoble a la publicació Business Insider, “l’Elisabet és una persona que puc mostrar als meus fills i nebots com a exemples que podrien emular quan vagin a l’escola”. Sens dubte, és una persona que pot inspirar els joves cap a una carrera científica i empresarial. Els joves d’avui dia, quan han de triar quins estudis universitaris faran o quan en acabar el grau han de decidir en què treballaran, tenen pocs exemples inspiradors que els puguin fer pensar en una dedicació a la ciència. Per això, el cas de l’Elisabet pot ajudar molt en aquest sentit.
2. LIDERATGE FEMENÍ
Una perspectiva especial en el cas d’Aura Biosciences és el seu lideratge. L’Elisabet és una dona en una indústria dominada per homes. En un informe del 2020, només una de cada quatre start-ups nord-americanes tenia una dona fundadora, només el 40% tenia almenys una dona al consell d’administració i només el 42% tenia almenys una dona en un càrrec executiu. I, de fet, ella va començar l’empresa el 2009 quan els percentatges eren encara més baixos. La major presència de dones a l’equip directiu i al consell d’administració d’Aura Biosciences és un aspecte destacable i té efectes com, per exemple, la millor conciliació entre feina i família. Un altre aspecte que destaca l’Elisabet és que considera que les dones són més prudents en la gestió de riscos i també a l’hora de presentar l’empresa a fons d’inversió o empreses de capital de risc. Però, en canvi, la majoria d’interlocutors d’aquestes empreses són homes.
Per visualitzar el pes de la dona en el món corporatiu, a la Figura 1 s’indiquen els percentatges de dones en els diferents nivells de les organitzacions; representen el 75% en el nivell d’entrada i el 32% en les posicions més elevades.
El lideratge femení d’Aura ha condicionat molt el projecte, sobretot en les fases inicials, quan l’Elisabet acabava d’arribar als Estats Units Estats Units i, a sobre no tenia un títol universitari d’universitat nord-americana de les que més compten. Per tant, va tenir moltes més dificultats al principi. Però tot va canviar quan va aconseguir el reconeixement del World Economic Forum com a Technology Pioneer.
3. LA IDEA
El càncer és una de les principals causes de mort avui en dia: mata deu milions de persones cada any al món. Els tractaments són tan invasius que fan que sigui molt difícil que els pacients puguin portar una vida normal: pèrdua de cabell, nàusees i moltes complicacions que poden acabar sent mortals. Els científics han buscat durant molt de temps més precisió en el lliurament de fàrmacs directament a les cèl·lules cancerígenes, evitant les sanes.
L’Elisabet es va assabentar que un institut d’investigació del càncer dels Estats Units (el National Cancer Institute) havia creat una nanopartícula d’origen viral amb unes dimensions que li permetien circular fàcilment pels vasos sanguinis i arribar als tumors (un nanòmetre equival a una milionèsima part d’un metre). Les nanopartícules virals poden desenvolupar moltes funcions i l’Elisabet va tenir la intuïció que podien ser el vehicle per portar un fàrmac exactament al lloc on estan les cèl·lules cancerígenes i a la vegada activar el sistema immunitari per eliminar els tumors de forma selectiva sense efectes secundaris. Això permetria augmentar la dosi de fàrmac contra el tumor sense perjudicar les parts sanes del cos. A continuació, l’Elisabet va aconseguir la llicència exclusiva per a la tecnologia i va fundar Aura Biosciences als Estats Units per desenvolupar-la a Boston. Poc abans d’emprendre, l’Elisabet es va reunir amb el professor Harald Zur Hausen, un científic alemany que coneixia aquesta tecnologia d’ origen viral i que va guanyar l’any 2008 el Premi Nobel de Medicina, i va valorar molt positivament la seva proposta de recerca.
4. EL PROCÉS DE DESENVOLUPAMENT D’UN MEDICAMENT
Des que comença la recerca fins que el medicament és aprovat per les autoritats sanitàries, passa per diverses fases (Figura 2):
• Preclínica. És la recerca que es fa abans de provar el medicament amb humans. Diversos estudis estimen en un 30% els medicaments que superen aquesta fase.
• Fase I. El medicament es comença a provar amb un nombre reduït de persones, entre 20 i 80. Un 75% dels medicaments supera aquesta fase.
• Fase II. Les proves es fan amb un nombre elevat de persones –entre 100 i 300– durant un període de 12 a 16 setmanes. Un 50% dels medicaments supera aquesta fase.
• Fase III. Les proves es fan amb un nombre molt elevat de persones –entre 300 i 3.000– durant un període de 6 a 12 mesos. Un 58% dels medicaments supera aquesta fase.
• Revisió de les autoritats sanitàries. Si se supera aquesta fase, ja s’obté l’autorització de les autoritats sanitàries (FDA als Estats Units, per exemple) i comença la comercialització. Un 87% dels medicaments supera aquesta fase.
• Fase IV. En alguns casos, un temps després d’iniciar-se la comercialització, es du a terme aquesta fase per provar el medicament en grups especials de 1.000 persones o més (dones embarassades, per exemple).
Per tenir una idea del cost que suposa obtenir un nou medicament, segons Sertkaya et al (2016), els costos dels assajos clínics realitzats als Estats Units oscil·len entre 1,4 i 6,6 milions de dòlars (fase I), entre 7,0 i 19,6 milions de dòlars (fase II) i entre 11,5 i 52,9 milions de dòlars (fase III). Altres estudis situen el cost total d’aconseguir un medicament aprovat per les autoritats sanitàries en entre 20 i 102 milions de dòlars.
5. ALTRES CLAUS D’ÈXIT
Hi ha d’altres factors que poden contribuir a l’èxit d’Aura Biosciences.
• Localització. L’Elisabet va tenir clar que el seu projecte havia d’estar a Massachusetts, un dels grans clústers de la biotecnologia. Ha estat de molta ajuda, per exemple, per a l’obtenció de finançament i la captació de talent.
• Equip humà. L’equip directiu i el consell d’administració, liderats per l’Elisabet, estan integrats per experts amb amplia experiència en el desenvolupament de medicaments d’oncologia i oftalmologia. L’empresa té 70 empleats a temps complet i dos empleats a temps parcial, dels quals tretze tenen un màster o un doctorat. D’aquests empleats, 55 es dediquen a la recerca i desenvolupament i la resta són de desenvolupament empresarial, finances, gestió jurídica i administració. Un element a tenir en compte és que les empreses exitoses tenen sistemes de retribució variable. En el cas d’Aura Biosciences, hi ha un sistema d’incentius en opcions sobre accions per al seu equip.
• Recerca al més alt nivell. Des d’abans de crear l’empresa, l’Elisabet va estar en contacte amb els centres de recerca de l’especialitat més importants del món i sempre ha seguit col·laborant-hi. En aquests moments, Aura Biosciences està treballant en diversos fàrmacs que es troben en diferents estadis de desenvolupament (Figura 3).
La principal aposta de l’empresa és el producte AU-011 (belzupacap sarotalocan, o bel-sar), que està centrat en el tractament del melanoma inicial de l’ull. Aquest és un tipus de tumor que afecta 11.000 persones l’any als Estats Units i Europa. És un càncer que té un índex de mortalitat elevat, d’un 50%, i un 70% de les persones que sobreviu es queden cegues. Així doncs, l’objectiu del bel-sar és reduir la mortalitat i el percentatge de persones que es queden cegues a causa d’aquest càncer. Van escollir aquest tipus de càncer perquè afecta un nombre de persones no molt elevat en comparació amb altres càncers i per aquest motiu van pensar que les grans farmacèutiques no s’hi dedicarien. S’estima que el mercat per aquest producte és d’uns 1.000 milions de dòlars l’any i no hi ha cap altra empresa que estigui investigant aquest càncer.
Aura també té productes en fase I relacionats amb el càncer de bufeta, que cada any afecta 570.000 persones a tot el món, de les quals 165.000 acaben morint.
6. REPTES DE FUTUR
De cara al futur de l’empresa, caldrà veure com evolucionen els programes que té en curs. El que està millor situat és el bel-sar, que es troba en fase III. En cas que el bel-sar tingui èxit, la intenció és comercialitzar el producte de forma global i seguir fent recerca per aplicar-lo a altres tipus de tumors, com el de bufeta. Si s’aconsegueix, l’Elisabet haurà complert el somni que ja tenia als 8 anys, i, com diu Richard Branson, “si no somnies, no aconseguiràs res”.
