Amb una transformació tecnològica sense precedents, tensions geopolítiques constants i un mercat laboral que experimenta canvis estructurals de manera contínua, Europa afronta el panorama social, econòmic i laboral més incert de les darreres dècades. Preparar-se per a un entorn canviant, incert i complex és cada vegada més important. Així ho considera Oriol Amat, catedràtic d’Economia Financera de la UPF. Per a Amat, amb coneixement, resiliència i una actitud constructiva, és possible transformar les dificultats en oportunitats de millora. Davant d’un context internacional tens i agressiu, Amat analitza la situació actual posant èmfasi en les oportunitats de desenvolupament social i econòmic que presenta aquesta nova era del coneixement. Parlem amb ell de l’auge dels sectors productius estratègics a Europa i de la necessitat de desenvolupar un esperit crític i constructiu en un entorn professional que requereix (i requerirà) una formació i un aprenentatge continus.
ADRIÀ GRATACÓS TORRAS
Oriol Amat.
“En un món que canvia tan ràpid, el coneixement tècnic sense esperit crític ni valors
pot quedar obsolet”
Com definiria la nova realitat geopolítica actual?
La realitat geopolítica actual es caracteritza per una combinació d’incertesa estructural, complexitat creixent i canvis accelerats. Vivim en un món més fragmentat i clarament multipolar, en què les regles del joc internacional són menys clares i més inestables. Les tensions entre grans potències, els conflictes armats, les guerres comercials, la crisi climàtica i la disrupció tecnològica —especialment la intel·ligència artificial— interactuen entre si i amplifiquen els riscos, generant una percepció d’inseguretat comprensible.
Ara bé, és fonamental contextualitzar aquesta situació històricament i fer un exercici de memòria col·lectiva que ens ajudi a relativitzar les angoixes del present. Fa aproximadament cent anys, Europa sortia de la Primera Guerra Mundial, un conflicte que va deixar desenes de milions de morts, una profunda destrucció econòmica i una greu desorganització social. Molts països patien hiperinflació, atur massiu, deutes impagables i inestabilitat política, a la qual es va afegir la pandèmia de grip de 1918. L’esperança de vida era molt inferior a l’actual i els sistemes de protecció social eren pràcticament inexistents.
Si retrocedim dos-cents anys, la situació era encara més dura. La majoria de la població europea vivia en una economia agrària, amb alts nivells de pobresa i desigualtat. No existia l’educació obligatòria, l’analfabetisme era generalitzat i els drets laborals pràcticament inexistents. Les jornades eren molt llargues, el treball infantil habitual i l’esperança de vida amb prou feines superava els quaranta anys, de manera que qualsevol crisi podia condemnar àmplies capes de la població a la misèria.
“La història, l’economia, la filosofia i l’ètica aporten eines essencials per entendre que les crisis no són excepcionals, sinó recurrents”
Recordar aquest context històric no és un exercici de nostàlgia, sinó una manera de comprendre que el progrés actual és fruit d’un llarg esforç col·lectiu, de la inversió en educació i del desenvolupament institucional. També ens recorda que la incertesa no és nova i que les societats han superat situacions molt més adverses. Avui comptem amb més benestar, més coneixement i una major capacitat col·lectiva de resposta. Això no elimina els riscos, però sí subratlla que el progrés sempre ha avançat enmig de la incertesa, i que la diferència la marquen la resiliència, la cooperació i una actitud basada en el coneixement i el criteri.
Quina incidència creu que està tenint aquesta nova realitat en la transformació del mercat laboral del país?
La incidència és profunda i de llarg abast. No estem davant d’un canvi puntual, sinó d’una transformació estructural del mercat laboral. Les noves tecnologies, la digitalització, la intel·ligència artificial, la transició energètica i els canvis geopolítics estan redefinint ocupacions, competències i trajectòries professionals. Això genera incertesa, especialment entre els joves, però també obre oportunitats significatives.
Històricament, cada gran transformació tecnològica —la mecanització, l’electricitat o la informàtica— ha generat temors similars i, amb el temps, més ocupació i més productivitat. Sóc dels que pensen que la intel·ligència artificial destruirà molts llocs de treball, però en crearà molts més. El repte actual és gestionar aquesta transició de manera justa i inclusiva, cosa que exigeix una aposta decidida per la formació contínua, la capacitat d’adaptació i una educació que vagi més enllà de les competències tècniques i incorpori una sòlida base humanística i crítica.
Fenòmens com la fragmentació global, les guerres comercials o les tensions internacionals tenen impacte en el mercat laboral del país?
Sens dubte. Aquests fenòmens tenen un impacte directe en les decisions d’inversió, en les cadenes de subministrament i en l’estructura productiva. Al mateix temps, estan impulsant una revisió de les dependències externes i una aposta per reforçar capacitats pròpies, especialment a Europa.
Això pot afavorir processos de reindustrialització i el desenvolupament de sectors estratègics, amb la creació d’ocupació de més qualitat. Ara bé, aquests processos no són automàtics ni estan exempts de dificultats. Exigeixen professionals qualificats, institucions sòlides i una societat amb capacitat d’adaptació. En aquest context, la resiliència —tant individual com col·lectiva— esdevé un factor clau per transformar les dificultats en oportunitats.
Creu que aquests fenòmens s’han de tenir en compte a l’hora de formar-se i especialitzar-se professionalment?
Absolutament. Formar-se avui implica preparar-se per a un entorn canviant, incert i complex. Això significa adquirir coneixements tècnics sòlids, però també desenvolupar una base humanística que permeti comprendre el context global, interpretar els canvis i prendre decisions amb criteri.
La història, l’economia, la filosofia i l’ètica aporten eines essencials per entendre que les crisis no són excepcionals, sinó recurrents, i que el progrés requereix capacitat d’anàlisi, prudència i responsabilitat. Aquesta combinació de saber fer i saber pensar és imprescindible en qualsevol carrera professional.
“Les empreses valoren cada vegada més el pensament crític, la capacitat de resoldre problemes complexos, l’ètica professional, la resiliència i la capacitat d’aprendre al llarg de tota la vida”
Segons l’OCDE, els titulats en màster o doctorat obtenen salaris un 76% superiors a la mitjana del país. L’especialització s’ha convertit en clau per accedir a feines qualificades i de prestigi?
Les dades mostren clarament que la formació avançada i l’especialització tenen un alt retorn, tant en termes salarials com de desenvolupament professional. Però el valor real de l’especialització no és només econòmic. Permet desenvolupar criteri, capacitat d’anàlisi i autonomia intel·lectual. Aporta prestigi, però sobretot responsabilitat.
Ara bé, aquesta especialització ha de ser flexible i oberta a l’aprenentatge continu. En un món que canvia tan ràpid, el coneixement tècnic sense esperit crític ni valors pot quedar obsolet. Amb una sòlida base humanística, en canvi, esdevé molt més resilient.
Quines habilitats i competències estan adquirint més rellevància per a les empreses del país?
A més de les competències digitals i tecnològiques, les empreses valoren cada vegada més el pensament crític, la capacitat de resoldre problemes complexos, l’ètica professional, la resiliència i la capacitat d’aprendre al llarg de tota la vida.
També és fonamental saber treballar amb la intel·ligència artificial. L’experiència demostra que les persones que saben utilitzar bé la IA obtenen millors resultats que la tecnologia actuant per si sola. Això reforça la idea que la IA no substitueix el criteri humà, sinó que el potencia quan està ben format. I aquest criteri s’adquireix amb educació, reflexió i una bona base humanística.
Les habilitats transversals, com la comunicació intercultural o la resolució de conflictes, són cada vegada més rellevants?
Sí, i ho seran encara més en el futur. El treball serà cada vegada més col·laboratiu, interdisciplinari i internacional. En aquest context, la capacitat de comunicar-se bé, comprendre altres cultures, gestionar conflictes i pensar de manera crítica és essencial.
Aquestes habilitats són difícils d’automatitzar i constitueixen un clar avantatge competitiu. A més, són fonamentals per liderar equips diversos, gestionar la incertesa i construir entorns de treball saludables i productius.
Creu que els canvis geopolítics constants impulsaran determinats sectors productius?
Tot indica que sí. A escala europea, els sectors considerats estratègics en l’informe Draghi —com les energies renovables, l’economia verda, la digitalització, la intel·ligència artificial, la ciberseguretat, la salut i la biotecnologia, la indústria avançada, la mobilitat sostenible, les matèries primeres estratègiques i les infraestructures tecnològiques— es poden veure reforçats.
Aquest impuls pot generar ocupació de qualitat i contribuir a un model de creixement més sostenible i resilient. Però per a això cal talent, i el talent no s’improvisa: es construeix amb formació, esforç i una actitud oberta al canvi.
Europa hauria d’avançar cap a una identitat laboral compartida i un mercat de treball més cohesionat?
Crec que és una necessitat estratègica. Europa ha superat moments molt més difícils que l’actual gràcies a la cooperació, la integració i la inversió en capital humà. Un mercat laboral més cohesionat, amb mobilitat real, reconeixement de qualificacions i drets compartits, reforçaria tant la competitivitat com la cohesió social.
Però aquesta integració només serà sòlida si es basa en valors compartits i en una aposta clara per una educació integral que formi professionals competents i ciutadans responsables.
Quins recursos o iniciatives recomanaria als joves per ampliar les seves oportunitats laborals en l’entorn global actual?
Als joves els recomanaria invertir en una formació sòlida i contínua, combinar especialització amb humanitats, aprofitar experiències internacionals i aprendre a utilitzar bé la intel·ligència artificial.
Però, sobretot, els animaria a cultivar una actitud positiva i constructiva davant la feina: preguntar-se com poden ajudar els altres, com poden aportar valor a l’empresa o institució on treballen i com poden donar una mica més del que s’espera. Aquesta actitud de servei, combinada amb resiliència, esperit crític i ganes d’aprendre, ha estat sempre —i continua sent— una de les millors garanties d’èxit professional i personal, fins i tot en moments d’incertesa com els actuals.
Graduado en periodismo por la Universidad Autónoma de Barcelona. Estudios de posgrado en comunicación política y economía social y solidaria. Periodista especializado en economía y comunicación social. Colabora como redactor y coordinador de contenidos con Mundo Editorial.
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la seva experiència. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Accepto Podeu canviar la configuració o obtenir més informació aquí Més info.
Politica de Cookies i més info.
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
Si todavía no estás suscrito ¡a qué esperas para hacerlo ahora! Descarta