L’agenda empresarial de Donald Trump

Donald Trump s’ha marcat com a objectiu generar 25 milions de llocs de treball en la pròxima dècada. Un instrument fonamental per aconseguir-ho és una política comercial proteccionista respecte de les potències que registren superàvits comercials amb els EUA.

DR. ALEXANDRE MUNS RUBIOL i DRA. CASILDA GÜELL. Professors d’OBS Business School.

El nou president pretén que aquests països exportin i inverteixin més als EUA, a més d’eliminar traves per a les exportacions de les companyies nacionals. Inicialment va amenaçar d’aplicar aranzels molt elevats a les seves importacions, així com imposar multes a les empreses que deslocalitzessin llocs de treball. Aquesta estratègia provocaria una guerra comercial. Per tant, el 31 de març del 2017, Trump va encarregar per a finals de juny un estudi de les possibles mesures a prendre contra els països amb majors superàvits comercials amb els EUA.
Aplicar aranzels o contingents (límits quantitatius) a sectors econòmics vulnera les normes de l’Organització Mundial del Comerç, però la Llei de Comerç dels EUA del 1974 permet imposar taxes compensatòries (semblants a un aranzel) si una empresa nacional pot demostrar que està sent perjudicada per un increment d’importacions.
La nova Administració també aplicarà taxes compensatòries contra les empreses que exporten els seus productes als EUA a preus inferiors al cost de producció, especialment en el sector de l’acer.

Les empreses europees de països amb superàvits comercials amb els EUA (especialment Alemanya) han de dissenyar una estratègia. Poden crear noves plantes de producció als EUA, com va exigir Trump a BMW quan l’empresa bavaresa va anunciar una inversió a Mèxic (BMW ja fabrica a l’estat de Carolina del Sud). En aquest cas, han de coordinar les seves accions amb el Ministeri de Comerç dels EUA i la seva unitat d’atracció d’inversió a nivell federal, i també amb les autoritats competents a cada estat. En qualsevol cas, les empreses han de consultar els respectius ministeris de Comerç nacionals i altres institucions especialitzades en comerç exterior (l’ICEX i oficines de les CCAA, en el cas d’Espanya). No obstant això, la màxima autoritat en matèria comercial a la UE és la Comissió Europea, que negocia i regula els tractats comercials amb la resta del món en nom dels 28 estats membres. Altres empreses poden decidir desviar les seves exportacions a altres mercats, evitant així l’aranzel o taxa.