La 39a edició dels Premis PIMEC, la nit solidària de les pimes, celebrada al Palau Sant Jordi sota el lema «Créixer és futur. Fem-ho gran», ha posat damunt la taula un dels grans reptes del teixit empresarial: guanyar dimensió i competitivitat. Però la gala també ha reivindicat l’altra cara de l’emprenedoria: acompanyar les persones empresàries quan les coses no surten bé i donar-los l’oportunitat de tornar a començar.
Barcelona, 30 de setembre de 2026.
Créixer. Aquesta ha estat una de les paraules més repetides durant la 39a edició dels Premis PIMEC. Però la gala ha deixat també una altra idea menys habitual quan es parla d’èxit empresarial: abans de tornar a créixer, de vegades cal haver pogut tornar a començar.
La dimensió humana de l’empresa ha aparegut des dels primers minuts del discurs del president de PIMEC, Antoni Cañete. «Darrere de cada empresa sempre hi ha una persona», va recordar en referència al programa emppersona – Segona Oportunitat, de la Fundació PIMEC, destinat a acompanyar empresaris i autònoms que travessen greus dificultats. Des de la seva posada en marxa, el 2009, i fins al tancament de 2025, el programa ha atès 2.594 persones.
No és un element accessori: els Premis PIMEC es conceben també com la nit solidària de les pimes. Les aportacions recaptades amb motiu de la gala es destinen al programa emppersona – Segona Oportunitat. Cañete va resumir aquesta altra cara de l’activitat empresarial amb una idea clara: quan un empresari o una empresària cau, cal ser capaços d’acompanyar-lo i ajudar-lo a tornar-se a aixecar.
SEGONA OPORTUNITAT AMB NOM PROPI
Aquesta filosofia s’ha concretat en el Reconeixement CaixaBank–Fundació PIMEC a la Segona Oportunitat Empresarial, concedit a Halitta Foods i a la seva fundadora, Rangtiem Hoomkwap.
El projecte, dedicat a la importació i distribució de productes alimentaris africans premium, ha estat reconegut per la capacitat de superació i resiliència emprenedora de la seva fundadora, que ha convertit dificultats vinculades a la importació, la logística, el finançament i l’accés al mercat en una oportunitat per construir i consolidar un nou projecte empresarial amb propòsit.
La seva història introdueix un matís important en una nit dedicada al creixement: la trajectòria empresarial no sempre és una línia ascendent. Hi ha empreses que neixen, empreses que creixen i persones empresàries que han de reconstruir-se abans de tornar-ho a intentar.
NO TENIM MASSA PIMES: EL REPTE ÉS GUANYAR DIMENSIÓ
A partir d’aquí, Cañete va portar el discurs cap al principal repte que PIMEC vol situar en l’agenda econòmica: aconseguir que les empreses que tenen capacitat i voluntat de créixer puguin fer-ho.
Va comparar l’estructura empresarial amb l’alemanya: aquí, el 99,8% de les empreses són pimes, davant del 99,7% a Alemanya. La diferència apareix en la mida: el 94% són microempreses, davant d’aproximadament el 82% a Alemanya. Segons les dades exposades per Cañete, les microempreses espanyoles generen prop de 35.000 euros de valor afegit per ocupat, davant de gairebé 60.000 a les alemanyes.
La tesi és que la dimensió condiciona la capacitat d’invertir, innovar, incorporar tecnologia, internacionalitzar-se, formar millor les persones i captar talent. Cañete també va connectar aquesta qüestió amb els salaris: va defensar que han de créixer, però va vincular-ne la sostenibilitat a l’augment de la productivitat i la competitivitat.
KAVE HOME: QUÈ SIGNIFICA FER-SE GRAN
Si el discurs dibuixava la teoria, alguns dels premiats n’han aportat exemples. Kave Home, reconeguda com a Pime Plus, ha passat d’una facturació d’1,2 milions d’euros el 2014 a 181 milions el 2024, multiplicant-la per 150 en deu anys, i ha estès la seva activitat a més de 60 mercats.
Francesc Julià, CEO de la companyia, va preferir explicar el creixement més enllà de les xifres. En la seva intervenció va identificar tres elements que, al seu parer, expliquen una empresa capaç de perdurar i transformar-se: lideratge capaç d’envoltar-se de talent, una gestió prudent dels recursos i una mirada a deu anys vista.
La idea de no «estirar més el braç que la màniga», reinvertir els beneficis per transformar l’empresa des de dins i prendre decisions pensant més en la pròxima dècada que en el trimestre següent va convertir el seu testimoni en una de les expressions més concretes del lema de la nit.
DIFERENTS CAMINS CAP A LA COMPETITIVITAT
Els guardons han mostrat, alhora, diferents maneres de créixer. 2M Engineering, premi a la microempresa més competitiva, ha passat de facturar 54.935 euros el 2023 a 211.106 el 2025, alhora que incrementava la inversió en innovació. Beor, premi a la petita empresa més competitiva, ha elevat les exportacions fins al 57% de la facturació. I Krypton Chemical, distingida en la categoria de mitjana empresa, distribueix les seves solucions a més de 70 països.
La resta de reconeixements amplien la fotografia de l’empresa més enllà de la facturació. Druids Process Technology representa la projecció internacional de tecnologia desenvolupada a Catalunya; Theker Robotics, la capacitat de convertir innovació en productivitat —amb reduccions documentades dels costos logístics de fins al 40% respecte de l’operativa manual—; i Pallars Fustes, empresa familiar de tercera generació, posa l’accent en les persones, la transmissió intergeneracional del coneixement i el territori. B i B Grup, per la seva banda, vincula creixement i relleu generacional amb l’ús del català com a element central de la identitat empresarial.
El públic assistent va escollir en directe el Gremi de Pastisseria de Barcelona per al Reconeixement a l’Activisme Empresarial, entre les tres entitats finalistes.
LES BARRERES QUE NO CABEN EN UN COMPTE DE RESULTATS
El discurs de Cañete va eixamplar després el focus cap a factors que condicionen la competitivitat però que desborden l’empresa. Entre ells, l’habitatge: segons les dades exposades per PIMEC, el 63% de les empreses afirma tenir dificultats per cobrir llocs de treball, i l’entitat assenyala l’accés a un habitatge pròxim al lloc de feina com una de les causes. També va situar l’educació i la connexió entre formació, competències i necessitats del teixit productiu com una inversió en competitivitat.
Un dels contrapunts de la nit va arribar amb el debat sobre absentisme i incapacitat temporal. Cañete va reclamar abordar el que considera un problema estructural, tot insistint que no es tracta de culpabilitzar ni els treballadors, ni les empreses ni el sistema sanitari. La ministra d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, va demanar rigor en el llenguatge i en les dades i va remarcar que una baixa mèdica no és absentisme. El matís va introduir una rèplica directa, però sense desplaçar el fil empresarial de la gala.
La intervenció institucional va deixar també una idea que encaixa amb el fil de la peça: Salvador Illa va defensar que la prosperitat generada per les empreses ha de ser compartida i arribar al conjunt del territori i de la societat. Més que obrir un bloc polític propi, la idea reforça la lectura de la gala sobre la relació entre creixement empresarial i progrés col·lectiu.
CRÉIXER TAMBÉ ÉS PODER TORNAR A COMENÇAR
Els Premis PIMEC han celebrat empreses que exporten, innoven, guanyen dimensió o transformen sectors. Però, al costat dels casos d’èxit, la 39a edició ha deixat una lectura menys habitual del creixement empresarial.
Perquè darrere d’una empresa que passa d’1,2 a 181 milions d’euros hi ha decisions preses durant una dècada. Darrere d’una microempresa que comença a exportar hi ha persones que un dia van decidir assumir el risc. I darrere d’un projecte que fracassa pot continuar havent-hi coneixement, experiència i capacitat emprenedora.
Potser per això, en una gala construïda al voltant del «Fem-ho gran», una de les idees més potents no ha parlat de grandària. Ha parlat de tornar-se a aixecar.
