El títol triat per l’FMI per al seu Informe semestral de Perspectives Econòmiques Mundials d’abril del 2019, Alentiment del creixement, recuperació precària, és prou explícit de la situació “delicada”, l’expressió utilitzada per Gita Gopinath, la nova economista principal de l’organisme.
JOAN TUGORES QUES. Catedràtic d’Economia de la UB.
Tal com mostra la taula, pel 2019, l’FMI preveu una reducció del creixement mundial fins al 3,3%, la xifra més baixa des del 2009. Tanmateix, s’insisteix alhora que, si no s’agreugen els riscos importants ja presents , pel 2020 podria millorar una mica la situació, recuperant-se llavors la xifra de creixement del 2018 després del “sotrac” del 2019.
L’alentiment del creixement seria especialment pronunciat a les economies avançades, amb disminucions respecte del 2018 als Estats Units (pel caràcter transitori d’algunes mesures expansives fiscals ja adoptades) i a la zona euro, especialment a Alemanya i a Itàlia (els dos països per als quals la revisió a la baixa és més substancial per part de l’FMI respecte de les previsions d’un semestre abans). Però, mentre en aquests últims s’espera una certa millora de cara al 2020, el cas dels Estats Units presenta més interrogants. Per la seva banda, les emergents en conjunt tindrien un comportament millor, amb la desacceleració (que l’FMI segueix calculant suau) de la Xina compensada per les millores a l’Índia i en altres regions com l’Amèrica Llatina (encara que revisades a la baixa a l’abril del 2019, respecte a informes anteriors) i, notablement, a l’Àfrica subsahariana. Cal assenyalar que aquesta última zona presenta, pel 2019 i 2020, les millors taxes de creixement esperat després d’Àsia-Pacífic. Així mateix, l’FMI constata la desacceleració del comerç mundial en l’entorn de tensions proteccionistes, tot i que suggereix la possibilitat d’una certa recuperació pel 2020 si no s’agreuja l’escalada de friccions comercials.
