El fort potencial de les microempreses i de les petites i mitjanes empreses pot traduir-se en un gran empoderament de la comunitat del barri, de la ciutat mitjana o del municipi petit. Però això no és automàtic, sinó que li cal empenta. L’impuls depèn de la gestió pública.
XAVIER TORRENS. Professor de Ciència Política a la UB. Politòleg i sociòleg.
L’anàlisi de les microempreses i de les petites i mitjanes empreses es pot fer de moltes maneres. Més aviat estem acostumats a examinar les pimes des la visió empresarial i econòmica, com és lògic. Allò que no és gaire habitual és donar una ullada politològica i sociològica a la vegada. Ho farem. Observarem fins a quin punt les pimes són un factor determinant per fer reeixir i consolidar la comunitat.
La comunitat és un referent que se situa entre els individus i la societat, entre les persones i el sistema polític, entre els pacients i el sistema sanitari, entre els clients i el mercat, entre els usuaris finals i la gestió pública.
CAPITAL SOCIAL
La comunitat l’entenem com les interrelacions humanes que sustenten el capital social, aquells coneixements, habilitats i competències de les persones que s’aprenen i s’adquireixen mitjançant la convivència ciutadana. Doncs bé, el capital social i la vertebració de la comunitat que conforma i vertebra les persones d’un territori, sigui un barri d’una gran ciutat, el municipi d’una ciutat mitjana o la localitat d’un municipi petit, en part depèn de les pimes.
El capital social que va ser posat en l’agenda pública per Robert D. Putnam, qui va vaticinar la seva davallada, juntament amb el descens del sentiment comunitari, pot redreçar-se i anar en ascens. Es pot aixecar amb el suport a les ONG i a les entitats de la societat civil, amb el conjunt de les entitats no lucratives del tercer sector. A més a més, aquest capital social que es construeix gràcies a la confiança mútua de la ciutadania, la participació política i l’associacionisme, també pot configurar-se mitjançant la sociabilitat que la gent viu amb les pimes. I la forma de fer-ho és amb el suport de programes públics.
PROGRAMES PÚBLICS
La concentració de les pimes en determinades zones d’un municipi afecta la desigualtat de les persones. Com també ho fa la seva gairebé absència o infrarepresentació en determinats indrets d’un municipi. Per això mateix, donat que les pimes són essencials per a revertir desigualtats mitjançant la creació de llocs de treball arreu d’un municipi i són cabdals per crear interrelacions humanes de proximitat, llavors així podem entendre perquè han guanyat la legitimitat de rebre un ferm suport públic.
Una de les millors formes de rebre un veritable recolzament públic és amb el disseny de programes públics. Un ajuntament que vulgui tenir un municipi dinàmic cal que dediqui energies i sinergies per tal de dissenyar polítiques públiques amb impacte social a partir de l’eina de gestió pública coneguda com ‘col·laboració públicoprivada’.
GRAN REFERENT: LES FARMÀCIES
La innovació de les pimes obertes correspon a noves perspectives en la prestació de serveis públics a la comunitat. Un bon exemple són les farmàcies, referent per a les pimes en la gestió de serveis públics: desfibril·ladors, projecte Radars per reduir el risc d’exclusió de la gent gran, test d’antígens per la COVID, seguiment de la medicació del pacient o programa de detecció precoç de càncer colorectal.
A títol il·lustratiu, agafem el projecte Radars, que és un projecte d’acció comunitària liderat per l’Ajuntament de Barcelona mitjançant els serveis socials de cada barri. La farmacèutica comunitària o el farmacèutic comunitari identifica i informa sobre clients seus que són gent gran que viu sola en risc d’exclusió social. Per exemple, durant el 2019, fins a 511 farmàcies de Barcelona van fer l’acompanyament a 1.740 usuaris finals, persones grans en soledat amb risc d’aïllament.
Les farmàcies són un referent per a les pimes en la gestió de serveis públics: desfibril·ladors, projecte Radars per reduir el risc d’exclusió de la gent gran, test d’antígens per la COVID, seguiment de la medicació del pacient o programa de detecció precoç de càncer colorectal
PIMES EN SALUT
A més de les farmàcies, tenim altres referents de pimes comunitàries. Un bon exemple és el disseny del projecte “No puc esperar”, mitjançant l’eina ‘gestió sobre el terreny’ i l’eina ‘col·laboració públicoprivada’, entre el Departament de Salut i les pimes de vàries ciutats. Aquest projecte aplicat amb èxit almenys en les primeres cinc ciutats catalanes (Girona, Sabadell, Terrassa, Calonge, i Palamós), consisteix a posar a l’abast de les persones que pateixen malalties intestinals els lavabos de bars, restaurants, i altres comerços i equipaments que s’inscriuen en el projecte comunitari. Les persones amb malalties inflamatòries intestinals (malaltia de Crohn i colitis ulcerosa), pacients ostomitzats o colectomitzats i pacients intervinguts de càncer de recte disposen d’un carnet per utilitzar-ne gratuïtament els lavabos.
PIMES EN MEDI AMBIENT
Observem un projecte que proposo que agafi embranzida al nostre país: els bars, cafeteries i restaurants poden adoptar un rol comunitari en la política ambiental si des dels governs locals es fa el disseny d’un programa municipal de recollida del marro del cafè, que serveix de compostatge vegetal per a l’abonament per fertilitzar les plantes i els jardins.
En la mateixa orientació de contribuir a la salut pública, les perruqueries podrien fer cocreació amb el Departament de Salut per produir perruques per a pacients oncològics desafavorits socialment. De fet, el millor seria aplicar l’eina de disseny ‘governança col·laborativa’, que ajuntés l’administració autonòmica i l’administració local per dissenyar bé una política pública que requereix de les pimes.
PIMES EN CULTURA
I tot plegat no s’atura en la salut i el medi ambient, es pot fer extensible a d’altres polítiques públiques sectorials, com ara la política cultural: els quioscs i les llibreries podrien fer la cocreació d’un projecte amb la biblioteca municipal.
Aquí entrem en un terreny desconegut i alhora replet de la màgia que té adonar-se de les grans potencialitats de la societat si se saben conjugar bé les eines de la gestió pública amb impacte social que possibiliten que les pimes esdevinguin actors de la comunitat. Així doncs, les microempreses, i les petites i mitjanes empreses són claus en la millora de la vida de les persones. Tot dependrà de si la gestió pública dissenya programes, plans i projectes que ho facin factible. En això, les administracions públiques més properes a la ciutadania, els ajuntaments, són protagonistes del desplegament de nous serveis públics en col·laboració amb les pimes en comunitat. Els governs locals són l’empenta o l’impuls que cal.
PIMES EN COMUNITAT
Les farmàcies són la tipologia de pimes que més ha desenvolupat la tècnica de la ‘capacitació comunitària’. De fet, la farmàcia comunitària és un establiment sanitari privat d’interès públic. És una de les formes més reeixides de l’eina politològica de la ‘col·laboració públicoprivada’, amb bona regulació del dret administratiu.
Tenim el referent que són les farmàcies com a pimes arrelades a la comunitat i hem vist que es pot estendre a una diversitat de pimes: botigues d’alimentació, bars, perruqueries, quioscs, llibreries, etc. Així doncs, les pimes són un actor clau en la capacitació comunitària, en la consolidació del capital social i en la vertebració de la comunitat. Són les pimes comunitàries.
