Els fons europeus Next Generation EU preveuen dotar Espanya amb 140.000 milions d’euros en ajudes i crèdits.
Aquest 2021 l’Estat espanyol comptarà amb una partida de 19.000 milions d’euros que es repartiran a través de subvencions i licitacions alineades amb els objectius estratègics de la Unió Europea.
ADRIÀ GRATACÓS TORRAS
Els Fons de Recuperació de la Unió Europea, batejats com a Next Generation EU, han esdevingut la gran aposta de la Comissió Europea per fer front als estralls provocats per la Covid-19. Un any i mig després de l’esclat de la pandèmia, l’instrument europeu ja es troba operatiu. Un instrument que la pròpia comissió cataloga de “temporal” i que està dotat amb gairebé 800.000 milions d’euros. En el cas de l’Estat espanyol, la Comissió Europea ha atorgat una dotació de 140.000 milions d’euros. D’aquests, 72.700 milions seran subsidis i transferències a fons perdut, mentre que els 67.300 milions restants es cediran en forma de préstec.
Però la dotació econòmica dels Next Generation EU no arribarà tota de cop. Aquest 2021, es preveu que arribin 19.000 milions d’euros a l’Estat espanyol. El restant arribarà entre el 2022 i el 2023. Un cop aprovat per la Comissió Europea, el Parlament Europeu i el Consell, el gran dubte sobre com serviran els fons europeus per fer reflotar l’economia europea rau en els mecanismes per fer-los arribar al teixit empresarial del país.
Aquest 2021, es preveu que arribin 19.000 milions d’euros a l’Estat espanyol. El restant arribarà entre el 2022 i el 2023
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, assegurava fa unes setmanes que les ajudes Next Generation EU suposen una fita inèdita en el sí de la Unió Europea. “Europa ha actuat de forma unida i podem estar-ne orgullosos”, afegia. Ara bé, la presidenta també advertia que la lluita contra la pandèmia esdevindrà una “marató”, i no pas un “sprint”. Una marató que ha de servir per rellançar i modernitzar l’economia europea.
Transformació verda, digitalització i millora de la resiliència: els tres grans condicionants de Brussel·les per accedir als Next Generation EU
La forma en les quals les administracions públiques drenaran les ajudes dels fons europeus al teixit empresarial del país anirà condicionada a elements que Brussel·les considera cabdals per assolir la recuperació econòmica. L’ex-director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, Ferran Tarradellas, explicava ara fa un any les línies estratègiques de les ajudes dels fons europeus: “Les inversions que es facin hauran d’anar en línia amb les prioritats de la Comissió Europea”, assegurava.
Les prioritats van relacionades amb el Pacte Verd Europeu, la transformació digital de les empreses, l’increment de la resiliència i la reducció de les desigualtats socials.
I aquestes línies estan establertes en les sis prioritats de la Comissió Europea per al període 2019-2024. Les prioritats van relacionades amb el Pacte Verd Europeu, la transformació digital de les empreses, l’increment de la resiliència i la reducció de les desigualtats socials. És a dir, els projectes que es vulguin beneficiar de les ajudes dels fons europeus hauran d’anar en consonància amb aquests criteris marcats per Brussel·les.
El repartiment de les ajudes dels fons europeus a Espanya, a través del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència
Per canalitzar les ajudes dels fons europeus entre els Estats, la Comissió Europea va demanar a tots els països la creació de Plans Nacionals de Recuperació i Resiliència. En el cas d’Espanya, l’executiu estatal va presentar al mes d’abril la seva proposta a Brussel·les, i el passat 16 de juny, la Comissió Europea en va donar llum verda. Per tal d’assolir l’aprovació de l’executiu comunitari, el pla havia de reunir una sèrie de condicionants, com ara dedicar un 37% del pressupost a l’agenda verda, i un 20% a l’agenda digital.
En el cas d’Espanya, el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència de l’executiu de Pedro Sánchez estableix set àmbits econòmics per poder accedir a les ajudes dels fons europeus:
A part d’aquests set àmbits econòmics, el pla del govern espanyol identifica 10 “polítiques palanca”, que concentraran els projectes que mereixeran les ajudes dels fons europeus. Les polítiques palanca establertes per l’executiu són:
Però per al sector empresarial, el gran temor es troba en com arribaran aquests recursos al teixit empresarial més afectat per la crisi de la Covid-19. Segons Maria Josep Prats, presidenta d’AIJEC Plus i sòcia fundadora de la corredoria d’assegurances 1001Cover, les demandes realitzades des d’associacions empresarials han permès que els fons europeus també puguin arribar de forma directa les empreses. “L’aprovació dels fons anirà en funció de l’impacte socioeconòmic que tingui el projecte presentat, i les pimes tenim el gran repte d’erigir-nos com un actor transformador de la societat”, assegura. D’altra banda, Prats reclama celeritat a les administracions per poder rellançar l’economia sense posar “pals a les rodes”.
Una responsabilitat compartida entre el govern de l’Estat, les comunitats autònomes i els ajuntaments
El Govern espanyol assegura que el pla nacional de la recuperació anirà “en línia” amb el Pla Pressupostari 2021-2023 i els Pressupostos Generals de l’Estat per al 2021. De fet, els comptes de l’Estat ja van incorporar una dotació de 27.436 milions d’euros en transferències previstes per a aquest any. La dotació finalment atorgada per Brussel·les per a aquest any ha estat lleugerament inferior (19.000 milions d’euros).
D’altra banda, l’executiu espanyol ha posat en marxa diversos mecanismes per al control de la canalització de les ajudes dels fons europeus. Entre elles, destaca la Comissió Interministerial per al Fons de Recuperació. En tot cas, els fons del Next Generation EU preveuen drenar els recursos a través de les tres principals administracions: el govern central, les comunitats autònomes i els ajuntaments, en consonància amb les competències públiques de cada organisme.
Els fons del Next Generation EU preveuen drenar els recursos a través de les tres principals administracions: el govern central, les comunitats autònomes i els ajuntaments, en consonància amb les competència públics de cada organisme.
L’executiu espanyol ha especificat que les ajudes no seran exclusives per a les empreses, sinó que també les podran sol·licitar entitats, associacions i la societat civil. Ara bé, l’executiu recorda que només podran ser subvencionables “les despeses no recurrents que suposin un canvi estructural i tinguin un impacte durador sobre la resiliència econòmica i social, la sostenibilitat, la competitivitat i l’ocupació”.
La presidenta d’AJEC Plus reclama a les administracions que aprofitin els fons europeus per fomentar la col·laboració públic-privada. “És necessari que no hi hagi reticències entre l’administració i les empreses”, assegura Prats. En tot cas, per a Prats el més important recau en assolir un “canvi de paradigma”. “Entre tots els actors socioeconòmics som capaços de generar riquesa, i cal una bona relació entre les empreses, l’administració i la societat per assolir-ho”, clou Prats.
Com i quan es poden presentar les empreses a les ajudes dels fons europeus?
Les diferents administracions ja han començat a publicar les primeres convocatòries d’ajudes, subvencions i licitacions relacionades amb els fons Next Generation EU. En el cas del govern de l’Estat, s’ha posat en marxa el web www.planderecuperacion.gob.es, on es concentren totes les convocatòries llançades pels ministeris. Actualment, hi ha més d’un centenar de convocatòries obertes, 65 de les quals fan referència a subvencions i ajudes directes.
Les temàtiques de les ajudes, alineades amb polítiques palanca identificades per l’executiu, fan referència a la innovació agrària, la mobilitat sostenible, el sistema educatiu, l’emprenedoria digital, la igualtat de gènere i les energies renovables, entre d’altres.
En el cas del govern de l’Estat, s’ha posat en marxa el web www.planderecuperacion.gob.es, on es concentren totes les convocatòries llançades pels ministeris.
Pel que fa a la Generalitat de Catalunya, s’ha habilitat una plataforma digital on s’agrupen totes les convocatòries vinculades amb les ajudes europees. Anomenada “Oficina Next Generation EU” des d’aquest lloc web es poden consultar totes les licitacions i ajudes vinculades als Next Generation i publicades pels diferents departaments del govern.
El gruix d’ajudes dels fons europeus s’haurà de canalitzar a través de convocatòries entre el 2021 i el 2022. De fet, la Comissió Europea recalca que els Estats membre hauran d’haver finançat el 70% del pressupost del Next Generation entre aquest any i el vinent. D’altra banda, el 30% de recursos restants es podran comprometre en subvencions i licitacions aprovades fins al 2026.
La voluntat de la Unió Europea d’utilitzar els recursos dels fons europeus per fomentar la iniciativa i l’esperit d’empresa és una oportunitat per transformar el model econòmic del vell continent. Assolir un canvi de paradigma on es potenciïn les habilitats emprenedores i la col·laboració per generar riquesa és el gran repte d’Europa.
Per a Prats, tot i les dificultats, hi ha motius per ser optimista. “Els fons europeus arribaran als joves empresaris de manera directa i això farà que es generi capil·laritat. A mitjà termini podem ser optimistes respecte a la capacitat dels Next Generation EU de rellançar l’economia del país”, assegura la fundadora de 1001Cover. La palanca de canvi cap a una economia més digital i més resilient pot col·locar la nova generació d’empresaris en una posició de avantguarda. Una nova generació d’empresaris que, amb idees innovadores com les mostrades als Premis Jove Empresari de l’AIJEC , poden esdevenir la palanca cap a un canvi real del sistema econòmic europeu.
