La funció de la direcció de RH és molt més que contractar, acomiadar o pagar les nòmines del personal. Constitueix una veritable palanca de millora de la competitivitat empresarial mitjançant la gestió de l’actiu més important de les organitzacions: les persones.
RICARD aLFARO pUIG. President de l’Associació Catalana de Direcció de Recursos Humans. Director de Persones i Operacions d’Asepeyo.
Les direccions de Recursos Humans (RH) van tenir un gran desenvolupament a partir de començament dels anys 90, quan moltes empreses van entendre que necessitaven estructurar estratègies de gestió de persones que anessin una mica més enllà de la contractació, la descontractació i el pagament dels salaris. D’aquesta manera, la funció dels RH ha anat migrant cap a un rol més complex i transversal, de vegades no ben conegut, que integra, entre d’altres:
• Gestió del talent: o com aconseguir que una empresa funcioni realment com una meritocràcia.
• Gestió de l’acompliment: o com implantar sistemes de valoració de les competències precises definides per a cada lloc de treball i de la millora de la comunicació entre mànagers i col•laboradors.
• Gestió de l’aprenentatge: o com impulsar programes de formació contínua per tal de socialitzar el coneixement organitzatiu garantint que treballadors més formats facin més competitives les empreses.
• Gestió de la comunicació interna: o com aconseguir una cultura de transparència mantenint un feedback continu amb els col·laboradors i des dels col·laboradors.
• Gestió de la compensació i els beneficis: o com retribuir en funció de l’aportació de valor i elaborar ofertes de paquets retributius que facin més atractiva l’empresa per als millors.
• Gestió de la responsabilitat social corporativa interna: o com aconseguir que les organitzacions generin valor per a la societat impulsant programes de conciliació, integració de la diversitat i la discapacitat, de la salut dels treballadors i de les seves famílies, etc.
• Gestió de l’employer branding: o com intentar afegir valor de marca per aconseguir ser atractius amb l’objectiu de captar l’atenció dels millors en el marc d’allò que ara s’anomena marca interna o employer branding.
En definitiva, les direccions de RH treballen per aconseguir el major compromís de les seves plantilles amb el projecte, partint de la base que un dels principals factors d’èxit de les organitzacions en un entorn competitiu és que els treballadors estiguin “connectats” amb l’empresa. Això ha fet créixer el prestigi i el reconeixement de la seva funció, de manera que ja moltes d’aquestes han optat per impulsar la figura del director de Recursos Humans cap als Comitès de Direcció, seguint el criteri lògic que aquell directiu que té la responsabilitat sobre l’actiu més important ha de tenir un seient al màxim òrgan de decisió executiva. És, aquesta, una reivindicació del col·lectiu que, de mica en mica, es va acomplint.
