• Burocràcia i tràmits empresarials. Segons diverses fonts, completar tots els tràmits per constituir una start-up a Espanya pot portar entre 2-3 mesos. S’han de realitzar nombrosos tràmits de forma consecutiva, com definir la forma jurídica (1-2 dies), registrar el nom (1-2 dies), fer l’alta al cens d’empresaris (1-2 dies), inscriure’s al Registre Mercantil (1-7 dies), obtenir les llicències (2-4 setmanes), etc. En total, la llista de tràmits és llarga i, segons aquestes fonts, pot endarrerir mesos la posada en marxa. Això pot obstaculitzar l’impuls inicial de les start-ups.
• Educació empresarial tradicional. Segons l’informe del Fòrum Econòmic Mundial sobre el Futur del Treball 2020, dintre de dos anys 85 milions de llocs de treball podrien ser desplaçats per l’automatització. Els canvis són tan ràpids que els models formatius tradicionals de les empreses, excessivament teòrics i lents, no permeten una adaptació àgil a les noves necessitats digitals. Calen nous models d’aprenentatge continu i la col·laboració entre empreses, centres formatius i administracions, segons aquest informe. En paral·lel, segons Bain & Company, la majoria de les empreses preveu augmentar la inversió en tecnologia, per la qual cosa la formació digital és clau.
• Canvis en el comportament del consumidor. Segons l’informe d’EY “Cómo están cambiando los consumidores”, el consumidor espanyol actual es caracteritza per ser molt digital, informant-se i comprant cada cop més a través d’internet, però sense perdre la sociabilitat de l’experiència presencial. És exigent amb la qualitat i la relació qualitat-preu dels productes, comparant preus i buscant ofertes, pel fet que la crisi financera l’ha tornat més estalviador. Es preocupa més per temes ètics i de sostenibilitat, prefereix productes locals i artesanals, i conserva gustos tradicionals en àrees com l’alimentació. Les empreses han d’adaptar-se ràpid.
• Canvis en la regulació. Segons analistes, la nova Llei de Start-ups estableix un marc regulatori específic per impulsar aquest tipus d’empreses, amb mesures com beneficis fiscals, extensió de visats, reducció de tràmits o l’Oficina Nacional d’Emprenedoria. Busca crear un entorn favorable per a la creació i la consolidació de start-ups a Espanya. Però els canvis normatius generen incertesa.
• Accés a finançament. Segons els experts, les start-ups tenen diverses opcions adaptades a cada etapa, des de crowdfunding inicial fins a capital risc per a la consolidació. Els préstecs d’ENISA serveixen de certificació davant altres inversors. El finançament ha crescut, amb més activitat de business angels i de fons d’inversió. Això afavoreix créixer més ràpid.
• Ubicació i ecosistema (hub) de start-ups. Segons dades oficials, ciutats com Barcelona i Màlaga són pols d’atracció per a emprenedors internacionals. Compten amb bones comunicacions, districtes innovadors i nombroses incubadores i acceleradores. Es consoliden com a referents de l’emprenedoria al sud d’Europa. Això afavoreix compartir coneixement entre start-ups. Segons els experts, cal millorar l’atracció de talent femení.
• Fons Europeus de Recuperació. Segons el Govern, els emprenedors espanyols tenen a l’abast fons europeus com Activa Start-ups (44 milions d’euros) i Next Tech (4.000 milions), a més de préstecs del Banc Europeu d’Inversions. Financen projectes d’innovació, digitalització i tecnologies disruptives. Segons la Comissió Europea, són clau per al creixement postcovid.
• Ajudes de l’Estat. Segons dades oficials, l’ICO i el CDTI ofereixen préstecs i ajudes per a projectes d’R+D+i i digitalització de start-ups, amb inversions d’1,4 milions de mitjana. ENISA també té línies de préstecs sense garanties per a joves emprenedors i dones emprenedores. Aquest suport públic és fonamental en temps de crisi.
