La independència econòmica és una oportunitat, però també un engany, ja que ens fa procrastinar respecte al que més ens importa a la vida. I és que quan ens posem en mode productiu, podem arribar a ser grans procrastinadors.
ALBERT BOSCH. Aventurer i expert en lideratge
El mes de setembre passat vam fer una expedició molt especial a Groenlàndia navegant la costa sud-oest en bicicletes de mar.
Érem quatre companys apassionats per conèixer nous entorns remots i amb el propòsit d’utilitzar aquesta aventura per divulgar i conscienciar sobre les conseqüències del canvi climàtic.
Per fer un documental, ens va acompanyar un equip de gravació de quatre persones, que de tant en tant s’acostava a nosaltres en una embarcació per capturar imatges.
Tots teníem una llarga trajectòria d’experiències d’aquest tipus, però hi havia una persona una mica diferent: un empresari d’èxit que coneixia un dels responsables del documental i que va voler unir-se al projecte com a ajudant de càmera per viure una experiència especial, diferent i que no podia comprar amb diners: una experiència que el fes sentir viu de debò.
La gestió del talent està i estarà cada vegada més lligada a aquesta part de realització personal
Aquest empresari reflexionava sobre com d’equivocat havia estat per haver anat ajornant experiències que volia viure per realitzar-les quan estigués més alliberat de temps i tingués més independència econòmica. En el pla econòmic li anava bé, però la seva empresa depenia molt d’ell i no se sentia capaç de delegar i allunyar-se’n més d’una setmana seguida. Tenia quaranta-vuit anys i veia que, encara que tingués èxit econòmic, estava perdent la vida de la part més personal per dedicar-ho tot a l’àmbit professional. I va concloure que la millor manera de viure era combinant el que realment ens apassiona amb la nostra responsabilitat professional.
Durant la meva llarga trajectòria fent aventures pel món, m’he trobat algun milionari aventurer, però la immensa majoria de persones no tenien resolta la seva “independència econòmica”. Havien après a combinar les passions amb les feines i tenien clar que no volien ajornar la vida que volien per a quan la capacitat econòmica els alliberés de les obligacions professionals.
Evidentment, poder aconseguir una total independència econòmica que no requereixi treballar, tant durant la jubilació com en les edats més primerenques, és una gran oportunitat per viure una vida plena. Però sota el meu punt de vista, la majoria de les vegades és més un engany que una oportunitat. Està bé intentar lluitar per tenir com més aviat millor la possibilitat de ser independent en el tema monetari, però mai a costa d’ajornar per a més endavant la vida real que volem.
En cada etapa de la vida es podrà aplicar una proporció determinada de passió personal i responsabilitat professional, però sempre hauria de ser combinada i connectada.
Tant les experiències vitals clau com els aprenentatges que més ens atreuen, com l’aplicació de valors d’impacte social i ambiental, s’han d’exercir durant tota la nostra vida de manera combinada amb la nostra activitat professional o empresarial i no deixar-les per a quan hàgim triomfat o ens jubilem. Primer perquè potser no arribem a triomfar com pretenem, i segon perquè, si arribem fins a aquest moment d’alliberament de la feina, pot ser que ja sigui tard per les nostres capacitats físiques, d’aprenentatge, de desenvolupament de certes habilitats o de crear un impacte social o ambiental real.
Això és clau per al sentit vital de cada empresari o professional, però també és un tema crucial en el lideratge d’organitzacions, perquè la gestió del talent està i estarà cada vegada més lligada a aquesta part de realització personal. Les persones talentoses són cada vegada més sensibles a la possibilitat de desenvolupament personal més enllà del tema professional. I si ho entenem i som capaços de facilitar aquest aspecte, tindrem un gran atractiu per al talent, tindrem equips més consolidats i compromesos, i serem tots més feliços i eficients en el que fem.
Com deia John Lennon, que no ens succeeixi allò que “la vida és allò que passa mentre fem altres plans”
