El Pla d’Inversions per a Europa, conegut com a Pla Juncker, mobilitzarà 315.000 milions d’euros en infraestructures, investigació, innovació, energia i pimes. L’objectiu? Pretén injectar una dosi de creixement a la ranquejant economia dels països de la UE i deixar enrere l’austeritat per obrir la porta a les inversions. Però aquest no és l’únic estímul que ha posat en marxa l’Executiu comunitari per sortejar la crisi. Fa un any, també va llançar la iniciativa Per un Renaixement Industrial Europeu adreçada a reanimar l’economia i l’ocupació a la Unió, posant especial èmfasi en la seva indústria. No obstant això, la realitat encara respon molt tímidament a aquestes mesures i les empreses es queixen de manca de finançament i d’excessiva burocràcia. Hem parlat amb Elżbieta Bieńkowska (Katowice, 1964), comissària que s’ocupa de Mercat Interior, Indústria, Emprenedoria i Pimes.
Text: Beatriz Manrique. Brussel·les Fotos: Comissió Europea
“La indústria europea no està invertint prou, i tampoc en noves tecnologies”
La iniciativa Per un Renaixement Industrial Europeu ha complert un any, quins són els principals reptes als quals se segueix enfrontant la indústria?
La indústria europea s’enfronta a reptes crítics. Després d’una prolongada recessió, encara no està invertint prou, i tampoc en noves tecnologies. Els anys de retallades han deixat una Europa que inverteix 500.000 milions d’euros menys, o el que és el mateix, un 20% menys que abans de la crisi. Aquesta baixa inversió es produeix en un moment en què la competència global està sent més dura. Atès que la demanda del consumidor en el mercat interior comunitari continua sent feble, la indústria de la UE ha d’anar fora i competir en mercats exteriors. I per continuar sent competitiva i aportar valor afegit, necessitem estimular la modernització industrial. La Comissió està treballant per millorar l’escenari empresarial i l’eficiència del mercat interior. Encara hi ha moltes barreres i ineficiències; les companyies de la UE encara fan front a alts costos innecessaris quan fan negocis. Identificar i solucionar els problemes és un repte immediat i hi ha molt a fer.
Prop del 99% de les empreses a Europa són pimes que passen per moltes dificultats per finançar-se. Què fa la Comissió Europea per garantir el seu accés a la liquiditat?
L’accés al finançament no és fàcil en aquest moment. Més d’un terç de les pimes enquestades recentment no van aconseguir el total del préstec sol•licitat que havien previst el 2014. Necessitem definitivament una ofensiva d’inversió que optimitzi la nostra política econòmica. El Pla d’Inversions per a Europa se centrarà en inversions a gran escala i a llarg termini. Una gran part del fons de 315.000 milions d’euros es dirigirà a pimes i es complementarà amb altres ajudes sota el programa COSME o Horizon 2020, que atorgaran la major part dels préstecs de garantia i de capital reg per a les pimes i empreses de mitjana capitalització. Cal reduir l’alta dependència tradicional de les pimes del finançament bancari i augmentar la disponibilitat de finançament alternatiu. En aquest sentit, atraure inversions privades és essencial i serà cada vegada més important en els propers anys.
“Entre els anys 2007 i 2014, el temps i el cost per crear una companyia a Espanya han baixat de 40 dies a tres dies, i de 617euros a 464 euros. Espanya no està al capdavant, però tampoc al final de la cua.”
Els emprenedors han d’afrontar molta paperassa, costos i temps per crear una companyia, especialment a països com Espanya. Què opina d’aquesta situació?
Està demostrat que els països on els procediments legals i administratius per registrar una companyia són menys burocràtics tenen més empreses emergents. A Europa necessitem més start-ups per millorar el nostre rendiment econòmic i crear més llocs de treball. Per això, hem instat els estats membres que simplifiquin els tràmits i millorin la legislació. Però no poden aturar-se aquí: han de dur a terme accions decisives i garantir que l’entorn empresarial sigui més amigable per a les pimes i emprenedors. L’any 2007, registrar una empresa privada limitada suposava una mitjana de 12 dies i un cost mitjà de 485 euros. L’any 2014, la mitjana va baixar a 3,5 dies i a 313 euros. Hi ha un progrés, encara que podríem fer-ho molt millor. A Àustria, Eslovàquia o Suècia encara es triguen 10 dies per crear una empresa i fer-ho costa més de 1.000 euros (a Luxemburg, 1.100 euros i, a Itàlia, fins i tot 2.000 euros). Espanya se situa en un terme mitjà. Entre els anys 2007 i 2014, el temps i el cost per crear una companyia han baixat de 40 dies a tres dies, i de 617 euros a 464 euros. Així que Espanya no està al capdavant, però tampoc al final de la cua. A Eslovènia, una companyia es pot registrar sense cap cost. També hi ha països com Letònia i el Regne Unit on es pot fer el registre per Internet, en menys d’un dia i per menys de 50 euros. Espanya hauria d’inspirar-se d’aquests exemples.
“Les pimes no haurien de rebutjar internacionalitzar-se, ja que a partir d’ara es preveu que el 90% del creixement global s’origini fora de la UE i que els mercats emergents suposin el 60% del PIB mundial l’any 2030.”
La internacionalització podria ser una opció per a les pimes. Què els diria perquè s’animin a operar més enllà de les seves fronteres?
Les pimes que s’internacionalitzen tenen un creixement de vendes més gran, creen més llocs de treball i tenen una relació amb la innovació més forta. Tot i això, poques pimes s’animen. Un 25% de les pimes europees va exportar a la UE o a tercers països entre 2007 i 2010, i només un 13% de les mateixes es va dirigir a mercats de fora de la UE. La Comissió Europea anima les pimes europees a aprofitar al màxim la internacionalització a través del portal El Teu Negoci Europeu, que ofereix informació i serveis interactius, i de la Xarxa d’Empresa Europea. No haurien de rebutjar créixer a mercats globals, ja que a partir d’ara es preveu que el 90% del creixement global s’origini fora de la UE i que els mercats emergents suposin el 60% del PIB mundial l’any 2030. A causa de la major integració dels mercats, les pimes poden jugar un important paper en les cadenes de valor globals.
Llegeix també: La inversió en R+D
