Les estimacions presentades l’octubre de 2025 pel Fons Monetari Internacional combinen el següent: a) D’una banda, el missatge constructiu que l’economia mundial s’està adaptant als nous escenaris amb una flexibilitat raonable —la qual cosa condueix a una revisió molt lleugerament a la baixa de les projeccions de creixement per al 2025 i el 2026, com mostra la primera línia de la taula adjunta—, per ser la xifra del 3,2% per al 2025 un valor més optimista que els pronosticats pel mateix FMI en els mesos anteriors; però b) d’altra banda, les apel·lacions a la prudència continuen presents, amb qualificatius que van de “moderats” a “obscurs” (en la versió en castellà que ofereix el mateix FMI).
JUAN TUGORES QUES. Catedràtic emèrit d’Economia de la UB
L’economista en cap de la institució, en el seu blog comentant les noves previsions, després de constatar que l’economia mundial està “aguantant” els xocs en els aranzels, s’afanya a afegir que seria “prematur” i “incorrecte” minimitzar els impactes a mitjà termini dels canvis produïts el 2025, davant altres múltiples dinàmiques obertes, tant en la inflació, el deute, els mercats de treball, els problemes estructurals de la Xina i els impactes de la intel·ligència artificial.
La taula adjunta desglossa les previsions per regions i països, amb una desacceleració als emergents pendent dels esdeveniments a la Xina —parcialment compensats per altres regions—, mentre que a les economies avançades es confia a estabilitzar la situació als Estats Units. A la zona euro es confia en una modesta millora a Alemanya (però continuant amb xifres preocupants), mentre que Espanya tendiria a normalitzar-se cap a una trajectòria a mitjà termini al voltant del 2%. Les economies llatinoamericanes i subsaharianes també estarien “aguantant el tipus” malgrat l’entorn convuls
















