Si n’és d’important la salut, que és el principal eix de l’estat del benestar: la gent es mou o es desplaça milers de quilòmetres per buscar qui se la recuperi, i s’inverteixen milers de milions en investigació de medicaments i aparells per ajudar a restablir-la. Molts anuncis també parlen de salut, i fins i tot diverses cançons. I és que, sens dubte, és el nostre bé més preuat; però, per desgràcia, la podem perdre per malaltia, per accident o per envelliment.
JOSÉ MARÍA GALILEA. Soci fundador i president de Grupo Galilea Puig, Corredoria d’Assegurances Associades, SA.
Així doncs, per garantir la nostra salut, partim de dues premisses: d’una banda, hem de saber com cuidar-la, on tractar les nostres malalties i amb qui, i, de l’altra, tenir els mitjans econòmics per pagar els serveis sanitaris que es requereixin en aquest sentit. D’aquesta manera, cada família aborda el repte de la salut de manera diferent, en funció de les seves possibilitats i basant-se en allò que passa al seu país, ja que a cada racó del món els serveis sanitaris s’organitzen de forma diferent, ja sigui per política, estructura o ideologia de l’Estat.
Això ens porta a la divisió del sistema col·loquialment coneguda com Sanitat pública o privada. Encara que en realitat hauríem de parlar de sanitat obligatòria, la que paguem amb els nostres diners en forma d’impostos (l’anomenada Seguretat Social), i voluntària, la que contractem amb el nostre patrimoni, i que es correspon amb l’assegurança privada de salut, curiosament anomenat la mútua, la mèdica o, fins i tot, la iguala.
A Espanya, comptem amb dues modalitats. La prestació sanitària obligatòria –de cobertura universal– està administrada ara per les comunitats (greu error), a excepció dels funcionaris, el règim especial dels quals els permet d’accedir als serveis privats pagats amb diners públics (el que suposa un greuge comparatiu). Vist així, la primera irresponsabilitat política és que les primes pagades per les assegurances de salut privades no desgravin. Perquè… què passaria si la sanitat pública hagués d’atendre un 20% més de ciutadans? Seria l’absolut col·lapse de la Seguretat Social.
Saber triar: modalitats i cobertures
Quant a l’assegurança privada de salut, hi ha diverses modalitats, però per aportar les pautes mínimes per poder triar amb criteri, aquí ens centrarem bàsicament en dues: quadre mèdic o lliure elecció. En el primer cas, l’assegurat disposa d’un servei gratuït atès per metges i centres concertats per la companyia, mentre que en el segon, es produeix un reemborsament del 80% sobre les despeses efectuades per l’assegurat en un centre de la seva elecció.
Amb aquestes modalitats com a base l’oferta és extensa, ja que hi ha diverses entitats asseguradores que ofereixen aquestes assegurances, i cadascuna d’elles pot tenir diversos productes en el mercat.
Respecte de les cobertures que ofereix cada companyia, varien moltíssim d’unes a altres: pròtesi sí o no, desplaçaments, assistència en viatge i segona opinió mèdica, cobertura dental i, en algunes entitats, excepcionalment medicaments. Així mateix, algunes pòlisses comencen a garantir altres conceptes com diagnòstics de prevenció, ajuts a tractaments especials, serveis assistencials, etc.
Juntament amb les cobertures i el recorregut dels últims anys de la companyia, abans de contractar una assegurança privada de salut cal analitzar les clàusules o condicions de la pòlissa, com, per exemple: com s’augmenten les primeres cada any, com es tracten les preexistents o si es limiten les cobertures en arribar a certa edat. Perquè quan algú vol contractar una assegurança mèdica no n’hi ha prou a analitzar-ne només el preul
Més varietat en l’oferta entre asseguradores? Per exemple, en les limitacions establertes per dia d’estada en centres mèdics o en el nombre de sessions de tractament per alguna malaltia que contemplen.
Juntament amb les cobertures i el recorregut dels últims anys de la companyia, abans de contractar una assegurança privada de salut cal analitzar les clàusules o condicions de la pòlissa, com, per exemple: com s’augmenten les primeres cada any, com es tracten les preexistents o si es limiten les cobertures en arribar a certa edat. Perquè quan algú vol contractar una assegurança mèdica no n’hi ha prou a analitzar-ne només el preu.
