La recuperació de l’economia catalana i el canvi de model econòmic
Les exportacions, la millora de la inversió estrangera i altres indicadors mostren l’inici d’una possible recuperació a Catalunya. Tanmateix, l’escassa inversió en R+D+i dels darrers anys, fa qüestionar els experts sobre l’esperat canvi de model cap a l’economia del coneixement.
Glòria Ayuso
L’economia catalana ha sofert un gran sotrac i intenta aixecar el cap després de sis anys de crisi. Alguns indicadors estan donant senyals de que, per fi, alguna cosa millora: la incipient recuperació del PIB, la major facilitat en la col·locació del deute, les exportacions, els índex de confiança, una petita reactivació del mercat immobiliari, l’augment de la inversió estrangera… Amb tot, altres indicadors, com els de producció i els de demanda, encara no segueixen la mateixa evolució positiva.
Per tal de trobar de nou el camí cap a una economia sostenible i competitiva, i després d’un gran creixement basat en el totxo, fa anys que es prescriu la necessitat d’un canvi de model econòmic. No obstant això, molts segueixen posant la vista en una esperada reactivació del sector immobiliari, mentre que, en realitat, un dels puntals claus en l’equilibri de l’economia a Catalunya és la indústria, que tot i el fort revés que ha patit en els anys de crisi, ja comença a emetre signes positius i és la que està ajudant a la reactivació global en gran mesura.
El turisme, per la seva banda, situa també Catalunya al capdavant. Però curiosament, en el debat sobre què pot assegurar la competitivitat de l’economia catalana en el futur, els experts coincideixen a destacar per damunt de tot la inversió en formació i coneixement. Precisament l’assignatura en què Catalunya continua suspenent.
El motor del turisme
Reprenem el fil. Durant l’any 2013, Catalunya ha aconseguit recuperar minsament part de l’activitat d’abans de la crisi, sí, però ho ha fet, sobretot, en dos àmbits essencials: el turístic i el mercat exportador. En el primer cas, cal recordar que l’any passat es va assolir la xifra rècord de turistes a Catalunya, tot superant l’anterior sostre registrat el 2007. Així, l’aportació del turisme en l’economia catalana és inqüestionable i ha arribat a l’l’11% (Catalunya va rebre 15,5 milions de turistes el 2013 que van deixar al territori un total de 14.000 milions d’euros). A més, si comparem l’evolució del sector amb la resta d’autonomies, mentre que durant el mateix període de temps el turisme va caure a Madrid i a la resta d’Espanya -a causa de la seva dependència del mercat nacional-, a Barcelona, en canvi, va experimentar tot el contrari gràcies a la seva oferta de caràcter internacional. Segons Josep-Francesc Valls, catedràtic d’ESADE i expert en màrqueting i turisme, això s’explica perquè “un dels avantatges competitius de Catalunya és que no basa el seu model només en el turisme de vacances, sinó que també ha apostat pel turisme de congressos i fires internacionals, com el Mobile Congress o Alimentaria”.
Per explotar encara més el fenomen turístic i amb l’objectiu d’impulsar l’ocupació i l’economia catalana, ara el Govern català ha posat el focus en el macrocomplex Barcelona World. Tot i defensar el projecte per a la reactivació del territori, Valls alerta del risc de “massificació” que iniciatives com aquesta poden comportar. “És més necessari revaloritzar els espais i patrimoni que ja tenim a Catalunya, ordenant bé els productes i serveis, que no pas crear espais artificials. La massificació de turistes i complexos ens pot conduir a acabar oferint preus baixos per poder omplir”, especifica.
Catalunya exporta un 18% més que l’any 2007, però la recuperació encara és feble
En canvi, Josep Comajuncosa, professor del departament d’Economia d’ESADE, considera el macrocomplex una opció lògica: “L’economia catalana ha de canviar el model, però no es pot canviar a curt termini, quan cal continuar aprofitant els motors que sempre ha tingut, com ho és el turisme”. Pel que fa a l’altre gran cavall de tir de l’economia catalana -la indústria-, el sector ens ofereix el segon dels millors indicadors de recuperació de l’activitat durant el 2013: el nombre d’empreses catalanes exportadores va batre el rècord, superant l’anterior de 2008. Malgrat això, la crisi ha afectat durament el teixit industrial i, segons els experts, no es preveu poder tornar a assolir els nivells anteriors a aquesta. Durant els anys 2008 i 2009, per exemple, la meitat dels 350.000 llocs de treball que es van perdre pertanyien a aquesta branca de l’economia. Però alhora, aquest sector també es el que està liderant el ressorgiment gràcies a l’augment de les exportacions.
Atès l’escàs consum intern, les empreses catalanes han optat per recuperar Europa com a mercat i han començat a sortir a l’exterior. Així, actualment, Catalunya exporta un 18% més que en el 2007, segons valors corrents, i l’any passat, 14.680 empreses catalanes van exportar, amb un augment del 6,4% respecte del 2012. No obstant, les vendes, valorades en 58.359 milions d’euros, tot i representar també un màxim històric, van créixer només un 0,1% interanual. Això fa que, malgrat que les expectatives són positives, el volum de producció industrial del 2013 hagi estat més d’un 20 % inferior al de finals del 2007. La recuperació encara és feble.
El tèxtil es manté ben viu
Per sectors d’activitat, la millora més important procedeix del sector de l’automoció, seguida del metal·lúrgic, el de maquinària i el químic, com destaca l’informe Indicadors Socioeconòmics i Laborals del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC). El fet però, és que només 25 multinacionals catalanes concentren dues terceres parts de les exportacions, segons la Generalitat. És per aquest motiu que, tal com ha anunciat recentment, el Departament d’Empesa i Ocupació portarà a terme aquest any, programes específics per impulsar les exportacions en sectors determinats, com ara les TIC, el tercer sector i les pimes del sector tèxtil i la moda.
L’èxit internacional d’empreses catalanes -Mango i Desigual només són dues de les més conegudes-, ha portat a fer pensar de nou que el tèxtil català continua tenint molt a dir, malgrat les grans crisis històriques que ha viscut aquest sector. Segons la Generalitat, hi ha moltes pimesdins aquest sector prou competitives com per oferir els seus productes en el mercat exterior.
A més, Catalunya també ha recuperat la inversió estrangera productiva, que va augmentar el 2013 un 34% fins assolir els 3.511 milions, després de dos anys de gran descens. Tal com indiquen les dades del Registre d’Inversions Exteriors del Ministeri d’ Economia i Competitivitat, Madrid va concentrar el 54,6% de les inversions, mentre que Catalunya va sumar el 22,2% del total. En l’àmbit estatal, la inversió es va concentrar principalment en les activitats financeres i assegurances, les activitats immobiliàries i la construcció, amb un important augment interanual en aquests tres casos. L’altre principal pol d’atracció va ser la indústria manufacturera. No obstant, aquesta va experimentar una caiguda interanual de quasi el 42%. Així doncs, segons les dades, la recuperació aniria liderada pels mateixos sectors que han provocat la crisi, mentre que l’activitat productiva, tot i tenir un paper actiu, experimenta un retrocés.
“Menys hardware i més software”
Tot plegat succeeix després d‘un període de malbaratament on “s’han construït moltes infraestructures que no serveixen per a res, i s’han deixat al marge o no han tirat endavant d’altres fonamentals per a la competitivitat econòmica de Catalunya, com ara l’Arc Mediterrani, la Nacional II i la interconnexió del port amb el ferrocarril”, explica la doctora Marta Espasa, titular del departament d’Economia Política i Hisenda Pública de la Universitat de Barcelona. Tot i això, la catedràtica subratlla que després d’uns anys on s’imprimia molta importància en la construcció d’infraestructures, ara cal invertir, sobretot, en tecnologia i coneixement: “ens cal menys hardware i més software”, diu gràficament.
Davant d’aquesta situació Josep Comajuncosa considera que, “malauradament, no s’estan fent els deures”. La tasca urgent a fer per obtenir resultats a mitjà i llarg termini i marcar, així, diferències competitives, consisteix a impulsar les activitats que impliquen “més valor afegit, innovació i disseny”. Però en els darrers anys, la política econòmica imposada des d’Europa, molt restrictiva, ha estat més semblant a un “càstig” pels excessos comesos i “ha impedit el creixement”, coincideixen a destacar tant Comajuncosa com Espasa.
Les retallades en les despeses han reduït a la mínima expressió les inversions en innovació. “El sector públic hauria de recuperar els pressupostos en R+D+i”, reclama el professor del departament d’Economia d’ESADE. Un dels sectors on caldria invertir, per a Comajuncosa, és el tecnològic: “Tenir una fira dedicada al mòbil no serveix de res si no desenvolupem una indústria local. Cal que apareguin empreses d’aquest sector”.
En aquest sentit, els pressupostos de la Generalitat pel 2014 comencen a recuperar la inversió en recerca i desenvolupament, però per als experts les xifres encara són insuficients. Marta Espasa assenyala que “s’ha hipotecat el futur perquè s’han interromput recerques que tenien un període llarg”, de manera que les conseqüències les patirem durant uns anys, perquè aquestes inversions, tot i que poc visuals, acaben tenint gran transcendència.
A banda de la R+D+i, Espasa i Comajuncosa també indiquen que hi ha una segona pota on cal incidir especialment per assegurar un bon futur per a Catalunya: la formació. Tal com es lamenta Espasa, “el fracàs escolar és molt alt des de fa anys. El nivell dels nostres estudis és molt baix, i fa molt de temps que es diu que es reformarà la Formació Professional, però la realitat és no s’estan fent les coses adequades per a que aquesta situació canvïi”.
