Revista d'Anàlisi Plural

Entrevista a Miquel Darnés, degà del Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona

0
Nascut a partir de la segregació de les sis demarcacions territorials del llavors Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Catalunya, el Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona treballa des de fa 20 anys per adaptar-se als nous canvis i a les necessitats dels seus professionals. Sobre la seva tasca com a entitat i altres temes d’actualitat, preguntem al seu degà, Miquel Darnès, en aquesta entrevista.

Text: Berta Seijo
Fotos: Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona


El Col·legi forma part del Pacte Nacional per a la Transició Energètica a Catalunya liderat per l’ICAEN, que defineix com a objectiu un escenari energètic català completament basat en energies renovables en l’horitzó 2050. Ara bé, per a Miquel Darnés, “això passa perquè hi hagi una nova situació política a Catalunya, ja que la capacitat actual de decisió de la Generalitat en matèria energètica és mínima”.
El Col·legi forma part del Pacte Nacional per a la Transició Energètica a Catalunya liderat per l’ICAEN, que defineix com a objectiu un escenari energètic català completament basat en energies renovables en l’horitzó 2050. Ara bé, per a Miquel Darnés, “això passa perquè hi hagi una nova situació política a Catalunya, ja que la capacitat actual de decisió de la Generalitat en matèria energètica és mínima”.

Si no vaig errada, l’any passat van celebrar les dues dècades del Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona. Com treballen per fer de la seva institució l’entitat de referència de l’enginyeria industrial al país?
Tenim la visió de ser el col·legi de referència per diversos motius. En primer lloc, perquè apleguem els nous enginyers tècnics del pla Bolonya, que són els enginyers graduats i, per tant, tenim un recorregut de futur. En segon lloc, perquè som una corporació proactiva que treballa seriosament en diversos temes de l’enginyeria que són cabdals per al futur de la professió, com ara la sostenibilitat i l’eficiència energètica, la indústria 4.0, la certificació de professionals, la responsabilitat civil, etc. Altrament, estem anant cap a la transformació digital, tant del col·legi com dels col·legiats. Sense anar més lluny, ens trobem en ple procés de creació de la xarxa digital EBCN, que connectarà els col·legiats entre ells, a més d’organitzacions del món de l’enginyeria industrial. Tot plegat ens porta a mirar el futur amb optimisme.

Com diria que ha evolucionat el perfil de l’enginyer tècnic industrial al llarg d’aquests últims anys? La transversalitat i la polivalència dels professionals són aspectes tan rellevants com molts afirmen?
Nosaltres tenim dos eslògans que diuen: “Fem que tot funcioni” i “Professionals versàtils”. Amb aquestes dues frases ja es diu molt, no? Però, a més a més, com a professionals responsables que som, sempre ens hem preocupat d’actualitzar els coneixements per adaptar-nos als canvis. Des del Col·legi oferim una àmplia oferta formativa perquè ningú no es quedi enrere, tant pel que fa als coneixements tècnics com pel que fa als de gestió productiva i empresarial. També és cert que com a enginyers tenim més facilitat que altres col·lectius professionals a l’hora d’incorporar les novetats tecnològiques.

“Volem que les noves generacions d’enginyers vegin el Col·legi com un lloc útil i necessari per al seu creixement.”


Com a col·lectiu professional gaudeixen d’una de les taxes més baixes d’atur. Ara bé, es podria dir que una de les seves majors preocupacions és la manca de titulats tècnics en els sectors productius? Si és així, a què diria que es deu aquest dèficit de professionals?

De dèficit no en tenim encara. Al contrari, malauradament durant els darrers anys molts enginyers han hagut de sortir a l’estranger a la recerca de millors oportunitats i sous. Ara bé, amb la reactivació econòmica i industrial aviat n’hi podria haver si tots plegats ho fem millor. Cal fomentar les vocacions, cal millorar la relació entre universitats, empreses i col·legis, i cal retribuir millor els enginyers, entre d’altres coses. En definitiva, cal recuperar el terreny perdut en els darrers anys. I també cal fer entendre als professionals que perquè la professió sigui forta, necessiten un Col·legi fort darrere. Sense això és molt difícil defensar la professió i els professionals davant les empreses, les administracions i la societat, en general.

Un altre dels punts febles del seu col·lectiu és l’escassa presència de dones enginyeres, sobretot en llocs de responsabilitat. Per què creu que no s’arriba a la paritat? Per què sembla que elles ho tenen més difícil a l’hora d’obtenir promocions o de cobrar el mateix que els seus companys?
És ben cert, a les carreres d’enginyeria, amb algunes excepcions, no s’arriba al 10% de dones matriculades. Estem davant un problema cultural de difícil solució, ja que costa molt lluitar contra la percepció que les enginyeries són cosa d’homes. Caldria una bona campanya de comunicació de l’Administració per desfer tòpics, però, tot i així, costaria. Per tant, com menys enginyeres hi hagi, més difícil és que ocupin llocs de responsabilitat. D’altra banda, des del Col·legi esmercem molts esforços perquè tothom prengui consciència que encara cal lluitar per la igualtat de gèneres en el món professional. La vicedegana Maria Cinta Pastor està fent molta feina en aquest àmbit, però queda molt camí per recórrer.

Aprofito per posar sobre la taula un altre tema que preocupa i molt aquests dies: l’escalada del preu de la llum. Per què no es fa una aposta definitiva per les energies renovables, les quals contribueixen clarament a abaixar els preus de l’electricitat?
El Col·legi forma part del Pacte Nacional per a la Transició Energètica a Catalunya liderat per l’ICAEN, que vol alinear-se amb la política energètica europea a mitjà i llarg termini, definint com a objectiu un escenari energètic català completament basat en energies renovables en l’horitzó 2050. Ara bé, això passa perquè hi hagi una nova situació política a Catalunya, ja que la capacitat actual de decisió de la Generalitat en matèria energètica és mínima.

“A les carreres d’enginyeria no s’arriba al 10% de dones matriculades. És difícil lluitar contra la percepció que les enginyeries són cosa d’homes. Caldria una bona campanya de comunicació de l’Administració per desfer tòpics, però, tot i així, costaria.”

Per últim, en termes generals, quin balanç fa després de més de tres anys de mandat com a degà? Em refereixo a fites aconseguides, reivindicacions que encara queden pendents i reptes de futur.
El balanç és força positiu, ja que podem dir amb satisfacció que hem acomplert la majoria de propostes del programa electoral. Com a exemples, per a nosaltres ha estat molt important augmentar la participació del col·lectiu en la vida col·legial i augmentar i millorar els serveis als col·legiats. També ho ha estat modificar els estatuts perquè a partir del proper mandat el Col·legi disposi d’un nou model de governança més àgil i eficaç. Tanmateix, estem molt contents d’haver defensat la professió amb èxit davant de situacions de discriminació per titulació, d’haver creat grups de treball territorials i d’haver inaugurat un espai exclusiu per als col·legiats, com és el Club EBCN. Ara bé, la feina no s’acaba mai i per això encara ens queden moltes coses per fer, però potser la més important, a banda de la xarxa digital, és aconseguir que les noves generacions d’enginyers vegin el Col·legi com un lloc útil i necessari per al seu creixement professional i personal.

Enviar Comentari