Entrevista a Joan Tugores Ques, Catedràtic d’Economia de la UB
Emma Bouisset
Quatre anys després de la publicació del seu llibre, Crisis. Lecciones aprendidas… o no, és un bon moment per fer balanç del que proposava en el text o encara és massa d’hora?
Ara que es comença a parlar de recuperació és un moment molt indicat, ja que una tendència molt humana és fer bons propòsits en els moments en que s’evidencien les febleses però s’obliden ràpidament a mesura que passa el pitjor i es retorna al business as usual, un risc central a l’anàlisi del llibre.
Això vol dir que no hem après gaire?
Efectivament, sembla que no hem après gaire. Entre d’altres raons perquè els responsables de la crisi –els àmbits econòmics i financers i els seus altaveus polítics i acadèmics- han aconseguit no només sortir amb immunitat i impunitat, sinó que han pontificat sobre la forma de gestionar la crisi i estan reorientant la postcrisi de nou cap els seus interessos, que sovint no són els del conjunt de la ciutadania.
Analitzem una d’aquestes iniciatives: el catedràtic d’Hisenda Pública Manuel Lagares acaba d’entregar al ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, la proposta de reforma del sistema tributari amb la qual s’apropa a les recomanacions de Brussel·les quan aconsella, entre d’altres mesures, apujar els impostos indirectes a canvi d’una rebaixa de les cotitzacions. Segons el seu parer, és una bona lliçó?
El que necessitem és un sistema fiscal eficient i equitatiu, i això requereix una valoració de conjunt. La situació de partida és dolenta en ambdues vessants, amb uns classes mitjanes i amb el teixit empresarial de pimes, així com els autònoms, amb unes càrregues desproporcionadament elevades, sobretot en comparació amb els sectors de la part més alta d’ingressos, que tenen un ventall de mecanismes per evadir o eludir el que haurien d’aportar. I això no sembla corregir-se amb les propostes presentades.
“En lloc d’estar aprenent les lliçons correctes de la crisi, alguns les estan reinterpretant, de nou, al seu favor, i això abunda en els riscos del perillós retorn a un ‘business as usual’ “
També sembla estancat el debat sobre com calcular satisfactòriament les balances fiscals. La metodologia defensada per l’economista Ángel de la Fuente, que pretén passar del mètode de flux monetari al de càrrega-benefici, creu que ajudarà a que retrobem un cert equilibri o només és un peix que es mossega la cua?
Les dades haurien de servir per clarificar els temes en debat i no per fer-se servir com a projectils dels uns contra els altres. Tot sovint diferents metodologies ofereixen punts de vista complementaris sobre una realitat complexa que cal saber integrar, en lloc de desacreditar, entre tots, les anàlisi estadístiques amb maniqueismes.
Per on diria vostè que arribarà la sortida de la crisi? És una qüestió de crèdit?
El crèdit és una condició necessària, però no suficient. Necessària per tal de donar viabilitat als nous projectes, idees emprenedores i treure profit de tot el nostre potencial d’innovació i creativitat, que fins ara s’estan trobant sovint amb unes traves prohibitives.
Aleshores, què proposaria vostè?
A més de fer que el sector financer compleixi la seva tasca essencial de canalitzar l’estalvi envers les inversions realment productives, cal un clima més propici a l’emprenedoria: menys traves de tota mena per tal de treure tot el profit del potencial de la nostre societat i una atenció especial a pimes, professionals i autònoms, amb apostes per projectes integrats de manufactures amb serveis d’alt valor afegit, en la línia del que de vegades s’anomenen els manuserveis.
Quin creu que serà l’escenari nacional que viurem en els propers anys?
Probablement una recuperació modesta -però recuperació- amb fortes dosis d’heterogeneïtat.
Crisis:lecciones aprendidas… o no |
I en l’àmbit internacional? Entre els avançats, Estats Units va millor que una Europa amb molts deures pendents, mentre que els emergents afronten friccions al seu creixement que, en uns casos, són reorientacions assenyades, com passa a la Xina (encara que amb serioses febleses a afrontar) i, en d’altres, són reveladors de que calen reformes sociopolítiques per acomodar el creixement. Per acabar… el sorprèn llegir el comunicat del grup BFA-Bankia del passat mes de febrer on la institució bancària “aconsegueix un benefici net de 509 milions, que puja a 608 milions si es descompta l’efect del préstec subordinat”? Considera que els bancs han après la lliçó o, tal com es preguntava fa quatre anys al seu llibre, repetirem la història? |
|
 |
||
| Juan Tugores Ques | ||
| 108pàgines ISBN: 978-84-9768-783-6 Fundación Privada de Estudios Internacionales – Marcial Pons |
