Dues persones poden estar totalment d’acord en els punts
de vista d’una discussió i, no obstant això, no adonar-se de la seva coincidència i només sentir la discrepància pel fet de no cuidar com es comuniquen.
Perquè, moltes vegades, el problema no és el què: és el com.
Mery Viñas. Coach i psicòloga experta en comunicació. Fundadora de Beecome (Coaching & Training).
EL 10% DELS CONFLICTES es deuen a una diferència d’opinió; el 90%, a un to de veu equivocat. Partint d’aquestes xifres, sembla interessant no descuidar la manera com fem arribar els nostres missatges. I és que el continent pesa més que el contingut, quan aquest no és l’apropiat. I quin és el continent més efectiu a l’hora de comunicar qualsevol contingut? L’assertivitat.
I què és l’assertivitat ? Doncs és la capacitat d’expressar el que un sent o necessita, sense utilitzar expressions agressives i en la seva justa mesura. És fer-nos valer i respectar, dient allò que un pensa sense cap por. Perquè, efectivament, el primer enemic de l’assertivitat és la por. Des de la por es genera una comunicació agressiva, quan la persona opta per atacar verbalment sense respectar l’altre. Però també és des de la por des d’on té lloc la comunicació passiva per por al conflicte. I la por fa reaccionar. En canvi, sense por no es reacciona, es respon de forma conscient. I respondre és molt diferent a reaccionar. Quan respons, pots triar si vols fer-ho assertivament, fent servir l’art d’expressar-te demanant el que sents que et correspon i sent conscient dels drets dels altres. I per a què? Està demostrat que practicar l’assertivitat ajuda a millorar les relacions professionals i personals, a més d’augmentar el rendiment i la salut mental.
Què cal, doncs, per ser assertius?
1. Ser conscient de les nostres emocions abans de qualsevol conversa.
2. Mirar als ulls, de forma relaxada i directa, demostrant interès.
3. Utilitzar frases en primera persona. En lloc de dir: “Estàs equivocat” és millor dir: “No estic d’acord en això”. Som responsables del que pensem nosaltres, no del que l’altre ha dit o fet.
4. Cuidar el llenguatge corporal, que diu més que les paraules.
5. Criticar les accions i no les persones. Un exemple de crítica no assertiva: “Com has pogut fer aquesta presentació? Ets un desastre.”; i ara, de crítica assertiva: “Sé fins a on pots arribar i aquesta presentació no és el que jo esperava.”
6. Adequar el to.
Ser assertiu respon a alguna cosa tan senzilla i tan complicada alhora com parlar als altres de la mateixa manera que ens agradaria que ens parlessin a nosaltres.
