Es podria discutir si el líder ho és per les seves capacitats
innates o per la formació molt qualificada, encara que possiblement hi hagi tantes combinacions d’aquests factors com líders.
CARLOS PÉREZ DEL VALLE. Rector de la Universitat Abat Oliba CEU.
Per descomptat, el desenvolupament de la formació en el lideratge ha adquirit força en tots els àmbits, ja que només pot pensar-se en un directiu amb les qualitats del líder. I el que en aquest aspecte em sembla indiscutible és que un lideratge sense fonaments ètics està abocat al fracàs, i que aquest ingredient és imprescindible en la combinació.
El terratrèmol de l’última crisi financera i les seves rèpliques diverses en l’àmbit públic i privat han mostrat els efectes i les causes de les mancances. No és només el cas escandalós el que preocupa, sinó la sensació que hi ha alguna cosa malaltíssa en la mateixa societat que eludeix el diagnòstic. Per això, interessen les causes, que em semblen latents: l’absència de reflexió moral sobre el lideratge empresarial s’intenta cobrir de vegades amb la idea de responsabilitat social corporativa, a manera d’un analgèsic que fa oblidar el dolor, però no n’elimina la causa.
Per això, cal recordar: la responsabilitat social corporativa no és sinó la devolució a la societat del que la societat aporta a la corporació perquè ho sigui. En aquesta línia, tampoc l’ètica del directiu empresarial no és un mer límit en la seva actuació, o no ho és en el substancial; és la definició d’una manera de liderar que aporta valor a la societat.
directiu en la recerca de respostes a les controvèrsies ètiques quotidianes, gairebé a la manera del filòsof. Perquè –i aquí he de parafrasejar a un penalista de fa més de 200 anys– que el lideratge és filosofia moral s’explica perquè no es pot parlar d’ell sense filosofar sobre l’ètica.
