Fa gairebé un any, l’Assemblea General de l’ONU va adoptar l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, un pla d’acció a favor de les persones, el planeta i la prosperitat que també té la intenció d’enfortir la pau universal i l’accés a la justícia distribuït en 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Per parlar sobre els principals reptes que recull aquest document, comptem amb la col·laboració de set col·legis professionals que ens en donen la seva visió des del seu àmbit competencial. En aquest article, tractem el novè objectiu: com construir infraestructures resilients, promoure la industrialització inclusiva i sostenible i fomentar la innovació.
Text: Oriol Altisench. Degà del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya.
Nacions Unides, en el document que descriu l’Agenda 2030 pel Desenvolupament Sostenible, fa una emotiva crida basada en el principal dilema que té plantejada la humanitat: som la primera generació que té opcions reals per posar fi a la pobresa i, molt probablement al mateix temps, la darrera amb opcions genuïnes de salvar el planeta. Aquest és i ha de ser el principal repte de l’enginyeria avui.
I és que possiblement hi hagi poques activitats professionals com l’enginyeria de camins tan decisives per assolir els reptes marcats en l’Agenda 2030 de l’ONU. En efecte, bona part dels objectius essencials estan en mans de l’enginyeria civil, com ara garantir la disponibilitat i la gestió de l’aigua i el sanejament per a tots; garantir l’accés a l’energia assequible, fiable, sostenible i moderna; construir infraestructures resilients; assolir que les ciutats i assentaments humans siguin inclusius, segurs, resilients i sostenibles; promoure la industrialització inclusiva i sostenible que fomenti la innovació, o adoptar mesures urgents per combatre el canvi climàtic i els seus efectes.
Podem afirmar que per als enginyers i enginyeres de camins no és una qüestió de militància, és simplement una qüestió de deure. La capacitat que tenim d’actuar sobre el territori és immensa si la comparem amb la d’altres professionals i, per tant, ha de ser igual de rellevant la nostra responsabilitat per donar les respostes necessàries que permetin un desenvolupament de base sostenible.
Per una professió com l’enginyeria de camins, amb una vocació i esperit humanista com la que ha inspirat l’obra de companys com Cerdà, Garcia Fària, Duran Farell, Serratosa o Vilalta, resulta obligat orientar la nostra actuació professional al servei de la societat i les persones.
Aquesta responsabilitat derivada de l’exercici professional de l’enginyeria civil comporta un ferm compromís amb la sostenibilitat del territori. Per això estem apostant per impulsar iniciatives d’economia circular, especialment en les interaccions de l’aigua, l’energia i els residus, aportant una visió transversal en aquests vectors claus per obtenir un desenvolupament sostenible.
Som la primera generació que té opcions reals de posar fi a la pobresa i, molt probablement al mateix temps, la darrera amb opcions genuïnes de salvar el planeta
Una feina de tots
Però no assolirem els objectius sense l’aportació dels professionals de l’enginyeria, sense la participació de la ciència, la tecnologia i la innovació i la creació de capacitat. Caldrà, a més de la complicitat de professionals com els enginyers de camins i l’aposta decidida de les administracions públiques, el compromís ferm de la inversió i innovació privada, com a grans motors per a una productivitat i creixement inclusiu que permeti transformar l’empresa privada en un instrument pel desenvolupament sostenible.
