Fa gairebé un any, l’Assemblea General de l’ONU va adoptar l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, un pla d’acció a favor de les persones, el planeta i la prosperitat que també té la intenció d’enfortir la pau universal i l’accés a la justícia distribuït en 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Per parlar sobre els principals reptes que recull aquest document, comptem amb la col·laboració de set col·legis professionals que ens en donen la seva visió des del seu àmbit competencial. En aquest article, tractem el catorzè objectiu: com conservar i utilitzar de forma sostenible els oceans, els mars i els recursos marins per al desenvolupament sostenible.
Text: Jordi Carreras Doll. Biòleg especialista en Aqüicultura. Membre de la Junta del Col·legi de Biòlegs de Catalunya.
La declaració final de Kyoto (1997) reconeix que la pesca i l’aqüicultura exerceixen un paper fonamental en el subministrament adequat d’aliments, especialment l’aqüicultura, en ser una de les principals alternatives per mantenir la proporció de peix en la dieta mundial enfront de la degradació del medi marí i la sobrepesca.
Els canvis alimentaris i l’increment de la població fan intuir que cap a l’any 2020 hi haurà unes necessitats de 170 milions de tones de peix l’any, de les quals caldrà cobrir un dèficit de 40 milions amb la cria controlada d’espècies aquàtiques.
Segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), una extracció de recursos pesquers superior als 100 milions de tones l’any tindria unes conseqüències negatives irreversibles sobre aquests béns marins. No és que els peixos s’esgotessin, però la pressió selectiva que exerceix la pesca extractiva es concentra en una de cada 1.000 espècies aquàtiques, i aquestes són les que poden perillar.
Per entendre’ns millor, recordem que s’entén per aqüicultura marina la producció d’espècies d’origen aquàtic, en qualsevol de les seves fases del cicle biològic i controlant d’alguna manera aquests organismes i el seu medi ambient.
El 2020 hi haurà unes necessitats de 170 milions de tones de peix l’any, de les quals caldrà cobrir un dèficit de 40 milions amb la cria controlada d’espècies aquàtiques
Generar riquesa sostenible
A partir de l’any 1988 es disposen de tècniques per cultivar peixos mediterranis, i encara que és una pràctica empresarial jove, que ha passat períodes d’incertesa i vacil·lació, ara s’està posicionant com una activitat de futur, capaç de generar riquesa empresarial i comarcal.
Com tota activitat ramadera, l’aqüicultura marina genera residus, però les administracions s’han preocupat que aquest sector sigui sostenible i l’han dotat dels adequats protocols de vigilància ambiental per controlar i disminuir els seus possibles impactes. En l’actualitat, el sector disposa de criteris definits per a la realització dels estudis ambientals previs, el seguiment d’aquesta activitat i la interpretació dels resultats. Tot i que els continguts, disseny i execució dels Plans de Vigilància Ambiental (PVA) de les granges marines poden variar molt.
Per contribuir a generar coneixement i aportar solucions a una possible pèrdua de competitivitat a les empreses i una inadequada estratègia de gestió ambiental per a les administracions, el Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient ha finançat entre els anys 2008 i 2011 el Pla Nacional “Selecció d’indicadors, determinació de valors de referència, disseny de programes i protocols de mètodes i mesures per a estudis ambientals en aqüicultura marina”. Aquest projecte, amb la participació de centres de recerca de sis comunitats autònomes i 20 empreses del sector, s’ha dirigit a establir les bases sobre les quals dissenyar protocols i plans de seguiment ambiental de l’aqüicultura, amb el propòsit de facilitar a les empreses el desenvolupament dels estudis ambientals pertinents, i simplificar a les administracions la gestió ambiental relativa a l’aqüicultura marina.
Pel bé d’aquest jove sector, esperem que totes aquestes dificultats s’aniran superant.
