La logística inversa és un repte major per a les empreses. Dóna resposta a tres qüestions fonamentals: la criticitat del subministrament de matèries primeres, la gestió de residus i els requisits tant normatius com socials de sostenibilitat.
ANICIA JAEGLER. Professora de Supply Chain Management i directora del laboratori Sustainable Supply Chain del Centre d’Excel·lència Supply Chain de Kedge Business School.
La logística inversa s’inscriu en el context general de l’economia circular, que implica un retorn a la font de les matèries, i és més complexa que la logística directa a causa de la manca de visibilitat i anticipació dels rendiments, a la dificultat de càlcul dels costos i al caràcter difús de les localitzacions dels productes.
Per implantar-la a l’empresa, aquesta ha de plantejar-se cinc qüestions:
1. Per què? Perquè permet estalviar recursos, limitar el dany al medi ambient, millorar la productivitat i la imatge, crear valor a tota la cadena de subministrament i complir amb les noves regulacions.
2. Què? Els fluxos no es limiten als productes al final de la seva vida útil, sinó que inclouen productes semielaborats, matèries primeres, productes en garantia, etc.
3. Qui? Aquests fluxos són complexos i impliquen a molts actors en funció del seu origen, destinació, qualitat, etc., i requereixen col·laboracions dins i fora de la indústria.
4. Quan? Existeixen nombrosos punts d’entrada segons el tipus de producte.
5. Com? Algunes empreses s’orienten cap a un canvi de matèries primeres: reciclades o renovables. D’altres, remanufacturen els seus productes; l’exemple tipus és el de la telefonia mòbil. Unes terceres racionalitzen els seus modes de producció o de distribució per disminuir al màxim els residus; estandarditzar els embalatges així com estudiar el seu cicle de vida pot resultar en la utilització de bosses de plàstic reutilitzables en lloc de cartrons d’un sol ús. Finalment, hi ha companyies que tracten d’optimitzar la seva logística de retorn en matèria de transport i emmagatzematge.
