Des de la perspectiva del tipus de canal (corredor, mediador, banca…) i des de la perspectiva de la naturalesa de la pòlissa (assegurances personals: accidents, vida, salut; generals: automòbil, responsabilitat civil, llar, assegurances industrials, etc.).
Raúl Casado García. Subdirector general d’Ordenació i Mediació d’Assegurances.
A l’hora d’abordar l’estudi del funcionament dels canals de comercialització d’assegurances a Espanya, en primer lloc, cal fer una clara distinció entre la comercialització de les assegurances de vida, d’una banda, i la comercialització de les assegurances de no vida (assegurances d’automòbils, llar, decessos, etc.), de l’altra.
Així, pel que fa a les assegurances de vida, el principal canal de comercialització és el canal bancari, amb una quota de mercat una mica superior al 70% del total del negoci d’assegurances de vida, mentre que els canals de comercialització denominats “tradicionals” (agents d’assegurances i corredors d’assegurances) presenten una quota de mercat lleugerament per sobre del 20% del total del negoci d’assegurances de vida distribuït al nostre país.
Caldrà estar amatents a l’evolució del canal electrònic en els propers anys, així com a l’impacte que pugui generar el fenomen insurtech en l’esquema de distribució actualment existent en el mercat assegurador espanyol
En el cas de les assegurances de no vida, l’esquema de distribució difereix notablement del que assenyala el paràgraf anterior, atès que la comercialització d’aquest tipus d’assegurances la realitzen principalment agents d’assegurances i corredors d’assegurances, els quals arriben a una quota de mercat del 60% aproximadament, seguits pel canal de venda directa amb una quota de mercat del 19%, i pel canal bancari (la seva quota de mercat és d’entorn del 13%).
D’altra banda, també és rellevant indicar que aquest esquema de distribució d’assegurances s’ha mantingut estable amb caràcter general en els últims anys, si bé s’aprecia que, en el cas de les assegurances de vida, el canal “tradicional” d’agents d’assegurances i corredors d’assegurances ha anat adquirint més rellevància, mentre que en el cas d’assegurances de no vida, s’ha anat apreciant un descens en la quota de mercat de la cadena “tradicional” a favor de la cadena bancària.
Finalment, i des de la perspectiva dels principals canals de comercialització, se’n destaca el següent:
– En el cas d’agents d’assegurances i corredors d’assegurances, el negoci comercialitzat se centra principalment en assegurances d’automòbils i vida.
– En el cas del canal bancari, el negoci comercialitzat se centra principalment en l’assegurança de vida.
– En el cas del canal de venda directa, el principal negoci comercialitzat és salut.
– En el cas del comerç electrònic, el negoci comercialitzat es concentra fonamentalment en l’assegurança d’automòbils.
Amb relació a aquest últim canal, caldrà estar atents a la seva evolució en els propers anys, així com a l’impacte que pugui generar el fenomen insurtech* en l’esquema de distribució actualment existent en el mercat assegurador espanyol.
* Terme relatiu al procés de transformació que està duent a terme el sector assegurances per adaptar-se al nou entorn tecnològic.
