El plàstic està a tot arreu i prova d’això és que cada any els ciutadans europeus en consumeixen 25 milions de tones, de les quals només el 30% s’acaba reciclant. Precisament són els productes d’un sol ús els que més preocupen la Comissió Europea, organisme que ja està posant fil a l’agulla perquè el 2030 tots els envasos de la UE siguin reciclables.
Text: Esther Herrera
Només el 5% del valor del plàstic comporta un benefici real per a l’economia europea. I és que amb el model actual, on predominen els envasos d’un sol ús, es malgasten entre 70.000 i 105.000 milions d’euros l’any. A més a més, els embalatges que no es reciclen triguen segles a descompondre’s, amb les conseqüències que això comporta per al medi ambient. A tall d’exemple, el plàstic representa el 85% de les deixalles que arriben a les platges d’arreu del món.
Per aquestes raons, la Comissió Europea va aprovar el passat mes de gener el primer pla per a lluitar contra el plàstic i portar a terme la transició cap a una economia circular. L’objectiu és que tots els envasos de la UE siguin reciclables d’aquí al 2030, una mesura que el vicepresident primer de l’executiu, Frans Timmermans, planteja com a necessària amb un avís contundent: “Si no canviem la manera com produïm i utilitzem aquest material, pels volts del 2050 al mar hi haurà més plàstics que no pas peixos”.
“Si no canviem la manera com produïm i utilitzem aquest material, pels volts del 2050 al mar hi haurà més plàstics que no pas peixos”. (Frans Timmermans)
Mesures concretes
Brussel·les ha posat sobre la taula diverses propostes com ara desincentivar els plàstics d’un sol ús, restringir els microplàstics presents especialment a productes cosmètics i d’higiene o imposar l’etiquetatge dels envasos per tal d’indicar si són biodegradables i compostables. D’altra banda, la Comissió Europea prohibirà l’abocament de deixalles de plàstic al mar gràcies a una nova normativa que obligarà que els residus generats a bord dels vaixells o recollits al mar es retornin a terra per tractar-los de manera adequada.
Dit això, Brussel·les és conscient que, per poder guanyar la batalla al plàstic a través de la inversió i la innovació, necessita tenir al seu costat empreses i administracions nacionals. Per aquest motiu, incentivarà la reducció de residus al lloc de feina, millora que la mateixa Comissió Europea ja ha començat a adoptar apostant pels envasos de vidre a les sales de reunions. Així mateix, l’executiu formularà una nova normativa per donar impuls a les instal·lacions dedicades a l’activitat del reciclatge, proposta que Christian Verschueren, director general d’Eurocommerce, defensa argumentant que “ben dissenyats, els envasos de plàstic mantenen els aliments i eviten malbaratar el menjar, però és igualment necessari garantir que són compatibles amb el medi ambient”. Per la seva banda, PlasticsEurope, principal organització que defensa aquest material a la UE, dóna el seu vistiplau al plantejament i, per això, també ha engegat un pla voluntari per fer més eficient l’economia circular.
Només el 5% del valor del plàstic comporta un benefici real per a l’economia europea. Amb el model actual, on predominen els envasos d’un sol ús, es malgasten entre 70.000 i 105.000 milions d’euros l’any
Incentius fiscals al reciclatge
Tanmateix, l’executiu europeu té una altra tasca pendent: incentivar el suport a la indústria, ja que actualment és més barat produir plàstic nou que reciclat. Fins a finals de 2017, tot el plàstic que no es reciclava anava a parar a altres països, sobretot a la Xina, però des del passat 1 de gener, el país asiàtic va prohibir aquest tipus d’importacions. Tot i que la Comissió Europea nega que el pla s’accelerés a causa de la decisió de Pequín, des de fa uns mesos Brussel·les analitza l’aplicació d’incentius fiscals que ajudin a potenciar la demanda de plàstics reciclats a la UE, segons va assegurar recentment el vicepresident primer de la Comissió Europea, Jyrki Katainen. Mesos abans, però, el comissari encarregat de Pressupostos, Günther Ottinger, va mostrar-se disposat a estudiar l’aplicació d’un impost sobre el plàstic com a mesura per, d’una banda, aconseguir noves fonts d’ingressos quan el Regne Unit abandoni el club comunitari el 2019 i, de l’altra, lluitar contra un material altament contaminant. Amb tot, les converses al Col·legi de Comissaris van refredar la proposta. Katainen és, per exemple, un dels membres de l’executiu més reticents a l’hora d’aplicar aquest impost. “Alguns estats membres han utilitzat mesures fiscals per poder reduir les bosses de plàstic d’un sol ús i ha funcionat bé; amb aquest mateix esperit cercarem possibilitats. Potser aconseguim un impost a escala europea però jo, sincerament, tinc certs dubtes”, va expressar. La mesura és molt controvertida, no només a nivell polític, també entre el sector, com deixen entreveure aquestes declaracions de PlasticEurope: “No creiem que sigui raonable”.
