L’any 2000, la Comissió Europea va definir la formació permanent com el procés educatiu continuat de les persones al llarg de la vida. Aquest procés abasta coneixements, competències i aptituds tant en l’àmbit professional com personal.
neus pons. Directora-gerent de la Fundació BCN Formació Professional.
Dins l’Estratègia Europa 2020 es considera la formació al llarg de la vida com una eina imprescindible per a l’ocupabilitat i per fomentar un creixement econòmic més sostenible i inclusiu. Respecte a l’FP, planteja els següents objectius:
• Ésser una opció atractiva i rellevant.
• Fer realitat la mobilitat internacional.
• Fomentar la creativitat, la innovació i l’emprenedoria.
• Ser una oferta més integral.
De forma paral·lela, la UNESCO, a la 70a Assemblea General de l’ONU, va adoptar com a Objectiu de Desenvolupament Sostenible 4, “garantir una educació inclusiva i equitativa de qualitat i promoure oportunitats d’aprenentatge permanent per a tots “. Això comporta, d’aquí a 2030, assegurar l’accés igualitari de tots els homes i les dones a una formació tècnica, professional i superior de qualitat.
Segons dades del Centre Europeu per al Desenvolupament de la Formació Professional (Cedefop), pel 2030 els llocs de treballs creats a Espanya requeriran un 65% de professionals de grau mitjà i un 35% de grau superior
L’FP a Espanya
A Espanya, l’FP inicial (1) està regulada per la llei Orgànica 8/2013 de 9 de desembre (LOMCE). A la llei s’hi introdueixen tres cicles:
• Formació Professional Bàsica (FPB), per a persones que no han completat l’ESO i volen continuar estudis d’FP.
• Cicles Formatius de Grau Mitjà (CFGM), accés des de l’ESO o des de l’FPB. Des dels 17 anys, també a partir de proves específiques d’accés.
• Cicles Formatius de Grau Superior (CFGS), accés després del títol de batxillerat; des del 2016, també des de CFGM de la mateixa branca; i proves específiques d’accés a partir dels 19 anys.
Quan l’FP s’imparteix en format dual, és fonamental el paper que desenvolupen les empreses que treballen amb els centres formatius. Aquesta coordinació és rellevant perquè imparteixen part del contingut formatiu amb valor curricular.
En el curs 2018-19, s’han matriculat a l’FP un total de 824.281 estudiants: un 49,5% a CFGS, un 41,5% a CFGM; i un 9% a FPB. Segons les dades del Ministeri d’Educació i Formació Professional, en una dècada la matriculació a l’FP s’ha incrementat en un 57%.
Malgrat aquestes xifres, a Espanya l’FP encara es troba allunyada de les tendències que se segueix en els països més desenvolupats. Segons Eurostat 2016, les persones matriculades a l’FP respecte del total d’estudiants en les seves franges d’edat eren:
• 35% a Espanya
• 44% a la mitjana de països de l’OCDE
• 48% a la Unió Europea
Alhora, segons dades del Centre Europeu per al Desenvolupament de la Formació Professional (Cedefop), pel 2030 els llocs de treballs creats a Espanya requeriran un 65% de professionals de grau mitjà i un 35% de grau superior; englobant en “superior” tant els graus universitaris com els CFGS.
Ocupabilitat, competitivitat i desenvolupament social
L’Estratègia Europa 2020 planteja un doble repte per a l’FP: reduir l’abandonament escolar primerenc i fomentar l’ocupabilitat de les i dels joves.
L’abandonament escolar a Espanya frega el 28%, la mitjana europea és del 14%, i l’objectiu d’Europa pel 2020 és disminuir-lo fins al 10%.
Pel que fa a l’ocupabilitat, paradoxalment tot i que una mica més d’un terç de les i dels joves en edat de treballar estan a l’atur, les companyies tenen dificultats per cobrir els perfils de nivell tècnic.
L’FP és el vincle entre la formació i l’entorn empresarial. Per a això ha de ser una opció en si mateixa, i no una “alternativa” percebuda com a formació adreçada a persones “menys capaces”
Les estructures socioprofessionals dels països amb un nivell de benestar i equilibri social més elevat compten amb més treballadors/es en els nivells mitjans d’ocupació i amb menys en els nivells més qualificats i en els de menor qualificació. Els joves opten majoritàriament per l’FP i la taxa d’atur és molt baixa. Entre aquests països hi ha Dinamarca, el Regne Unit, Alemanya, Suècia, Àustria, Noruega, Finlàndia i Holanda.
Altres països europeus presenten característiques diferents: concentració de treballadors/es en els nivells d’alta i baixa qualificació; taxes d’atur per sobre del 10%, alt nivell de fracàs escolar, i els estudis professionalitzadors no tenen gaire prestigi social. En aquest grup hi figuren països majoritàriament del sud d’Europa.
A Espanya un 34,7% de les i dels joves només ha assolit el nivell d’ESO; a Europa és el 16,5%. D’altra banda, la taxa de persones amb titulació universitària és del 41%. Això provoca una distorsió en el mercat laboral, ja que no es disposa de suficients llocs tècnics qualificats.
El valor de l’FP
L’FP és el vincle entre la formació i l’entorn empresarial. Per a això ha de ser una opció en si mateixa, i no una “alternativa” percebuda com a formació adreçada a persones “menys capaces”.
Segons l’estudi Inserció Laboral dels Ensenyaments Professionals 2018, elaborat pel Consell General de Cambres de Catalunya i el Departament d’Educació, a Catalunya la taxa d’atur de les persones graduades en FP (8’64% en CFGM i 9’32% en CFGS) és tres vegades inferior a l’atur juvenil, que arriba al 28’82%.
La inserció laboral és del 55’10%, i en formació dual arriba al 65’12%.
Les estadístiques acompanyen allò que aquesta última recessió econòmica ha evidenciat: l’FP és una molt bona opció d’ocupabilitat que aporta qualitat i practicitat al teixit productiu i al dinamisme econòmic. Tots els agents implicats: centres, empreses, associacions, patronals, sindicats, famílies, alumni… han de sumar per posar en valor aquesta formació.
(1) L’FP està estructurada en inicial, ocupacional i contínua.
