Revista d'Anàlisi Plural

Entrevista a Alban Maggiar. President de SME United.

0

Alban Maggiar (França, 1953) va ser nomenat president d’SME United el gener del 2020. Aquesta associació agrupa 65 confederacions diferents de petites i mitjanes empreses i artesans de fins a 30 països europeus i actua com a veu d’aquest ampli sector en el diàleg social europeu. Maggiar defensa amb orgull la seva ànima i el seu origen emprenedor: “És una carrera d’obstacles constant”, explica. Ha estat el responsable de l’Àrea d’Assumptes Europeus de la Confederació Francesa de Petites i Mitjanes Empreses des de 2015 fins ara, i durant trenta anys també ha estat el responsable de la companyia francesa Laboratoire Carrare, especialitzada en llevats, probiòtics i complements alimentaris de base botànica. Ara es dedica al seu consulting, Adelanti. És Llicenciat en Literatura i té un Màster en Dret Comercial i Tributari i un altre en Finances. Parla francès, anglès i espanyol amb fluïdesa.

Text: Júlia Manresa Nogueras  Fotos: SME United + Comisión Europea.


Com ha impactat la pandèmia a les pimes europees?
L’impacte ha estat molt fort, per descomptat. En diem un crash test, una prova de resistència. A molts països hem afrontat una recessió sense precedents i per a moltes pimes ha significat grans pèrdues. Les pimes han patit més aquesta pandèmia perquè moltes estan en sectors que van ser especialment colpejats, com són el sector de serveis personals, hostaleria, turisme, comerç…
Per a les pimes, la feblesa més gran és la liquiditat. Molts governs, i també les institucions europees, han reaccionat en aquest sentit, diria que tant per a les empreses en general com per a les pimes específicament. Hi ha hagut esquemes per finançar l’atur temporal, moratòries de crèdit i altres iniciatives similars. Però ha variat molt entre països

“Per a les pimes, la feblesa més gran és la liquiditat. Molts governs, i també les institucions europees, han reaccionat en aquest sentit, diria que tant per a les empreses en general com per a les pimes específicament. Hi ha hagut esquemes per finançar l’atur temporal, moratòries de crèdit i altres iniciatives similars. Però ha variat molt entre països.”

Quin percentatge de pimes podria no sobreviure?
Fins on sabem de la informació que ens traslladen els nostres membres, un 10% de les pimes s’han vist severament afectades. Però en altres sectors com serveis, turisme, bars, restaurants, comerç… el percentatge pot elevar-se fins al 30%. A més, als països del sud, com Itàlia, Grècia, Espanya o Portugal, en els quals el PIB està més vinculat al turisme, moltes pimes petites han patit molt. És un efecte dòmino. Amb els hotels tancats, les botigues que en depenen tampoc registren activitat… En aquests països els efectes han estat especialment dolorosos.

S’observa una divisió entre el nord i el sud d’Europa també en l’impacte de la pandèmia en les pimes?
En el baròmetre que vam fer al març, es podia observar clarament aquesta divisió. Òbviament, al nord l’estabilitat econòmica prèvia va ajudar a suportar les dificultats que ha implicat la COVID-19, mentre que les fragilitats econòmiques i sanitàries del sud han contribuït a amplificar l’impacte de la crisi a les pimes. Però ara la confiança està tornant. Les mesures han retornat la dinàmica al sector, si bé encara queda molt camí per recórrer. Hem insistit molt en la necessitat d’instruments de solvència des del principi, per això ara estem insistint que els plans de reformes presentats davant la Comissió Europea per obtenir els fons de recuperació han de tenir aquests esquemes i garantir que les pimes es puguin recapitalitzar. Això ha passat en moltes instàncies, però també té relació amb la manera en què els governs han aconseguit fer-los arribar el crèdit, la liquiditat de la qual parlàvem abans. Per exemple, en alguns països tenen governs centralitzats que aconsegueixen fer-ho ràpidament, mentre que d’altres són governs locals o regionals, fet que implica diverses capes i que els diners o l’acció triguin més.

Parlant dels fons europeus, com avalua la resposta d’Europa a la crisi des del punt de vista de les pimes?
Sempre es pot demanar més, però sentim que, en termes generals, el mandat europeu ha funcionat de manera eficient i que la veu de les pimes s’ha tingut en compte. Al principi de la crisi es va crear SURE, un instrument per finançar esquemes com els ERTO, que van resultar d’ajuda, igual que la política del Banc Central Europeu. I després trobem el més important: l’acord dels fons Next Generation EU. S’han fet moltes coses en l’àmbit europeu i també nacional. Per descomptat, com a pimes, el que no ens cansem de denunciar és que caldria començar sempre pel principi de think small, és a dir, pensar primer des de la perspectiva d’un negoci petit o mitjà. Per exemple, en els objectius climàtics: si són ambiciosos hem d’assegurar-nos que siguin realitzables per a les pimes. Anem repetint que no es pot posar més pes sobre les espatlles dels petits empresaris. És a dir, quan es crea una regulació hauria de ser pensada des d’aquesta òptica i després traslladar-la a les empreses grans, no a l’inrevés. Seria més fàcil per a tothom pensar des del principi en les pimes perquè és un error equiparar-les a una gran corporació, però a menor escala.

“Seria més fàcil per a tothom pensar des del principi en les pimes perquè és un error equiparar-les a una gran corporació, però a menor escala.”

Els fons Next Generation EU estan ideats amb aquesta mentalitat?
Molta gent dins de la Comissió entén ara que si es crea ocupació és bàsicament a través de les pimes. Així que han de ser incentivades per poder invertir correctament i contractar personal nou o formar el personal que ja tenien contractat. Dos terços dels nous llocs de treball són creats per petits negocis. Aquest ja era el cas dels anys previs a la pandèmia i per això crec que dins de la Comissió són conscients que les pimes estan al cor d’Europa, que en són els pulmons i que si les pimes respiren correctament, Europa també respirarà millor. Els fons de recuperació impliquen també que els governs han de fer les reformes necessàries per millorar els serveis públics i l’eficiència de les administracions. Sovint sembla que ens queixem per queixar-nos, però la realitat és que la liquiditat no arriba. Les pimes estan a punt per fer moltes coses, perquè una de les seves grans qualitats és la capacitat d’adaptar-se i innovar, però si volem per exemple que es digitalitzin o es transformin han de tenir accés a liquiditat i infraestructures.

“Les pimes estan a punt per fer moltes coses, perquè una de les seves grans qualitats és la capacitat d’adaptar-se i innovar, però si volem per exemple que es digitalitzin o es transformin han de tenir accés a liquiditat i infraestructures.”

Els objectius de digitalització i transició verda que van vinculats als fons de recuperació són massa exigents per a les pimes?
Tot és possible, però ara primer cal ressaltar o sobreviure. Per descomptat que moltes pimes han tingut facilitats per ajornar pagaments d’impostos, per exemple, però algun dia els crèdits hauran de retornar-se, i això no és fàcil. Necessitem estàndards realistes per a aquests negocis i també recursos. Fa falta connectivitat, infraestructura, tot això és a mans dels governs. Abans de la pandèmia l’objectiu de la Comissió era una transició doble: verda i digital. El més important és que més del 99% dels negocis europeus són pimes, així que aquesta transició no pot fer-se sense comptar amb les pimes. Cal informació específica per al sector, assistència tècnica, facilitar finançament… Molts dels passos per a la transició verda requereixen inversions, canviar models de negoci…
Per exemple, l’estratègia del Fit for 55% per al Pacte Verd afectarà més alguns sectors com la construcció, els transports o la producció d’aliments. Són sectors dominats per pimes. Així que, si volem fer aquesta transició, hem d’assegurar-nos que no deixem fora totes les pimes que ja hi són. Cal tenir en compte que el temps de canvi per a les pimes no és el mateix que per a les grans empreses. Prenguem l’exemple d’un forner: quan hagi de canviar el forn ho farà, però trigarà anys per amortitzar la inversió. Si alhora li demanem que canviï el vehicle de repartiment per un d’elèctric li resultarà impossible, tret que compti amb l’ajuda suficient i un marc legislatiu estable a llarg termini, amb predictibilitat.

“Més del 99% dels negocis europeus són pimes, així que aquesta transició no pot fer-se sense comptar amb les pimes. Cal informació específica per al sector, assistència tècnica, facilitar finançament, etc.”

Creu que algunes iniciatives com la nova estratègia de finances sostenibles són inassumibles per als petits negocis?
Hi ha algunes idees, com la dels informes de sostenibilitat, que ens preocupen perquè implicaran traves burocràtiques. La Comissió ha dit que serà voluntari per a les pimes però hi haurà un efecte dòmino. M’explico: com a pimes som els proveïdors de grans empreses que, al seu torn, ho són d’altres més importants, i si aquestes empreses consideren que han de rebre la mateixa informació de tots els seus proveïdors o distribuïdors, els requisits acaben baixant fins a la primera i més petita de totes les empreses, que haurà de fer-ho, però per a ella serà molt més car. Quan es diu que una pime ha de demostrar que és verda per tenir accés a inversió, implica feina addicional que és difícil de produir i que sovint requereix assessorament extern, que és molt car. Per això SME United ha col·laborat amb EFRAG per desenvolupar estàndards realistes de reporting per a pimes que són realistes.

Per a les pimes no obstant això, no representa també una oportunitat de negoci?
Absolutament. Des del moment en què són capaces d’adaptar-se i innovar, això pot crear noves oportunitats de negoci, però la combinació no és tan fàcil. Ara mateix un 70% de les pimes creuen que han pogut sobreviure a la pandèmia, però temen la incertesa. És molt possible que aquesta transició verda creï nous llocs de treball i noves possibilitats, però cal claredat per saber com abordar-la. Els llocs de treball han evolucionat i ens hem de posar les piles. Per permetre que les pimes facin aquesta doble transició, primer cal habilitar un marc legal estable i un ambient facilitador. Aquests són, per a nosaltres, els dos prerequisits.

És optimista o pessimista sobre el futur de les pimes a Europa? Com se n’augura la recuperació?
Si ets un emprenedor de veritat, faràs tot el possible perquè el teu negoci es mogui i creï ocupació. Això és el que molta gent no entén a les grans institucions. Sense una bona atmosfera, les pimes no avancen. En un negoci petit o mitjà tothom treballa conjuntament. Quan ets un emprenedor assumeixes riscos, de fet, és un risc diari que gairebé es porta a la sang. No podem dir que el futur s’augura completament brillant, però després de qualsevol crisi hi ha noves possibilitats, noves maneres de pensar. Aquesta crisi ens ha obligat a veure les coses d’una manera diferent. Aquests dies en què la Comissió Europea sempre parla d’ecosistemes, cal dir que de fet les pimes són l’ecosistema més gran i més àgil d’Europa.
El que no et mata et fa més fort i això és el que ha passat amb la majoria de pimes. Al primer shock ja van reaccionar: un dels punts positius de les petites i mitjanes empreses és que poden reaccionar immediatament. Mentre que a les grans empreses tot ha de passar pel consell d’administració, normalment a la petita i mitjana empresa qui decideix i qui executa són la mateixa persona. Per exemple, en el camp de la digitalització, moltes van entendre que era la millor opció per sobreviure i van ser capaces d’implementar en dos mesos iniciatives que pensaven implementar en un termini de dos anys. Van entendre que el comerç electrònic seria la solució, la millor manera de contactar amb el consumidor o mantenir el contacte amb els seus clients.

No podem dir que el futur s’augura completament brillant, però després de qualsevol crisi hi ha noves possibilitats, noves maneres de pensar. Aquesta crisi ens ha obligat a veure les coses d’una manera diferent.”

El que no et mata et fa més fort i això és el que ha passat amb la majoria de pimes. Al primer shock ja van reaccionar: un dels punts positius de les petites i mitjanes empreses és que poden reaccionar immediatament. Mentre que a les grans empreses tot ha de passar pel consell d’administració, normalment a la petita i mitjana empresa qui decideix i qui executa són la mateixa persona. Per exemple, en el camp de la digitalització, moltes van entendre que era la millor opció per sobreviure i van ser capaces d’implementar en dos mesos iniciatives que pensaven implementar en un termini de dos anys. Van entendre que el comerç electrònic seria la solució, la millor manera de contactar amb el consumidor o mantenir el contacte amb els seus clients.

Enviar Comentari