Revista d'Anàlisi Plural

La discriminació financera de les pimes

0

Si féssim una enquesta ràpida entre directius de pimes del nostre país sobre els reptes principals que enfronten les seves empreses, sens dubte un dels aspectes principals que es posaria sobre la taula seria el de les dificultats de finançament.

DR. MARCOS EGUIGUREN. Director del Departament de Management, Law, Society and Humanities de UPF-Barcelona School of Management. Cofundador de SingularNet Consulting.


I aquest no és un tema nou, ja ve de lluny, però se segueix agreujant a mesura que passen els anys. Diversos elements provoquen que la consecució de finançament per a la petita i mitjana empresa sigui més complicada que per a la gran empresa o per al sector públic. Alguns d’aquests elements són atribuïbles a les mateixes pimes, com una menor cultura de gestió financera i de confecció d’informació financera robusta i creïble, tot i que en aquest aspecte hi ha una millora continuada. Altres elements, però, són atribuïbles a la cultura i l’estructura del sector financer.

DINERS CONCENTRATS EN POQUES (I SELECTIVES) MANS
Tot i el creixement de nous actors financers (neobancs, plataformes de crowdlending, banca ètica, etc.), alguns no estan en el segment de finançament de pimes, mentre que d’altres sí que ho estan però de forma molt segmentada i sense arribar a l’univers d’empreses en general. És difícil que, actualment, els nous actors financers representin, com a mínim de forma substantiva, un veritable canvi de paradigma en el finançament de la petita i mitjana empresa.
El sector bancari tradicional, que segueix sent i amb molta diferència el proveïdor principal de finançament del col·lectiu de les pimes, fa anys que és objecte d’una concentració sense precedents. L’empobriment del sector, amb la pèrdua des de 2009 d’infinitat d’entitats, ha perjudicat i segueix perjudicant la lliure competència. Cada cop hi ha menys bancs independents operatius en el país i resulta més difícil per a les pimes diversificar les fonts de finançament bancari i trobar preus raonablement atractius.

És cert que, per a algunes entitats financeres amb certa especialització en el finançament a la petita i mitjana empresa, aquest és un segment de clients desitjable i que, ben gestionat, pot representar una bona font de rendibilitat per a l’entitat. No obstant això, aquesta mateixa realitat provoca que algunes entitats entrin en una competència ferotge per la pime “de bona qualitat”

És cert que, per a algunes entitats financeres amb certa especialització en el finançament a la petita i mitjana empresa, aquest és un segment de clients desitjable i que, ben gestionat, pot representar una bona font de rendibilitat per a l’entitat. No obstant això, aquesta mateixa realitat provoca que algunes entitats entrin en una competència ferotge per la pime “de bona qualitat”, focalitzant-se en les pimes aparentment més solvents i fent servir criteris de risc enormement restrictius i difícils de complir per bona part del col·lectiu. Aquesta focalització en els subsegments de més qualitat creditícia de les pimes, juntament amb la disminució i l’empobriment de l’oferta de serveis bancaris provocat per les onades de fusions i la pèrdua de personalització del servei i de personal experimentat motivada per una digitalització mal interpretada i per la prejubilació en massa de personal amb experiència, està aguditzant els problemes de finançament de les pimes, ja que moltes acaben quedant fora dels objectius que gestiona la banca i, a més, la innovació en el sector bancari rarament arriba a plantejar formes creatives per dissenyar nous esquemes de finançament per a les pimes.

L’IMPÀS DE LA PANDÈMIA

És molt curiós que, durant la pandèmia de la COVID-19, visquem precisament en una mena de treva en la qual els problemes de finançament de la majoria de les pimes amb recorregut futur han trobat una resposta inesperada a través dels crèdits avalats per l’ICO i mitjançats per les entitats financeres. No obstant això, tard o d’hora, aquesta situació excepcional acabarà i ens trobarem de nou amb les dificultats estructurals de finançament de les petites i mitjanes empreses, sobretot quan no parlem de finançament del circulant sinó que ens referim al finançament del creixement.
En un país en el qual les pimes suposen el 99% de les empreses i el 66% de l’ocupació total, és sorprenent que el sector financer no hagi focalitzat més la seva capacitat innovadora en aquest segment i que no veiem més i més instruments financers de tota mena adreçats a les pimes. És cert que les pimes han de seguir “fent els deures”, millorar la seva cultura de gestió financera i incrementar la seva solvència, però, sens dubte, també és cert que l’actual deriva estructural i cultural del sector no és beneficiosa per a les pimes i que, no obstant això, representa una gran oportunitat per a la banca, si la sobreregulació a la qual està sotmesa i el gegantisme al qual tendeix el sector no acaba de retallar les escasses dosis de creativitat i innovació que li queden.
En un país com el nostre, si el sector bancari no es focalitza en una innovació profunda dels sistemes de finançament i dels serveis per a les pimes, es dispararà un tret al peu.

Enviar Comentari