Revista d'Anàlisi Plural

CELLERS DOMENYS. 1 cooperativa, 7 pobles, més de 100 anys d’història

0

Cellers Domenys i Secció de Crèdit és una cooperativa fundada el 1917 que produeix vins i caves de quatre oenominacions d’origen: Cava, Penedès, Catalunya i Conca de Barberà. També produeix oli, té cinc agrobotigues i una secció de crèdit amb cinc oficines.

Oriol Amat. Catedràtic d’Economia Financera de la UPF i economista.


“Les cooperatives proporcionen els mitjans organitzatius a través dels quals una proporció significativa de la humanitat pot crear ocupació productiva, superar la pobresa i assolir la integració social.”

Butros Butros-Ghali (1922-2016), secretari general de la ONU de 1992 a 1996

LES COOPERATIVES I ELS SEUS PRINCIPIS
Les cooperatives van néixer a mitjans del segle XIX, quan la classe obrera intentava millorar les condicions econòmiques, creant el seu propi lloc de treball o agrupant-se per poder accedir a productes a preus més econòmics. La primera cooperativa va ser fundada a Rochdale (Anglaterra) per vint-i-vuit obrers que van crear una botiga per proveir-se d’aliments. D’acord amb l’Aliança Cooperativa Internacional (ACI), les cooperatives es regeixen per set principis:

  1. Participació voluntària i oberta (no es pot discriminar ningú que vulgui ser soci d’una cooperativa).
  2. Gestió democràtica per part dels socis.
  3. Participació econòmica dels socis equitativa i retribució del capital limitada.
  4. Independència amb relació als governs o d’altres organitzacions.
  5. Educació, formació i infor-mació als socis i també a la resta de la societat.
  6. Promoció de la cooperació entre cooperatives per tal d’en-fortir el moviment cooperatiu.
  7. Interès per la comunitat i l’entorn social, que inclou el benestar planetari.

Aquests principis, avui dia, són fortaleses importants que poden contribuir a guanyar competitivitat ja que estan alineats amb tendències clau com són el paper central de la persona, la democràcia, la formació, la col·laboració i la sostenibilitat. Segons l’ACI, el 12% de la humanitat es membre d’alguna de les 3 milions de cooperatives que existeixen al món, que generen el 10% de l’ocupació mundial. A Catalunya i Espanya, el pes és més reduït, ja que les cooperatives representen prop del 2% o 3% de l’ocupació i del PIB. Entre les cooperatives més conegudes destaquen Eroski, Consum, Grupo Cajamar, Caixa d’Enginyers, Coren, Abacus, Suara, La Fageda, Ibars i Guissona. A Catalunya, 2,2 milions de persones tenen algun tipus de vinculació amb alguna de les 3.951 cooperatives, com a consumidores, treballadores o productores.

EL COOPERATIVISME AGRARI NEIX DE LA NECESSITAT
A finals dels segle XIX, la fil·loxera va destruir la major part de les vinyes de França i Catalunya. Arran d’aquesta plaga, els pagesos van iniciar un important procés d’empobriment, però van reaccionar unint-se i creant cooperatives vitivinícoles. De principis del segle XX, són molts dels cellers cooperatius que encara existeixen avui dia i que han permès evitar la desaparició de la pagesia, sobretot a Tarragona. En aquells anys es van construir edificis, obra d’arquitectes com Cèsar Martinell (1888-1973, deixeble de Gaudí), Josep Puig i Cadafalch (1867-1956) o Pere Domènech i Roura (1881-1962, fill de Domènech i Montaner), que s’han convertit en monuments emblemàtics. Un bon exemple n’és l’imponent celler de Rocafort de Queralt que forma part de Cellers Domenys, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya. L’escriptor Àngel Guimerà va anomenar aquests cellers cooperatius “catedrals del vi”.

“Cal posar en valor la implicació de tots els pagesos pel seu compromís amb la terra; de l’equip tècnic de la cooperativa per assolir un producte de qualitat excel·lent; dels clients i de les institucions per confiar en la tasca que duu a terme aquesta cooperativa que va néixer fa més de cent anys.”

Magí Baltà, president de Cellers Domenys

CELLER DOMENYS
Cellers Domenys és una de les cooperatives vitivinícoles més rellevants de Catalunya. Va néixer l’any 1917 a Sant Jaume dels Domenys fruit de la unió de vint socis amb l’objectiu de posar en marxa diverses activitats: una caixa rural, un forn de pa i la compra en comú d’adobs i fitosanitaris.
L’any 1950 es van inaugurar les instal·lacions de l’almàssera d’oli i el 1961 es va crear la secció de celler. Amb el pas del temps, la cooperativa va anar ampliant les seves activitats i, així, avui dia, a més de produir vi a granel i embotellat, produeix oli, té agrobotigues i presta serveis financers i d’assegurances als socis. La secció de crèdit, que compta amb cinc oficines, dona suport econòmic i financer als socis.
A partir del 2006, la cooperativa va iniciar diversos processos de fusió (vegeu la figura 1) per aconseguir massa crítica que permetés millorar el poder de negociació amb els clients i optimitzar els costos de producció. De tota manera, en els darrers anys, la caiguda del preu del vi a granel ha fet que els ingressos hagin disminuït de manera significativa (vegeu la figura 2). Una conseqüència de la reducció dels ingressos és que el preu pagat als socis per les seves aportacions de raïm també ha caigut. Posteriorment, a partir del 2020, la pandèmia de la COVID-19 també ha resultat molt perjudicial. Tot plegat posa en perill la continuïtat de moltes explotacions agràries.
Davant d’aquesta situació complexa, el president de Cellers Domenys, Magí Baltà, destaca precisament que “el model cooperatiu, que ha demostrat ser un model social i econòmic d’èxit, no seria possible sense l’esforç, la dedicació i l’amor al territori de diverses generacions de pagesos i pageses, de treballadors il·lusionats i compromesos, amb el suport de les institucions que, durant més de cent anys, han cregut i continuen creient en aquest projecte. Llarga vida a les cooperatives!”

AVANTATGES COMPETITIUS
De l’estratègia de Cellers Domenys, en podem destacar diversos elements positius:

  • • Millora de la capacitat productiva, gràcies a l’aposta per la innovació i la qualitat. Actualment, té cellers amb innovadors i potents sistemes d’elaboració de vins i cava; així com almàsseres per a la producció d’oli d’oliva verge extra amb denominació d’origen. Destaquen els cellers de Sant Jaume dels Domenys, el més gran, equipat amb última tecnologia, els de La Bisbal del Penedès, Blancafort i Pira, i el celler modernista de Rocafort de Queralt, on es concentra la producció dels embotellats. En els darrers anys, ha rebut nombrosos premis per la qualitat dels seus vins (vegeu la cronologia).
    • Aposta pel producte embotellat amb marca pròpia.
    Per tal d’augmentar el valor afegit, al llarg dels darrers anys, Cellers Domenys ha incorporat productes embotellats: vi (amb les marques Capvespre, Nat1917, Ànima Nua-Cor Viu i Domenio), cava (marca Tres Naus) i oli (Cellers Domenys i Clot de l’Hora). De tota manera, el producte embotellat, actualment, només representa prop del 5% de tota la producció.
    • Agrobotigues que permeten arribar directament al client final.
    • Oferta àmplia de serveis als socis,
    que van des de la recepció de la seva producció (de raïm i olives), a l’assessorament agrari, i els serveis financers i d’assegurances.
    • Un altre punt fort és l’obra social,
    com és la Festa del Vi Jove i l’Oli Novell, que congrega cada any més de mil persones en un esmorzar popular, o la col·laboració amb actes culturals (cantada d’havaneres a l’estiu dins del celler modernista de Rocafort de Queralt, edició de llibres…), el patrocini d’equips esportius dels pobles, la col·laboració amb la Volta Ciclista al Baix Penedès, etc

EL VI: UN SECTOR DIFÍCIL
A Espanya, hi ha uns 4.300 cellers (765 a Catalunya), dels quals 3.075 exporten a 189 països. En total hi ha 949.565 hectàrees de vinya, que representen el 13% mundial. S’hi produeixen 37,3 milions d’hectolitres de vi dels quals s’exporten 21 milions d’hectolitres, un fet que converteix el país en el tercer productor i el primer exportador del món en volum. El sector viticultor genera una ocupació de 427.700 llocs de treball (que és el 2,4% del total de l’ocupació espanyola). En els darrers anys, el preu del vi a granel ha caigut amb força. El 2020, per exemple, el preu mitjà per litre a Espanya va ser de 0,44 euros, mentre que el 2018 era de 0,73 euros, segons dades de l’Observatori Espanyol del Mercat del Vi. Això fa que el productors hagin de vendre el raïm a un cost inferior al seu cost de producció. Entre les causes d’aquesta caiguda del preu hi ha l’excés de producció. I la COVID-19 encara ha complicat més la situació, ja que segons la Federació Espanyola del Vi, el 90% dels cellers s’han vist perjudicats o molt perjudicats per la pandèmia, que ha causat, de mitjana, una caiguda dels ingressos del 28%. I la majoria no esperen que es produeixi una recuperació fins al 2022.
Per això, per fer front a aquests problemes és fonamental:

  • Abaixar costos de producció: mitjançant l’augment de l’eficiència de les instal·lacions productives via fusions de diferents entitats, per exemple.
  • Apostar per les marques pròpies de producte embotellat, aprofitant l’interès creixent dels consumidors envers els productes de proximitat. Aquí cal aconseguir més implicació dels socis i del territori perquè donin més suport als productes i serveis propis.
  • Assolir un compromís ferm amb la sostenibilitat: cultiu ecològic, energies renovables, reducció de les emissions…
  • Treure profit de la digitalització i de les possibilitats de les xarxes socials.
  • Aprofitar la vessant gastronòmica del vi, com a element integrant de la dieta mediterrània.
  • Treballar més a fons la dimensió cultural del vi, per la via de promocionar esdeveniments i visites als cellers i museus i promoure rutes del vi.
  • Enfortir la comercialització via les aliances amb cooperatives i altres entitats per millorar la distribució, l’exportació i la presència a les cadenes de supermercats i a bars i restaurants. En aquest punt, cal que les cooperatives aprofundeixin en les possibilitats que suposen la cooperació i la integració entre elles.

“Durant la pandèmia de la COVID-19, les cooperatives agràries ens hem refermat com un sector bàsic garantint la provisió d’aliments al conjunt del país, alhora que complíem una funció social imprescindible en el territori i mostràvem el nostre vessant més solidari.”

Ramon Sarroca, president de la Federació de Cooperatives Agràries

La visió de Cellers Domenys va en aquesta línia i el seu gerent, Lluís Roig, ho resumeix dient que “cal afrontar el futur modernitzant el model, amb esperit cooperatiu i batec empresarial. Cal una voluntat clara d’adaptació als canvis, un fort compromís i la participació dels nostres socis i de tot l’equip humà amb convenciment i una bona dosi d´estima, ganes i il·lusió. De la viabilitat d´aquest model en dependrà que els nostres viticultors puguin continuar treballant amb un preu digne, alhora que es garanteix un producte de qualitat, la seguretat alimentària i la cura i el respecte pel medi ambient. També cal continuar sent un referent econòmic, social i cultural a cada un dels nostres pobles.”

ELS REPTES DE FUTUR
El 1991, quan vaig fer la tesi doctoral sobre les cooperatives agràries, hi havia febleses importants: manca de formació, cada cooperativa anava pel seu compte, les instal·lacions de producció estaven obsoletes, venien el producte a granel amb poc valor afegit i no tenien marques pròpies. Des d’aleshores, el sector ha millorat molt tant en formació com en producció. També s’han culminat processos de fusió de cooperatives i s’ha començat a apostar per les marques pròpies i per la comercialització. De tota manera, el món ha evolucionat més ràpid que les cooperatives.
De cara al futur, caldrà accelerar i seguir apostant, doncs, per la innovació, per fer més aliances per enfortir la comercialització i potenciar les marques pròpies. I caldrà fer encara més fusions. A països com Holanda o Alemanya, per exemple, les cooperatives agràries actuen com si fossin una única entitat. No es pot perdre temps, perquè està en perill la viabilitat de les explotacions agràries dels socis i, per tant, la continuïtat d’una part molt important de la pagesia. D’aquesta manera, la cooperativa podrà complir els seus objectius en benefici dels socis i de l’equilibri territorial. Si les cooperatives fracassessin, ens podríem trobar amb una important despoblació al món rural amb tots els inconvenients que això suposaria. Per això, és cabdal aplicar de manera tenaç els principis cooperatius. Com va dir Kofi Annan (Secretari General de l’ONU de 1997 a 2006): “Segons els principis de la iniciativa privada, l’emprenedoria i l’autoocupació, basat en els valors de la democràcia, la igualtat i la solidaritat, el moviment cooperatiu pot ajudar a obrir el camí cap a un ordre econòmic més just i inclusiu.”

 

Enviar Comentari