Revista d'Anàlisi Plural

Insularitat i energia. Bases per a models energètics sostenibles de xarxes elèctriques intel·ligents insulars

0

L’energia és un recurs bàsic per al desenvolupament de qualsevol activitat social i econòmica. En el cas dels territoris insulars, atesa la seva condició de comunitats aïllades i la complexitat de la logística d’accés a recursos primaris, aquesta afirmació tan òbvia provoca que el disseny dels sistemes energètics hi resulti crític. Les illes han utilitzat tradicionalment hidrocarburs de forma massiva, i no només per al sector del transport, per la qual cosa la descarbonització amb totes les tecnologies disponibles hi és encara més urgent.

JOSÉ IGNACIO PRADAS POVEDA. Enginyer Industrial de l’Estat.


En els models convencionals de generació centralitzada aplicats a illes, les centrals tèrmiques també solen tenir-hi un paper nuclear. Al seu voltant pivota la generació elèctrica, seguida del transport en alta tensió, amb el propòsit d’apropar l’energia elèctrica als consumidors finals a través de la xarxa de distribució (en mitjana i baixa tensió). Així, els sistemes dels dos arxipèlags espanyols es van dissenyar amb centrals tèrmiques de carbó, fueloil o gasoil amb sobrecapacitat de generació i amb línies d’alta tensió que vertebraven cadascuna de les illes.

MECANISMES PER MIGRAR CAP AL VERD
Una de les principals vies per aconseguir la independència i la sostenibilitat energètiques és reduir la contribució de les centrals de combustible fòssil i augmentar el pes de les energies renovables. Als dos arxipèlags espanyols, s’ha promogut la instal·lació de parcs eòlics i horts solars fotovoltaics, però en essència sota un esquema d’evacuació de l’energia elèctrica generada per mitjà de línies d’alta tensió. En la distribució a les subcentrals de transformació, d’altra banda, només hi ha hagut canvis menors per adequar-les a aquesta nova capacitat de generació (de naturalesa intermitent), als increments de demanda associats al creixement urbanístic i, en el cas de les Balears, a nous projectes d’interconnexió submarina en simbiosi amb la connexió gasística de la península amb Eivissa i Mallorca, propiciant, a futur, reduir emissions de CO2 i evitar gasos contaminants (NOx, SO2, COV). Un altre aspecte bàsic d’aquest procés és la mitigació del sobrecost de generació que suposen els sistemes elèctrics extrapeninsulars.
La transició energètica s’articula mitjançant programes amb fons estructurals i dirigits a la descarbonització dels territoris insulars, a la reducció de la seva dependència del petroli i cap al compliment de l’objectiu de neutralitat climàtica per a l’any 2050. Així, a les Balears se n’han llançat dues convocatòries anomenades SolBal per finançar instal·lacions solars fotovoltaiques amb ajudes per valor de 60,7 milions d’euros per a projectes de 446 MW. A les Canàries s’han promogut parcs eòlics i solars fotovoltaics (EolCan, EolCan2 i SolCan). En total, els cinc programes han mobilitzat 191 milions d’euros de subvencions per a inversions de 932 milions d’euros que impliquen la posada en marxa d’uns 1.063 MW renovables.

APROFITAMENT MÁXIM DE LA INNOVACIÓ TECNOLÒGICA
La convergència tecnològica de les TIC i de l’electrònica de potència com a element facilitador de xarxes elèctriques intel·ligents en tota la seva extensió requereix un marc regulador que incentivi la inversió en béns d’equip que permetin compassar generació i distribució al consum. Després de les enormes millores, només calen els mecanismes adequats d’incentivació d’implantació que procurin resposta a la demanda o servei de flexibilitat de la demanda perquè les companyies de distribució hi inverteixin.
Altres expressions serien la generació distribuïda, l’autoconsum i l’emmagatzematge energètic com a pilars d’un nou paradigma energètic. En aquest nou paradigma, l’electricitat (generació de districte, d’illa, d’habitatge) no requereix d’ésser transportada en alta tensió fins als punts de consum a causa de la proximitat sobre la base d’una altra economia de l’energia basada en estalvi de pèrdues i menor amortització d’infraestructures.
La regulació hauria d’afavorir-les totes. Fins ara, tot i guadir, les Balears i les Canàries, d’un clima ideal per al desenvolupament de l’energia solar fotovoltaica, la base instal·lada continua sent-hi reduïda a causa dels obstacles regulatoris a l’autoconsum. A la pràctica, les illes amb prou feines són un laboratori d’innovació incipient que acceleri la validació de noves tecnologies viables en projectes d’interès comú (PCI, acrònim en anglès) amb finançament comunitari de la facilitat Connectar Europa.
En aquesta noció de servir d’assaig, el projecte de central hidroelèctrica de bombatge reversible Salto de Chira, a l’illa de La Palma, constitueix una infraestructura essencial del nou model energètic canari basat en energies renovables per avançar cap a la sostenibilitat. El contrast d’oportunitat perfecta desaprofitada per provar la viabilitat tècnica i econòmica dels sistemes d’emmagatzematge de tecnologia nacional és Formentera. Allà, s’hi ha de desmantellar una central tèrmica de gasoil que, cada estiu, s’ha de reforçar amb 12 MW de grups electrògens davant l’augment de la demanda pel turisme estacional.

INICIATIVES MUNDIALS D’ILLES INTEL·LIGENTS
La indústria espanyola de béns d’equip elèctrics pot trobar oportunitats per al desenvolupament de negocis internacionals. Tot seguit, s’exposen dos programes. Conscients de la singularitat de la insularitat —fins i tot amb dimensió ultraperifèrica—, 13 països de la Unió Europea van dissenyar el 2017 la iniciativa d’illes intel·ligents amb un model d’estratègia energètica verbalitzat a la declaració política sobre energia neta per a les illes de la UE. En aquesta, s’hi reconeix el seu paper com a “arquitectes de la seva pròpia transició energètica”, així com l’oportunitat d’aprofitar aquests territoris com a camp de proves per a tecnologies o polítiques de transició energètica que després es puguin exportar al continent.
La col·laboració publicoprivada de Sustainable Energy for All cobreix la problemàtica energètica dels països en desenvolupament, molts d’ells amb territoris insulars, i desenvolupa projectes energètics amb diferents fonts de finançament.

Enviar Comentari