En la competència mundial entre les places portuàries, la veritable batalla ja no es juga als molls, sinó a les xarxes d’actors.
ALEXANDRE LAVISSIÈRE. Professor de KEDGE Business School i president de Logisthinker
Però, en realitat, qui és el client del port? Els armadors que transporten la mercaderia? Els operadors fluvials, ferroviaris o per carretera a la banda terrestre? O bé els industrials per a l’exportació i els distribuïdors per a la importació, ja que sense fluxos no hi ha transport marítim? Indirectament, també cal comptar amb els transitaris, que trien el port d’escala dins de la cadena logística dels seus clients.
Però aquesta és la història de l’ou i la gallina. Sense transport, no hi ha indústria; sense indústria, no hi ha línies de transport. Per sortir d’aquesta paradoxa, és necessari que pensem d’una altra manera, en termes de xarxa de negocis. El port és una xarxa d’actors amb destins lligats.
L’estratègia d’atracció dels ports s’ha complexificat amb la multiplicació dels actors implicats
En primer lloc, el port no és només una autoritat portuària, sinó una comunitat portuària. El seu paper principal és el de facilitador dins de la comunitat d’actors econòmics, polítics, socials i mediambientals.
En segon lloc, el màrqueting portuari exigeix raonar en termes de coopetició: els actors de la comunitat són de vegades competidors per guanyar quotes de mercat i, en altres moments, socis per ampliar el mercat fent el port més atractiu. La competència individual i la cooperació a nivell de la xarxa de negocis van de bracet.
En tercer lloc, la influència —ja sigui a través de la recerca, la consultoria, l’acollida de fires, de projectes innovadors o de centres de formació de prestigi— és un factor clau de credibilitat per a una plaça portuària.
Barcelona és coneguda pels seus consultors en transport, Marsella pels seus màsters especialitzats en l’àmbit marítim, el Pireu pel seu saló marítim.
El màrqueting portuari ja no és, doncs, una qüestió de quotes de mercat o de simple rendibilització de les infraestructures, basada en l’aplicació de mètodes heretats dels béns de consum de masses. És, a partir d’ara, una estratègia complexa i subtil d’animació d’una xarxa d’actors. En definitiva, el port ja no és un actiu logístic a optimitzar, sinó una xarxa de negocis a dinamitzar.


L’estratègia d’atracció dels ports s’ha complexificat amb la multiplicació dels actors implicats









