El relleu és un dels esdeveniments més importants en la vida d’una empresa familiar. I, tanmateix, continua sent un dels menys planificats. Hi ha una coneguda frase que afirma que “el pare la crea, el fill la manté i el net la tanca”. Sempre m’ha semblat una simplificació excessiva, perquè la seva vida mitjana és més gran que la de les no familiars.
JORDI TARRAGONA. Conseller de famílies empresàries, empresari, advocat, professor del grau en Administració i Direcció d’Empreses (ADE) del campus Manresa de la UVic-UCC
Els estudis semblen confirmar-ho. Segons Williams i Preisser, el 60% dels fracassos en els processos de relleu tenen l’origen en problemes de comunicació familiar. En un estudi propi fet sobre més de tres-centes empreses familiars, només el 27% tenen establerta una edat de jubilació per a familiars en llocs de direcció o govern, i tot just el 25% disposen d’un pla d’incorporació de familiars.
He vist massa famílies deixar per a demà una conversa que sabien que acabarien tenint. Perquè planificar el relleu obliga a afrontar qüestions incòmodes: parlar de poder, de diners, d’expectatives i de futur. I fer-ho amb persones amb les quals mantenim vincles emocionals profunds.
Però abans de planificar el relleu, cal respondre una pregunta important: val la pena continuar? Cal analitzar la rendibilitat i el futur del negoci, la voluntat real i la capacitat dels continuadors i la conveniència de continuar junts, incorporar socis externs o fins i tot vendre. Continuar és una opció. No una obligació.
Perquè planificar el relleu obliga a afrontar qüestions incòmodes: parlar de poder, de diners, d’expectatives i de futur
EL RELLEU ÉS UN PROCÉS 4X4
Hi ha quatre relleus: en la propietat, en el govern i en la direcció de l’empresa. I el relleu en el lideratge de la família. Els propietaris d’una companyia aèria, pel fet de ser-ne propietaris, no estan preparats per pilotar els avions. No és el mateix pilotar un avió que dirigir el trànsit aeri.
Hi intervenen quatre actors. Els predecessors han de respondre preguntes difícils: què faran quan deixin el dia a dia? De què viuran? Moriran amb les botes posades? He comprovat que molts plans de relleu fracassen perquè es dissenyen per als successors, però no per als predecessors.
L’empresa també s’haurà d’adaptar. Els estils de lideratge canvien. Les capacitats són diferents. El que va funcionar per a una generació pot no funcionar per a la següent.
La família haurà de redefinir les seves relacions. Quina postura adoptaran les parelles? I els continuadors hauran de decidir si volen ser rendistes o implicats. Una vegada respostes aquestes qüestions, es pot dissenyar un veritable pla de relleu: amb objectius, responsables, calendari, formació i criteris clars.
EL PAPER DELS ASSESSORS
Els assessors externs podem ajudar en aquest procés aportant experiència, informació i alternatives. Però amb els anys he après que el nostre paper no és decidir. S’assembla més al d’una llevadora durant un part. Podem acompanyar, orientar i ajudar que el procés es faci més lleuger. Però qui ha d’infantar el futur de l’empresa és la mateixa família empresària. Perquè les decisions són seves. I també ho seran les seves conseqüències.
Quan una família empresària em diu que vol començar a parlar del relleu, poques vegades els pregunto qui serà el pròxim director general. Acostumo a començar per una altra qüestió molt més incòmoda: estan preparats per tenir les converses que fa anys que eviten?.
